La Comissió Europea concedeix a la Generalitat la propietat i gestió de la Ciutat de la Llum d'Alacant

L'òrgan comunitari va imposar la subhasta de les instal·lacions per recuperar les ajudes il·legals concedides pel govern valencià 

La Comissió Europea ha autoritzat concedir a la Generalitat Valenciana la propietat i gestió del complex industrial audiovisual Ciutat de la Llum d'Alacant mitjançant la figura de la dació en pagament, tot i que amb algunes condicions.

La resposta de Brussel·les atén la petició del Consell, presidit pel socialista Ximo Puig, que l'any passat va proposar liquidar l'empresa Ciutat de la Llum d'Alacant a través de la cessió d'actius i passius a la Societat Pública de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), dependent de la Generalitat.

Representants de la Comissió Europea i del govern valencià mantindran pròximament una reunió a Brussel·les amb l'objectiu de negociar alguns aspectes dels compromisos que ha fixat l'òrgan comunitari per garantir que l'operació contribueixi a restablir la situació que existia al mercat abans de la concessió dels ajuts destinats al complex.

"La definició dels requisits de l'operació queda pendent de la negociació final amb la Comissió Europea", ha explicat el president del govern valencià, Ximo Puig, que ha afegit que el Consell "confia que s'aconseguirà un acord".

En concret, la Generalitat vol convenir qüestions relatives als usos de les instal·lacions o als terminis de prohibició a la realització d'activitats econòmiques en aquest enclavament.

Sense activitats econòmiques durant 15 anys

Per la seva banda, la Comissió Europea ha fixat com a requisits que al complex només s'hi puguin desenvolupar activitats no econòmiques durant un període de 15 anys, després del qual ja es podran dur a terme iniciatives d'aquest tipus; però, per això, la Generalitat haurà de vendre les instal·lacions o llogar-les.

Puig ha assegurat que "fa dos anys, la Ciutat de la Llum estava destinada a desaparèixer i, amb ella, el patrimoni dels valencians i les valencianes, fet que suposava llençar a les escombraries 343 milions d'euros". Amb aquestes paraules el cap del Consell s'ha referit a la  subhasta imposada el 2014 per la Unió Europea després que Brussel·les  declarés il·legals les ajudes públiques rebudes per a la construcció del complex cinematogràfic i ordenés  la devolució a la Generalitat Valenciana de 264 milions d'euros mitjançant la venda de les instal·lacions.

Subhastes insuficients

Durant els últims anys s'han efectuat dues subhastes del complex que han quedat desertes per presentar-se ofertes insuficients per adquirir les sis naus de platós, una zona de rodatge i els edificis de producció, taller i magatzem, que sumen 366.000 metres quadrats. De la venda se'n van excloure tres edificis: el dedicat a oficines, el de restauració i el centre d'estudis.

Després del fracàs d'aquests processos d'alienació, es va obrir una nova negociació amb Brussel·les per decidir el futur d'aquesta infraestructura, que, sembla, ha conclòs amb la decisió de concedir la dació en pagament.