País Valencià 11/03/2015

Acció Cultural i les universitats públiques elaboren les bases d'una llei d'igualtat lingüística per al País Valencià

L'entitat presenta uns principis bàsics per a una legislació efectiva que ofereixi informació sobre drets lingüístics, mecanismes de denúncia i sanció

Acn
3 min
Toni Gisbert (esquerra) i Ferran Suay (dreta), secretari i responsable de política lingüística d'Acció Cultural, respectivament. / ACN

ValènciaAcció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat aquest dimecres als mitjans el document 'Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística' en el qual ha consensuat amb les universitats públiques valencianes un full de ruta per a una nova llei que garanteixi la igualtat de drets lingüístics i posi fi a discriminacions. Segons que ha explicat en roda de premsa el secretari d'ACPV, Toni Gisbert, es tracta d'un document "en positiu" que pot servir com a base per a una nova política lingüística a impulsar després de les eleccions del maig. En la seva opinió, al País Valencià l'ús del valencià "s'ha desconflictivitzat" però les institucions l'han "obstaculitzat" donant lloc a desigualtats.

En aquest sentit Gisbert ha dit que les pròpies administracions públiques han acabat provocant "un cert consens social inconscient que la llengua pròpia és de segona, no és útil i crea problemes que no són capaços de resoldre".

El secretari d'ACPV ha lamentat que els drets lingüístics no siguin respectats de manera sistemàtica als àmbits públics i ha explicat que l'entitat i les universitats demanen en aquest full de ruta que els poders públics "garanteixin el tractament igualitari a tots els ciutadans valencians" impedeixin discriminacions per motius de llengua, al igual que ho preveuen per motiu de raça, sexe i orientació sexual, entre altres.

Gisbert s'ha mostrat convençut que la majoria de la societat valenciana, independentment de la llengua d'ús habitual, no tindria problemes en que hi hagués un ús igualitari de les dues llengües oficials del País Valencià. En aquest sentit, l'entitat veu superat el conflicte al voltant de la llengua i remarca que "de la Batalla de València han passat 30 anys".

Així mateix, ha manifestat el seu convenciment que ha hagut un canvi social i que hi haurà un canvi polític al País Valencià després de les eleccions del maig perquè el panorama polític a moltes institucions canviarà.

El responsable de política lingüística d'Acció Cultural, Ferran Suay, al seu torn, ha dit que la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) de l'any 1983 ha estat "inefectiva" i que tan sols era una llei "de bones intencions" que mai s'ha desenvolupat perquè "mai ha hagut voluntat de fer-ho".

"És una llei que neix amb una ambició massa escassa, ni tan sols es diu llei de normalització lingüística com en altres territoris, apunta únicament a l'ensenyament i no ha fet avançar el valencià", ha assenyalat Suay.

En la seva opinió es continuen produint exemples de discriminació lingüística en l'ús social del valencià i ha remarcat que el fet que ni el president de la Generalitat Valenciana ni l'alcaldessa de València tinguin facilitat d'expressió en la llengua pròpia és "exemple del fracàs" de la LUEV.

Suay ha afegit que perquè una llei garanteixi els drets també ha d'establir els deures. En aquest sentit, ha de preveure mecanismes de denúncia i sanció per possibles discriminacions lingüístiques. El responsable de política lingüística de l'entitat ha assenyalat que el full de ruta busca que els partits es posicionin respecte a la igualtat lingüística al igual que ho fan en relació amb la igualtat en altres àmbits.

El document estableix com a principis la realització d'una nova llei per a una nova realitat, 30 anys després de la LUEV. Es conclou que la LUEV està desfasada i que no ha fet créixer l'ús social de la llengua ni ha generalitzat el seu ensenyament i que una llei d'igualtat lingüística ha de ser una llei d'igualtat entre les persones que usen les diferents llengües oficials. Així mateix, es reclama una llei que serveixi per canviar una realitat desigual, "no per a maquillar-la".

En relació als àmbits d'aplicació pràctica el document reconeix com objectiu definit i transversal la valencianització de la societat, que la llengua sigui d'ús normal i general a les administracions valencianes, amb competència plena del personal en les dues llengües; establir el deure de coneixement passiu de la llengua pròpia per poder garantir-ne el seu ús; que el valencià sigui llengua vehicular de l'ensenyament; disposar de mitjans de comunicació en valencià i de qualitat, amb recepció de la resta de l'àrea lingüística; disponibilitat lingüística en tots els àmbits; regular la presència normal el valencià en la indústria cultural; que sigui llengua d'integració de nouvinguts; generalitzar la toponímia i l'onomàstica personal en valencià, equivalència recollida en la llei de les denominacions 'valencià' i 'català' així com la cooperació efectiva amb la resta de l'àrea lingüística.

stats