À Punt, dos anys d’audiència i finançament insuficients

Amb una quota de pantalla del 3,2%, la televisió queda lluny de la mitjana estatal del 7,9%

La televisió d’À Punt fa dos anys aquest dimecres. Un aniversari que la cadena viu amb més optimisme després d’haver eixamplat l'audiència gràcies a l’efervescència informativa desencadenada per la crisi del coronavirus, però també amb la certesa que la quota de pantalla del 3,2% obtinguda al maig, quan la mitjana de les autonòmiques de l’Estat va ser del 7,9%, evidencia que el canal encara no ha alçat el vol.

Així ho creu, per exemple, la presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Noa de la Torre, que, tot i reconèixer que els actuals índexs d’audiència no es poden mantenir "a llarg termini", defensa que cal tenir en compte l’impacte del tancament de Canal 9 i els anys sense emissions. En aquest sentit, De la Torre considera que el creixement viscut aquesta primavera, en què la quota de pantalla va passar de l’1,9% del febrer al 3,2% del març, deixa clar quin ha de ser el camí a seguir. "S’ha d’apostar per la informació de proximitat, i crec que és el que s’està intentant", emfatitza.

Hi està d’acord Rosalía Mayor, presidenta de l’Associació de Periodistes de la Província d’Alacant, que subratlla que a les comarques on À Punt té una escassa penetració, i que coincideixen amb les poblacions on el valencià té menys parlants, com el Baix Segura, "continguts informatius com els que van contar l’impacte de la borrasca Gloria sí que van interessar la ciutadania". Un argument que ha fet seu el nou director general de la corporació, Alfred Costa, que en un comunicat enviat per celebrar l’aniversari ha defensat: "La resposta de l’audiència dels últims mesos és un bon indicador del camí pel qual volem avançar". El compromís de Costa és assolir una audiència del 3%-3,4% el 2021, del 3,7%-4,3% el 2022 i en l'últim any del seu mandat, el 2023, enfilar-se fins al 4,7%-5,5%.

Més pressupost

Menys preocupades per les quotes de pantalla i més per la qualitat dels continguts i el seu finançament es mostren les companyies que formen part de l’Associació Valenciana d’Empreses de Producció Audiovisual i Productores Independents (AVANT). Afirmen que si À Punt estableix "la lluita per l'audiència com a únic objectiu trairà l’essència de la seua existència" i defensen que "la televisió pública ha de ser per a l’audiovisual com la ciència bàsica per a la investigació, i que cal ser pacients i desenvolupar continguts innovadors i de qualitat".

En aquest sentit, des d’AVANT creuen que la principal debilitat de la radiotelevisió valenciana és el "feble" pressupost de 55 milions, que el 2019 convertia la cadena en la segona autonòmica més barata de l’Estat, amb una despesa d’11,08 euros a l’any per ciutadà, només per darrere de la madrilenya, amb 10,79 euros. Per als empresaris, aquesta limitació "condiciona una part dels continguts" del canal i reclamen "un augment i una estabilitat pressupostària per poder desenvolupar plans a mitjà termini".

De fet, els productors reconeixen haver patit "retards en alguns pagaments". "Estem treballant intensament amb la direcció de la cadena i amb Hisenda per establir compromisos que no suposen perjudicis per a les productores ni incórrer en despeses de finançament no previstes ocasionades pels retards. De qualsevol manera, se’ns ha comunicat que davant la situació econòmica causada per la pandèmia, dels pagaments pendents actuals se'n farà càrrec el fons de liquiditat autonòmic".

Ara, el següent interrogant per a la cadena serà comprovar si aquells que s'hi han enganxat arran del covid, atrets per la informació de proximitat, romanen fidels al canal els pròxims mesos. Una incògnita que els índexs d'audiència hauran de resoldre.

La reciprocitat, la ràdio i el procés selectiu que no arriba

A més d’aconseguir més finançament, À Punt també té pendent realitzar un procés selectiu que posi fi a la provisionalitat de la plantilla de 465 treballadors, formada mitjançant una borsa extraordinària amb gran presència d’exempleats de Canal 9. El continu ajornament de la convocatòria podria obligar la cadena a indemnitzar els actuals treballadors que no superin el procés, atès que quan es dugui a terme ja s’haurà superat el termini de tres anys fixat per llei perquè es dugui a terme.

Una altra pedra a la sabata de la corporació és la concreció del procés de reciprocitat amb TV3. Des de la direcció general d’À Punt han situat repetidament la responsabilitat en l’esfera del govern valencià. Per contra, al Consell afirmen que després de l’acord del 2013 entre els dos executius i el suport a la mesura del Parlament valencià i el Senat, la part legal ja està resolta, com també la tècnica: el govern valencià preveu que, mentre l’executiu espanyol no concedeixi el reclamat segon múltiplex, es reprodueixi el mateix sistema que s’aplica a les Illes Balears i que es basa en la compressió del senyal. Des de Consell defensen que À Punt haurà de decidir quan vol començar a oferir el senyal a Catalunya. A partir d’aquest moment, les dues corporacions hauran de negociar els drets d’emissió, perquè en alguns casos els continguts comprats per cada mitjà només es poden emetre als territoris respectius. És per aquest motiu que TV3 fa arribar a les Illes el senyal del seu canal internacional.

Finalment, Alfred Costa haurà d’impulsar la ràdio d’À Punt que, amb dos anys i mig de vida, en l’última onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM) corresponent al primer trimestre de l'any va créixer un 17%. El seguiment mitjà de la cadena és de 34.000 oients, gairebé el doble que en el mateix període de l’any passat, amb 18.000. L'augment és del 89%. Tot i l'important increment respecte a l'últim trimestre del 2019, la xifra de 34.000 oients no queda gaire lluny dels 32.000 seguidors que l'emissora va aconseguir al final del 2018, nou mesos després de l'inici d'emissions de la cadena, el 5 de març del mateix any. La dada evidencia l'estancament que va viure la ràdio, però també la televisió, durant el 2019.

El + vist

El + comentat