El xou de l'acomiadament
S álvame diario és un circ on res del que hi passa és veritat. Des de fa dies han fingit l'estat de pànic al plató, entre els col·laboradors, fent veure que estan obligats a acomiadar-ne un. Amb la pantomima barata que la tele no deixa de ser un mirall del que passa al carrer, han creat un drama al voltant d'un acomiadament. Han organitzat una mena de culebró on els tertulians s'havien d'expulsar entre ells i que l'audiència decidiria en últim terme qui estava obligat a abandonar el programa. El drama l'han portat fins a les darreres conseqüències, amb Lídia Lozano (una de les finalistes) bramant i demanant clemència als espectadors. Sabent que per a l'audiència això de quedar-se sense feina genera un malestar i un sentiment de compassió lògic, han aprofitat l'avinentesa de les retallades per treure'n partit. Finalment ahir els votants a través d'internet van decidir despatxar Karmele Marchante. Connectaven amb casa seva per comunicar-li la fatal notícia i la dona, feta un cromo, atenia les càmeres amb el gat als braços. Feia cara de resignada i aleshores J.J. Vázquez li feia saber el desenllaç: "¿Estás dispuesta a dejar tu casa y abandonar España?" Ella ho acceptava amb una naturalitat curiosa. "¿Puedes pedir a tu gente que te lo preparen y lo cierren todo para pasar una temporada larga en el extranjero?" I ella feia que sí amb el cap desmenjada. Tot té una finalitat per als interessos de la cadena. Resulta que no l'acomiaden i evidencien que tot plegat era una presa de pèl per innovar en continguts. L'atur i les malalties estan a l'ordre del dia en aquest plató per reciclar-los en forma de xou. Mentre decidien a sorts qui fotien al carrer comunicaven que la Terelu acabava la quimioteràpia. Disfressen de consciència social la demagògia. Però la manca d'escrúpols en traslladar a la pantalla les pors de la societat per atrapar l'audiència més vulnerable i acrítica és d'una estratègia digna de cretins.
