País Valencià 29/10/2013

El fiscal manté l'acusació contra Fabra perquè no troba cap explicació "raonable" sobre alguns ingressos

L'advocat de la defensa ha demanat la lliure absolució del seu client perquè els pèrits "estan contaminats" i han fet un "judici paral·lel" del cas Fabra

Agències
4 min

Castelló de la PlanaEl fiscal de l'anomenat cas Naranjax ha assegurat aquest dimarts que no veu una explicació "raonable" sobre l'origen dels diners de l'expresident de la Diputació i exresponsable del PP a Castelló Carlos Fabra per realitzar els ingressos que figuren en els seus comptes.

Així ho ha indicat durant l'exposició de les seves conclusions en la novena i penúltima sessió del judici que se celebra a l'Audiència de Castelló contra l'exdirigent del PP pel conegut com a cas Naranjax i que demà celebrarà la seva darrera sessió i quedarà vist per a sentència. El fiscal ha assenyalat que tant en el cas de Fabra com en el de la resta d'acusats els delictes que se'ls imputen han quedat acreditats.

D'aquesta forma, el ministeri públic sosté que ha quedat acreditada durant la vista l'"estreta relació" entre els matrimonis Fabra i Vilar i el fet que Carlos Fabra va realitzar gestions davant diversos organismes oficials amb la finalitat d'intercedir en l'aprovació de registres de productes fitosanitaris de les empreses de Vicente Vilar, acusat en aquest procediment.

A més, ha indicat que és "comprensible" que Vilar hagi negat durant el judici els fets que ell mateix va denunciar –que Fabra li cobrava comissions milionàries per aconseguir-li les llicències per als seus productes fitosanitaris–, ja que "no es vol tirar pedres a la seva pròpia teulada", per la qual cosa "ha canviat la versió inicial, ja que se l'acusa de suborn".

Així mateix, ha explicat que el "suposat" interès general que tenia Carlos Fabra per les empreses de Castelló és un "interès particular", perquè hi havia un "evident" vincle econòmic entre l'exdirigent del PP i Vilar. Sobre aquest tema, per defensar l'acusació del delicte de suborn, el fiscal s'ha referit a les gestions realitzades per Fabra davant alts càrrecs de l'administració. Unes actuacions que, segons ha dit, es van produir "en honor d'un interès particular, i que redundaven en l'interès econòmic d'empreses de Vilar, que estava pagant a Fabra per les gestions".

D'altra banda, el ministeri públic ha destacat que, segons el que han declarat conductors, personal de seguretat i amics de Fabra, "cap" sap que, a més de president de la Diputació, tingués una altra activitat.

El fiscal també sosté que l'exdona de Vilar, la també acusada Montserrat Vives, era "perfectament coneixedora" del que feia l'exdirigent del PP, mentre que ha aclarit que l'actuació de l'exsenador del PP Miguel Prim també anava en "defensa d'interessos particulars", ja que en algunes cartes que va remetre al llavors ministre d'Agricultura utilitza un "to d'exigència que sobrepassa una actuació de pur interès o simple recomanació per tractar d'influir en l'ànim de qui ha d'aprovar els productes".

Respecte als delictes fiscals, el ministeri públic assegura que, "excepte quan estava elaborat l'informe dels pèrits, no s'han aportat documents, ni explicació raonable dels ingressos de Fabra". Segons ha dit, "la simple negació no és suficient, ni l'anomenada caixa familiar, és a dir, trec diners del banc, me'ls emporto a casa i després faig els ingressos corresponents per amortitzar préstecs o altres despeses".

Sobre aquest tema ha aclarit que la defensa de Fabra ha aportat informes pericials amb unes tesis d'"allò més extravagant i absurdes", i que, a l'efecte de determinar el patrimoni no justificat, hi ha una "absència total d'explicació d'on ve aquesta quantitat d'ingressos en els seus comptes, ja que els ingressos declarats no donen per cobrir les despeses que tenia".

Quant a la petició de la defensa que es rebaixi al grau mínim la pena a imposar, el fiscal s'hi ha mostrat en contra, ja que, segons ha indicat, "el defraudador no és un defraudador qualsevol, ja que era president de la Diputació, que recaptava impostos i, d'altra banda, estava defraudant Hisenda".

La defensa demana la lliure absolució

La defensa de l'expresident de la Diputació de Castelló ha conclòs avui en el judici que els pèrits de l'Agència Tributària que han declarat en la causa "estan contaminats" i han fet un "judici paral·lel", per la qual cosa ha demanat la lliure absolució del seu client. Cal recordar que el ministeri públic demana per a Carlos Fabra una pena de 13 anys de presó, 15 d'inhabilitació i una multa d'1,9 milions pels delictes de suborn, tràfic d'influències i quatre fraus fiscals.

L'advocat Javier Boix ha dit que les acusacions contra Fabra i la seva exparella d'haver ingressat 3,2 milions d'euros sense justificar són "jurídicament insuportables". Segons Boix, els pèrits de l'Agència Tributària que van realitzar l'informe que justifica la imputació de Fabra i Fernández referent als delictes fiscals "tenien desig incriminador fins i tot pels gestos". Ha dit a més que Fabra sí que va aportar la documentació que se li va sol·licitar per a la recerca, i que la imputació que se li va fer va ser "sense base".

Pel que fa al delicte de suborn, el lletrat ha dit que només hi havia "rumors" i que Fabra "no va cobrar res" de Vilar per les presumptes gestions a favor de Naranjax. A més ha assegurat que si hagués existit el delicte "un suborn no es factura, i a Carmacas, empresa de Fabra i Fernández, consten factures".

"El meu patrocinat hauria estafat Vilar, perquè no aconseguia res, no feia servir cap influència, i si la va utilitzar, no va servir per a res", ha agregat. També ha explicat que no es va produir tràfic d'influències, ja que Fabra, en les reunions que es van celebrar en els ministeris d'Agricultura i Sanitat, no va parlar a favor dels fitosanitaris de Vilar, i aquestes trobades "no es van produir a instàncies" del també expresident provincial del PP.

L'advocat de Fabra ha demanat per tant la seva lliure absolució i que subsidiàriament es tinguin en compte els atenuants de dilacions indegudes i de prescripció dels delictes fiscals.

stats