La justícia inadmet la demanda de Camps contra un guàrdia civil i desestima la querella presentada contra Oltra

L'expresident valencià va demandar un agent de la UCO per fer un informe que el relacionava amb el cobrament de comissions il·legals

El 29 de setembre de 2016 no serà recordat per l'expresident valencià Francisco Camps com un dels seus millors dies en l'àmbit judicial. I és que la justícia li ha tombat dues reclamacions; d'una banda ha inadmès la demanda interposada contra un agent de la Guàrdia Civil que investiga el cas Imelsa i, d'altra, ha desestimat una querella presentada contra l'actual vicepresidenta Mónica Oltra per injúries i calumnies.

En el primer dels casos, la titular del jutjat d'instrucció número 17 de València no ha admès a tràmit la  querella presentada per Camps contra l'agent de la Guàrdia Civil que va subscriure un informe que li vinculava amb un suposat cobrament de comissions il·legals, en el marc de la investigació del cas Imelsa.

Segons consta en un acte d'aquest jutjat, al qual ha tingut accés EFE, la jutge considera que el comportament del denunciat no és constitutiu d'il·lícit penal, de manera que "no és reprotxable penalment la seva conducta en redactar l'informe esmentat".

En conseqüència, arxiva les actuacions i considera que "no és necessari dilatar aquesta causa amb diligències innecessàries com les interessades en l'escrit de querella", en el qual es reclamava la declaració d'aquest agent de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

Segons consta en un informe inclòs en el sumari del cas Imelsa, al qual ha tingut accés EFE, el grup especialitzat en delictes contra l'administració de la Guàrdia Civil considera que hi ha indicis de la possible existència d'una estratègia de finançament autonòmic del PP arrelada en l'empresa pública de la Generalitat Ciegsa.

Aquestes conclusions s'extreuen bàsicament de les converses telefòniques entre el llavors gerent de l'empresa pública de la Diputació de València Imelsa Marcos Benavent i el conseller delegat de Ciegsa entre 2003 i 2007, Máximo Caturla.

Els agents entenen, arran de les converses entre Benavent i Caturla que obren en el sumari, que "el llavors president Francisco Camps tindria coneixement de l'ús que s'estaria fent de l'empresa Ciegsa, ja que Alfonso Rus –llavors president de la Diputació de València– hauria parlat amb ell".

En la seva denúncia, Camps considerava que en aquest informe s'aboquen una sèrie de "gravíssimes acusacions i calúmnies" contra la seva persona que "sense cap dubte són constitutives de diferents delictes".

Oltra queda exhonerada

El segon dels casos ha estat el Tribunal Superior de Justícia valencià el que ha arxivat la querella que va interposar el expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps contra la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, el passat mes de març per injúries i calúmnies.

En l'acte en el qual s'ordena l'arxiu de la causa, segons ha pogut saber EFE de fonts coneixedores del procés, el jutge considera que les declaracions d'Oltra, que li hauria imputat la comissió de delictes, formen part de la confrontació política entre tots dos durant les últimes legislatures i que, en conseqüència, no poden ser objecte de retret penal.

Camps es va querellar el passat mes de març contra Oltra per injúries i calúmnies suposadament abocades en un programa de televisió per "tractar de menyscabar" el seu honor i prestigi, ja que li hauria imputat la comissió de delictes "sabent la falsedat d'aquestes imputacions", segons consta en la seva querella. Oltra va acusar Camps te tenir "vestits pagats amb diner negre".

L'alt tribunal es va declarar no competent per celebrar el preceptiu acte de conciliació, per la qual cosa l'expresident va remetre la querella als jutjats ordinaris i, després d'un acte de conciliació al que Oltra no va acudir, la querella es va retornar de nou al TSJCV, que ara l'arxiva.

Des de l'entorn de l'expresident Camps s'ha informat que té intenció de recórrer l'arxiu de les dues querelles.

Més continguts de

El + vist

El + comentat