L'Acadèmia Valenciana referma la unitat de la llengua i desaprova l'explicació del PP sobre l'origen iber del valencià

Els acadèmics han presentat avui una declaració que assegura que la proposició no de llei dels populars sobre els orígens de la llengua no respecta els dictàmens normatius

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha traslladat aquest dilluns a la mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional en què es mostra contrària a la proposició no de llei presentada pel Partit Popular relativa a l' origen del valencià –moment que situava en el segle VI abans de Crist– i en la qual els populars reclamaven que la Real Academia de la Lengua Española canviés la definició de la llengua per deixar de considerar-la part de la llengua catalana.

Els acadèmics consideren, segons la declaració presentada avui, que el text presentat pel PP vulnera l'ordenament jurídic perquè ignora el 'Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià' emès per l'AVL i perquè no respecta la normativa lingüística oficial.

A més, contràriament a l'explicació del PP –que assegurava que el valencià prové de l'iber–, l'AVL manifesta que el valencià, "com ocorre en qualsevol altre idioma, s'ha configurat al llarg de la història amb aportacions de les diferents civilitzacions i cultures que, en èpoques passades, es van assentar en l'actual territori valencià".

Tot i això, deixa clar que "el valencià, pròpiament dit, es va conformar a partir del segle XIII, en què fou dut ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts amb Jaume I, com demostra la història, la documentació medieval, l'onomàstica i la filologia, en especial la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic històrics, que mostren la seua procedència del llatí".

L'Acadèmia segueix el seu text refermant un cop més la unitat de la llengua i diu: "Per això, valencians, catalans, balears, i els habitants d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó, compartim una mateixa llengua, tot i que a causa del pas dels segles cada zona ha mantingut o incorporat formes i vocables propis".

L'AVL emmarca aquestes particularitats del català en el llegat que han deixat altres pobles als diferents territoris (l'àrab, l'aragonès, el castellà, el francès o l'occità) i deixa clar que "les relíquies dels pobles remots, com l'iber, són inexistents o imperceptibles".

L'Acadèmia recorda que el 9 de febrer de 2005 es va efectuar i aprovar per unanimitat el 'Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià' com a entitat normativa i reguladora de la llengua segons l'Estatut valencià, i que aquest va ser comunicat a les Corts Valencianes. L'AVL confia que els serveis de documentació del Parlament valencià puguin fer arribar al portaveu del PP aquest dictamen.

L'entitat insta la mesa de les Corts a comunicar, tant al grup parlamentari popular com a la resta de grups parlamentaris, que el text de la proposició no de llei "vulnera l'ordenament jurídic valencià en la mesura que ignora un pronunciament oficial emès per l'AVL, la institució normativa de l'idioma valencià".

L'entitat afegeix que no respecta a més en la redacció la normativa lingüística oficial de l'AVL, la qual "és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana" (segons l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia). L'Acadèmia conclou reclamant "fermesa als grups parlamentaris perquè no s'utilitze la llengua com a instrument polític de confrontació entre els valencians".

Més continguts de