Publicitat
Publicitat

El Consell Jurídic Consultiu conclou que la definició del valencià aprovada per l'AVL no s'ajusta a l'Estatut

L'òrgan consultiu justifica la decisió dient que l'article sisè de l'Estatut d'Autonomia diu que "la llengua parlada a la Comunitat Valenciana és el valencià"

El ple del Consell Jurídic Consultiu ha aprovat avui per unanimitat l'informe encarregat per la Generalitat Valenciana per determinar si la definició de 'valencià' recollida en el diccionari normatiu aprovat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i que equipara la llengua del País Valencià al català, s'"acomoda" al que diu l'Estatut d'Autonomia i la mateixa llei de creació de l'AVL.

Tot i que la conselleria de Cultura encara no ha fet públic el sentit del dictamen, diverses fonts apunten que el Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha determinat que la definició no s'"acomoda" al que diu l'article sisè de l'Estatut d'Autonomia –que assenyala que "la llengua que es parla a la Comunitat Valenciana és el valencià"–. Si es confirma aquesta informació, el dictamen mantindria el sentit de la resolució emesa el 2004 sobre la competència de l'AVL per parlar de la denominació del valencià, la qual assenyalava que l'Acadèmia no estava facultada per resoldre sobre l'entitat de la llengua.

Amb aquest dictamen, el CJC –que n'és un òrgan estatutari com l'Acadèmia– posa en dubte el treball de l'AVL, que durant 12 anys ha treballat en l'elaboració del diccionari, fins a aconseguir arribar a un gran acord per aprovar aquest vocabulari. Tot i que el govern valencià no està conforme amb la versió aprovada i publicada per l'AVL, els acadèmics ja van deixar clar dies enrere que no estaven disposats a modificar la definició de la llengua ni tampoc eliminar-la del diccionari.

L'origen de la polèmica és la definició de 'valencià'. Segons el diccionari que es va aprovar gràcies als vots de 16 acadèmics –dos es van abstenir i dos més van votar-hi en contra–, la llengua pròpia del País Valencià és "una llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, Andorra, la franja oriental de l'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de 'català'".

El reconeixement de la unitat lingüística va encendre el debat i va donar lloc a moltes declaracions de membres del PP i del govern valencià, que dubtaven del sentit de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per això, el president de la Generalitat Valenciana, a través de la conselleria de Cultura, va fer el requeriment al Consell Jurídic Consultiu perquè pensaven que l'AVL s'havia extralimitat en les seves competències.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT