ENTREVISTA

"Els valencians volem que se'ns apliqui l'article 156, el de la suficiència financera"

Conversem amb la coordinadora nacional del Bloc Nacionalista Valencià

Amb motiu de la celebració de l'Aplec del Puig (Horta Nord), diada del nacionalisme valencià, entrevistem Àgueda Micó, coordinadora nacional del Bloc Nacionalista Valencià, qui després de la dimissió de Rafael Carbonell, representant del sector crític de la formació, gaudeix d'un lideratge plàcid.

Amb ella analitzem la situació del govern valencià i del nacionalisme valencià en el seu conjunt. 

El 18 de novembre València acollirà una manifestació per reclamar un millor finançament per al País Valencià. Els impulsors de la convocatòria, que comptarà amb la presència del govern valencià, esperen que la mobilització esdevingui un clam del conjunt de la societat. ¿La reivindicació d'un millor finançament ha traspassat l'esfera política?

Jo crec que sí. Recentment, en una enquesta sobre les principals preocupacions dels valencians ja apareixien entre els primers llocs el finançament, les inversions i el deute històric. Això abans no passava. Aquest canvi és conseqüència de l'actuació de partits com Compromís, que no parem de dir-ho en totes les intervencions públiques que fem. Nosaltres el que diem és que no volem que se'ns apliqui l'article 155, sinó el 156, que és el que parla de la suficiència financera per dur a terme les nostres competències.

Des del govern valencià han exigit una reforma del model de finançament en aquest 2017. ¿Són optimistes?

No gaire. Montoro la setmana passada va dir que abans que acabés l'any hi hauria un acord sobre el sistema de finançament. Això, però, ho diuen des de fa molt de temps. No ens n'acabem de refiar.

¿Quin és el model que proposen?

El que proposem és que l'Estat tingui menys participació en la recaptació dels impostos i que les comunitats autònomes tinguin més participació. D'aquesta forma ja no seria una competició entre comunitats autònomes, sinó una cessió de l'Estat. 

¿Comparteixen l'ús del terme 'espoli financer'?

No l'utilitzem, no està dins del nostre marc. És un terme que pot explicar bé el que ha passat, perquè després de tots aquells anys de democràcia els valencians hem deixat de percebre més de 20.000 milions d'euros, perquè representem l'11% de la població i les inversions que rebem són del 3, 4 o 5%.

¿Aleshores, per què no l'utilitzen?

Perquè potser no és fàcil d'entendre o de ser compartit per la majoria de la gent. Nosaltres parlem més en termes de buscar un tracte just, que les comunitats autònomes tinguin més presència en la recaptació d’impostos. Volem explicar-ho d'una forma que es pugui comprendre.

Des d'algunes formacions i plataformes consideren que evitar aquests plantejaments aigualeix el missatge.

El valencianisme polític ha de ser útil, i, per ser-ho, ha de buscar arribar a la majoria de la societat valenciana. Compromís som molt més útils governant des de les institucions que a l'oposició. Nosaltres volem que el canvi sigui irreversible, i perquè ho sigui no pot ser un canvi només polític, també ha de ser un canvi que arribi a la majoria de la societat.

Ha parlat d'un model que evolucioni cap a una autonomia financera dels territoris més gran, quan el que podem intuir és que després de la situació a Catalunya i l'ús de l'article 155 els moviments tendiran cap a la recentralització i no cap a la federalització.

Després que en el procés constituent del 78 es va apostar per un estat de les autonomies, que no és un estat federal però tampoc un estat unitari, i que ja preveu, tot i que d'una forma no gaire potent, la plurinacionalitat de l’estat espanyol, ara, anar cap endarrere serà molt difícil perquè, per exemple, el PSOE sempre ha defensat un Estat més federal. Si a la fi acabem mesclant la crisi de Catalunya amb tot el model territorial ens estarem equivocant. L'evolució de l'Estat de les autonomies, la globalització i la governança multinivell que està produint-se a tot Europa ens porta a buscar un model d'Estat federal.

¿Però tenen la sensació que eixa és la direcció en la qual s'està caminant?

No podem ser optimistes amb tot el que està passant ara mateix a l'estat espanyol. També crec, i des de Compromís ho hem dit moltes vegades, que el que està passant a Catalunya el Partit Popular ho està utilitzant com a cortina de fum per tapar tots els problemes que està tenint de descrèdit per la corrupció, el clientelisme i la seva forma de funcionar. Açò, al final, per al Partit Popular està sent una molt bona excusa, ja que a través del patriotisme i la bandera pretén recuperar una cosa que ha perdut a les urnes. Però crec que la maduresa de la ciutadania de tot l'estat espanyol farà que no caigui en el parany.

"Votar a Compromís no està renyit amb tenir un sentiment espanyolista"

Si es passeja pels carrers de València es poden veure moltes banderes espanyoles penjades als balcons. 

Sí, però això no vol dir que eixa gent vagi a votar al Partit Popular en les pròximes eleccions. Davant d'una situació de conflictivitat on des de Catalunya s'està reivindicant molt el catalanisme o l'independentisme, és normal que a la resta de l'Estat i al País Valencià aflori aquest sentiment espanyol, perquè l'hem tingut sempre. Hem estat un territori on la gent se sent molt espanyola o igual d'espanyola que valenciana. La qüestió és, eixa gent que penja banderes espanyoles en els seus balcons, que és una cosa normal, va a votar al Partit Popular en les pròximes eleccions?

Segurament, al Partit Popular, PSPV o Ciutadans. És més difícil que votin a Compromís.

Nosaltres el que hem d'intentar és que eixa gent continuï votant canvi, perquè a la fi no està renyit el sentiment més valencianista o més espanyolista amb votar a Compromís. Nosaltres fem política per a tots i totes, i això no té res a veure amb la bandera amb què cadascú se senti més còmode. El que nosaltres estem intentant fer és governar per a la majoria. El Partit Popular governa per als seus amics i Compromís governa per a la majoria de la societat valenciana, i això no té res a veure amb la bandera que cadascú tingui penjada al balcó.

¿El procés d'independència de Catalunya perjudica el projecte de canvi al País Valencià?

Ens podria perjudicar si permetem que el Partit Popular guanyi amb el discurs de tapar tot el que ha fet amb la qüestió del patriotisme. Per això és més important que el govern del Botànic [executiu format per PSPV i Compromís amb el suport parlamentari de Podem], però també els partits del Botànic, centrem els nostres esforços a explicar a la ciutadania tot el que està passant des de que hi ha un govern d'esquerres.

¿Temen perdre vot per la situació de Catalunya?

Evidentment és una preocupació que hi ha damunt la taula des de fa temps. El Partit Popular des de 2015 està fent oposició centrant-se molt en qüestions identitàries, està intentant reviure la Batalla de València. Jo crec que la societat valenciana ja ha passat aquest episodi, i que la societat valenciana està veient que el canvi que s'ha produït està per damunt de tot això. Però caldrà continuar treballant. Jo no crec, sincerament, que la ciutadania voti a un partit polític a València o al País Valencià només pel que estigui passant a Catalunya. La gent no és ximple, la gent sap molt bé allò que vol, i la gent és molt conscient d'allò que ha fet el Partit Popular. No crec que al Partit Popular li funcioni la qüestió d'embolicar-se amb la bandera; sobretot, no tindrà capacitat de fer-ho mentre el Botànic estigui fent les coses bé, mentre la gent percebi que les polítiques del Botànic beneficien la majoria.

¿La diferència de posicionaments entre el PSPV i Compromís amb la situació catalana pot acabar afectant el pacte de govern?

No. Per a res. El PSOE no és el PSPV; vull dir que una cosa són les discrepàncies que estem tenint de fa temps, Compromís i el PSOE, però pel que fa al PSPV i a les formulacions públiques que fa el nostre president, Ximo Puig, en cap moment ens hem sentit incòmodes per cap declaració que hagi fet.

Partit Popular i Ciutadans vos acusen d'utilitzar l'ensenyament per adoctrinar en una identitat nacional que, en fases, evolucioni cap a una reivindicació independentista.

La Comunitat Valenciana és bilingüe; per tant, que a les escoles valencianes els xiquets i xiquetes acabin els estudis obligatoris amb un nivell de valencià, castellà i anglès digne dels països europeus, això és fer complir l'Estatut d'Autonomia. Estudiar la nostra llengua és una qüestió bàsica i fonamental que, a més, forma part del consens estatutari i no forma part de cap adoctrinament. Només faltaria! És que resulta que vivim en un Estat plurinacional i la nostra comunitat autònoma té dos llengües oficials, una cultura, i una idiosincràsia pròpies.

"No aconseguir rebaixar el llistó electoral del 5% no seria un fracàs"

Una de les reivindicacions històriques dels valencianisme polític és la rebaixa del llistó electoral del 5% al 3% autonòmic. Les Corts estan debatent des de fa mesos aquesta modificació. ¿Finalment s'aprovarà?

Jo sóc optimista. Hi ha una comissió d'estudi que ja està treballant i sembla que hi ha bastant consens; jo crec que, excepte el Partit Popular, la resta de partits polítics entenen que la barrera electoral del 5% no té cap sentit. Aquesta va nàixer al principi de la democràcia perquè es volia garantir la governabilitat en un moment inicial. Una vegada va passar aquell moment a la majoria de comunitats autònomes es va abaixar al 3%. De fet, l'anomalia és que al País Valencià continuï existint una barrera del 5%.

Per a Compromís, ¿si eixa rebaixa no es produís seria un dels fracassos grossos de la legislatura?

No, perquè hem de ser conscients que són unes Corts Valencianes molt plurals i que Compromís tenim 19 diputats de 99.

Però és una de les reivindicacions històriques del valencianisme polític.

Sí, però amb 19 diputats de 99 no tenim majoria a les Corts Valencianes. Una cosa que no depèn únicament de tu no la pots considerar un fracàs perquè depèn d'altres factors i actors polítics; en aquest cas, d'una majoria qualificada.

La nova llei d'ensenyament que els partits del Botànic portaran a les Corts Valencianes per solucionar l'anul·lació judicial de la proposta inicial diposita en bona mesura la decisió d'incrementar l'ensenyament en valencià en les mans dels consells escolars. ¿És una fórmula que vos agrada?

No al 100%, evidentment, però sí que l'objectiu principal és intentar aconseguir un major nombre d’hores lectives d’ensenyament en valencià, i fer-ho d'una forma consensuada. Si ja vam aconseguir un gran consens en els consell escolars en l'anterior projecte amb la petició de tenir més ensenyament en valencià, jo crec que també podem aconseguir-ho amb aquesta nova llei.

"Pensem governar quatre anys més, com a mínim"

Una altra reivindicació històrica del valencianisme polític és l'eliminació de l'exempció lingüística a certes comarques castellanoparlants que aquesta llei no suprimeix.

Continuo explicant el mateix, nosaltres no tenim majoria a les Corts Valencianes.

Però sí que tenen poder de negociació.

Nosaltres hem vingut ací per arribar molt lluny, i per arribar lluny de vegades no fa falta córrer gaire. Moltes vegades, per voler aconseguir ràpidament alguna reivindicació històrica, si fer-ho implica generar un conflicte social, no paga la pena. Com que volem arribar molt lluny, no volem generar problemes, sinó solucions. Anem a poc a poc, perquè pensem governar quatre anys més, com a mínim.

¿Tenen confiança que podran repetir legislatura?

Sí, perquè crec a la gent li està agradant el que estem fent. La gent veu que hi ha un canvi molt gran entre la manera com governava el PP i la manera com governem nosaltres. La ciutadania veu estabilitat en un govern de coalició. Comprova que aquest govern és molt més estable que molts governs de partit únic.

¿En les eleccions autonòmiques del 2019, des del Bloc estarien disposats que Compromís es presentés amb Podem?

Nosaltres el que pensem és que, per sentit comú, Compromís s'ha de presentar com a Compromís. Necessitem un projecte d’estricta obediència valenciana.

¿El projecte del Bloc, com es defineix, nacionalisme valencià o valencianisme polític?

Nosaltres utilitzem el concepte del valencianisme polític perquè és més inclusiu. Perquè creiem que genera més consens.

¿El terme valencianisme polític genera menys rebuig?

Els marcs cognitius normalment no els genera un mateix, sobretot quan ets una opció política petita. En el marc estatal el concepte nacionalista és una idea que genera rebuig. Per tant, el que nosaltres volem és generar simpatia i buscar la majoria. El nom nacionalista no està tan ben vist com el nom valencianista, però en el fons volen dir el mateix. Per això parlem de valencianisme. És una qüestió de generar empatia i bon rotllo.

L'èxit de Compromís s'ha basat a construir un discurs polític més transversal i menys ortodox. ¿Per què el valencianisme polític va tardar tants anys a diagnosticar que pel camí de l'essència no triomfaria?

Jo crec que hi hagut errors, però no només del valencianisme polític, també de l'esquerra, per exemple, del PSPV. Entre tots vam permetre, fa 20 anys, més o menys, que quan el PP va entrar en el govern comencés a guanyar eixa hegemonia social. Jo crec que això ho vam permetre entre tots. Vam renunciar a espais que també eren nostres. Si et clavaves amb el Partit Popular era com si t'estiguessis clavant amb tot el País Valencià. Ells van generar aquest marc, i aquest marc el vam assumir tots. Tant el valencianisme polític com l'esquerra ens vam adonar que per aquell camí no anàvem bé. Jo crec que no es pot guanyar un poder polític sense tenir un suport social. El canvi es va fer fa molt de temps, i el que volíem era ser amables amb la gent. Jo crec que el canvi es va fer en el moment que vam poder començar a canviar eixos marcs, i també, quan ells [el Partit Popular] es van emborratxar de tant de poder que van perdre fins el sentit més bàsic de respecte a la ciutadania i a la resta de partits polítics. El Partit Popular va començar a equivocar-se i nosaltres vam començar a encertar. Les dues coses van passar a la vegada. Si el Partit Popular s'hagués portat d'una altra manera possiblement aquell substrat social que tenia l'hagués aguantat més del que el va aguantar. Ara, quan tu ara parles de valencianisme polític, la gent entén que hi ha defensa dels interessos valencians, que hi ha polítiques de rescat de les persones i que hi ha una forma de fer política diferent. Des del 2015 cap ací, si tu li preguntes a la gent qui defensa millor els interessos valencians, la gent diu Compromís.

¿Compromís o el govern del Botànic?

Compromís.

¿Igual que Compromís, el Bloc Nacionalista Valencià és també d'esquerres?

Sí, evidentment hi ha diverses sensibilitats, però la immensa majoria de la gent del Bloc és d’esquerres o de centreesquerra.

"Si el nostre País fos un país normal, una opció valencianista conservadora podria anar bé"

¿El País Valencià necessitaria disposar d'una opció valencianista conservadora?

Si el País Valencià fos normal, si la nostra situació fos normal, jo crec que sí, sí que podria anar bé. Ara mateix aquest espai no es dona, però jo crec que, a la llarga, en eixa construcció d'un substrat social més valencianista seria normal que hi haguessin opcions polítiques valencianistes conservadores.

¿El Bloc no ocuparà aquest espai?

Ara mateix no l'ocupem, i jo crec que no és el camí que hem de portar. El nostre camí és un camí de centralitat política.

Perquè aquest espai es creï cal rebaixar el llistó electoral al 3%.

Clar, en això estem, encara que jo crec que aquest espai es crearà més a llarg termini. Ara mateixa no hi ha prou maduració de la situació valenciana perquè existeixi, però crec que en un futur sí que n'hi haurà.

Hi ha una part del Bloc que es queixa que el partit ha aigualit alguns dels seus posicionaments quan per primera vegada disposa de poder per canviar coses.

Dins del govern del Botànic nosaltres tenim una part de poder. Hem de ser ben conscients que no tenim majoria absoluta. Fem tot el que és a les nostres mans perquè tots i cadascuns dels objectius que ens hem marcat en el programa electoral es duguin a terme, i de fet, ho estem aconseguint. Jo crec que eixa contestació interna és molt minoritària, perquè després nosaltres tenim òrgans interns com el consell nacional, on està representant tot el partit, i no trobo eixa contestació.

El corrent Bloc i País és aquesta contestació.

D’acord. Però Bloc i País representa una part molt petita del que és l'organització. A més, crec que és bo que hi hagin diferents sensibilitats. Jo mateixa vaig formar part d'una corrent interna fa un temps. Crec que és bo perquè això ens ajuda a generar debat i a estar sempre alerta, explicant-se, argumentant i millorant.

Després de la dimissió de Rafa Carbonell, ¿han recompost la situació del partit?

Sí. És veritat que la seva dimissió va ser un poc xocant, sobretot per la manera com ho va fer, criticant una conselleria que estava aplicant el nostre ideari polític, que no estava fent res que no li haguessin manat les bases del Bloc. Des d'aquell moment fins ara, les coses estan funcionant molt bé.

¿El Bloc no es dissoldrà en Compromís?

No, ja ho hem intentat. Hem promogut que Compromís acabi sent un projecte més unificat, però no depèn només del Bloc, sinó que depèn també d'Iniciativa i dels Verds, I ara mateix no són favorables a convertir Compromís en un projecte més unitari. Si fos pel Bloc i per la militància del Bloc, sí que aniríem més enllà, i si fos per la gent adherida de Compromís, també. Però la nostra unitat d'acció política, electoral i institucional és Compromís, i el Bloc apostem fermament per Compromís.

Una de les renúncies del Bloc en Compromís és acceptar que, tot i que és la formació majoritària en afiliats, no són els protagonistes de la coalició.

Tots hem renunciat a coses per estar a Compromís. Quan estàs en un projecte que és una coalició política permanent i estable, és veritat que no valen les majories que poden valdre en un partit polític. Ni el Bloc podem imposar la nostra majoria, ni la pot imposar ningú més. A això ja ens hem acostumat tots a Compromís, i la gent del Bloc també. Però és que la gent del Bloc tampoc volem imposar res, ni que ens imposen res. A la fi, en una coalició com la nostra, les decisions o surten per consens o no surten. I eixa és la fórmula en Compromís. Ens pot agradar més o menys, però és que en el Botànic i en els ajuntaments on governem també ens passa el mateix.

¿Vos haveu sentit menystinguts per alguna manifestació de Mónica Oltra marcant distàncies amb reivindicacions nacionals que el Bloc sí que defensa?

El bo de Compromís és que hi ha lideratges plurals. Jo no estic 100% d'acord amb tot allò que diuen tots els lideratges públics ni del Bloc, ni de Compromís ni del Botànic. El bo de Compromís és que som una coalició on hi han diferents lideratges, i que tots podem buscar referents amb els quals ens sentim còmodes.

Però Oltra ha criticat el nacionalisme, quan vostès son nacionalistes.

No. Mónica el que critica a vegades és una forma d'exercir el nacionalisme. Sobretot, dels nacionalismes majoritaris o excloents, d'aquells que no permeten que tothom se senti còmode. Si se l'escoltés un poc més... perquè moltes vegades s'utilitzen unes declaracions concretes per confrontar dins de Compromís, i no és veritat. Mónica és valencianista. El seu projecte és un projecte valencianista i aposta 100% per Compromís. 

Quan diu que els Països Catalans són un ectoplasma.

Bo, és que també hi ha altres dirigents de Compromís que parlen en aquests termes. És que en realitat, crec que, ara mateix, en el segle XXI, i tal com estan les coses, no té cap sentit parlar en eixos termes.

"Ara mateix, parlar de Països Catalans no té gaire sentit"

Però, ¿una part de la militància del Bloc no creu en els Països Catalans?

Igual ho creu com una qüestió per compartir llengua, cultura, però, sincerament, jo crec que ara mateix, políticament, com a projecte polític, ningú defensa eixa idea ja. No té gaire sentit.

Ha citat la fórmula anem molt a poc a poc perquè anem lluny. ¿Aquest lluny, quin seria?

Aconseguir la màxima quota d'autogovern possible, no només competencialmentr, sinó econòmicament, que eixa és la clau de la qüestió.

¿I d'ací dos anys esperen tenir la presidència de la Generalitat Valenciana per a Compromís?

En això estem treballant. Aquesta és la nostra intenció.

Més continguts de