15/01/2022

El Xèrif de Marbella perd l’estrella

2 min

El país que no vol saber res més dels atemptats del 17-A a Catalunya ho vol saber tot dels detalls de l’amor i la corrupció entre Isabel Pantoja i Julián Muñoz, àlies Cachuli o el Xèrif de Marbella. Telecinco, que ha vist que li surten més a compte els melodrames vintage que els conflictes prefabricats de reality, ara s’endinsa en la tortuosa relació entre l’alcalde i la folklòrica. El programa, titulat Julián Muñoz perquè ningú no es confongui, té un subtítol esperpèntic: No es la hora de la venganza. Es la hora de la verdad. D’aquesta manera, la cadena dona autoritat a un dels corruptes més il·lustres de la història moderna d’Espanya. Telecinco torna a batejar com a docusèrie una entrevista enllaunada per disfressar amb pretensions mediàtiques el que ha fet sempre: teleporqueria. El format és exactament igual que el de Rocío Carrasco, de tal manera que, per efecte d’un paral·lelisme mediàtic, l’espectador associa que el protagonista torna a ser una víctima. Ens serveixen en fascicles el resum de divuit hores d’entrevista a Julián Muñoz, que recupera les llibretes que va escriure mentre era a la presó. El Xèrif de Marbella reapareix convertit en un home malalt, acabat i vell que ara es ridiculitza a ell mateix per ficar-se el públic a la butxaca. El Cachuli es desconstrueix davant la càmera burlant-se del mascle alfa que va ser: “Yo llegaba al Rocío a las cinco de la tarde. Y ahí estaba todo el mundo sin comer hasta que llegara yo. ¡Yo era Michael Douglas, joder! ” Quan es veu ell passejant a cavall subratlla: “Yo era Mustafá ”, fent gala de la grandesa i megalomania que sentia en aquell moment, quan l’alcaldia, els diners de la corrupció i la relació amb Pantoja el feien sentir l’home més poderós del planeta. Muñoz admet, per exemple, que estava tan obsessionat amb ella que per evitar que la cantant marxés uns dies a Llatinoamèrica a fer quatre concerts li va donar en metàl·lic el mateix que li pagaven allà perquè es quedés al seu costat. El discurs de Julián Muñoz, tot i admetre ara la ridiculesa de la seva ultramasculinitat possessiva, no ha perdut l’essència masclista. Telecinco tampoc. Asseguren que Muñoz es va corrompre “por el sufrimiento de un hombre cegado de amor; el deseo desmedido que sentía por Isabel Pantoja ”. Un sentiment que qualifiquen de “malaltís” perquè “Isabel le contagió ”. Tornem al discurs atàvic i caduc de les dones com a instigadores i culpables de tots els pecats dels homes. Consideren que ell estava “posseït”. I a partir d’aquesta premissa ell carrega sobre ella tot el seu discurs de corrupció. La prova és com Telecinco ha titulat els quatre primers episodis que va emetre divendres: El hechizo (com ella el sedueix), La obsesión (com ell cau a la trampa), La plenitud (el clímax de la relació, quan tot els va de cara) i El castigo (quan tot s’ensorra i ell delata els fraus i les males arts de la cantant). Muñoz és la víctima i Pantoja la culpable. Un argument universal que ens empassem des d’Adam i Eva i que Telecinco perpetua, pagant una morterada a un corrupte per disparar els audímetres.

stats