La xusma

En un d'aquests programes fatxes d'Espanya, El gato al agua , el polític Aleix Vidal- Quadras va dir que el govern de la Generalitat és "xusma". Xusma. Vol dir gent grollera, baixa, vil. En un sentit primigeni, la xusma eren els indis que no servien per a la guerra. Les dones, els vells o els nens.

Qualsevol tertulià pot anar a la tele a ensenyar com s'ha operat els pits, a participar en un concurs de rots polifònics o, com en aquest cas, a dir que tot un col·lectiu és xusma. El que passa és que Aleix Vidal-Quadras no és un tertulià qualsevol. És el meu empleat, com ho és, també, Andrea Fabra, que va deixar anar aquell " ¡Que se jodan! " al Congrés de Diputats de Madrid referint-se als aturats. Aleix Vidal-Quadras, com Andrea Fabra, són polítics. Treballen per a mi, encara que jo no els hagi votat.

Jo he votat, com la resta de catalans, el govern de la Generalitat. I si aquest govern és xusma, què som els electors? També som xusma? Sí? Som els que hem fet possible que ens governi la xusma. Per tant, jo sóc xusma. Els meus veïns, la meva família són xusma. Estudiem, ensenyem maneres als nostres fills, llegim i fins i tot escrivim llibres. Però som xusma. Les nostres idees no tenen cabuda enlloc més que a la cuina de casa. Som xusma. El partit d'Aleix Vidal-Quadras, en canvi, és minoritari a Catalunya, però no és xusma. I per què sí que ho és el govern de la Generalitat? Per les seves idees, que no són les mateixes que les d'Aleix Vidal-Quadras? Què hauríem de fer, doncs, per no ser xusma? Canviar d'idees? Dissimular-les?

Si jo mateixa, en aquest diari, hagués insultat Aleix Vidal-Quadras dient-li "xusma", hauria estat acomiadada de manera fulminant. Aleix Vidal-Quadras, aquest perill públic, diu que un govern legítim és xusma i demà continuarà cobrant el seu sou d'eurodiputat. I trobo, com a membre destacada de la xusma, que no pot ser de cap manera.