País Valencià 25/04/2016

Declarada deserta la subhasta dels estudis de la Ciutat de la Llum perquè l'única oferta no tenia aval econòmic

La conselleria d'Hisenda ha demanat un informe a l'Advocacia per saber els passos a seguir a partir d'ara amb el complex cinematogràfic

Efe
3 min
Els estudis cinematogràfics de la Ciutat de la Llum. / ARA

AlacantEl consell d'administració de la Ciutat de la Llum d'Alacant ha declarat avui deserta la subhasta dels estudis cinematogràfics, ja que l'única oferta presentada en termini, la de l'empresa 'Cinespace Ñ', no ha inclòs l'aval del 5 per cent del preu d'eixida necessari per adjudicar la venda.

Segons la conselleria d'Hisenda i Model Productiu de la Generalitat Valenciana, 'Cinespace Ñ' no ha aportat la garantia provisional xifrada en 4.721.318,18 euros (el 5 per cent del preu d'eixida, de poc més de 94,4 milions d'euros) per la totalitat dels actius de Ciutat de la Llum. L'aval és considerat en la clàusula 14 del plec de la subhasta com a condició "indispensable" perquè l'oferta resulte admissible, i la seua absència s'aprecia com a "insubsanable".

El consell d'administració ha pres aquesta decisió en una reunió a València, on s'ha constituït com a mesa de contractació. A més, l'única oferta tampoc ha lliurat el document que justifica la seua capacitat econòmica ni tampoc ha acreditat la seua solvència per mitjà d'un tercer.

Davant aquests incompliments de les clàusules administratives, el consell d'administració declara deserta la subhasta dels estudis i dóna per conclòs el procediment d'alienació.

En un comunicat, el conseller delegat dels estudis alacantins, Miguel Mazón, ha assenyalat que "es demanarà un informe de l'Advocacia General de la Generalitat sobre els passos a seguir a partir d'ara per trobar la millor solució possible per al complex, sempre d'acord amb les condicions marcades per la Unió Europea".

Cal recordar que Ciutat de la Llum va eixir a subhasta el 19 de febrer per un import de 94,4 milions d'euros i amb l'exigència que les empreses que optaren a la mateixa havien de presentar un pla de negoci, no necessàriament relacionat amb el sector cinematogràfic.

Aquest plec de condicions (el segon, darrere l'altre desert en l'anterior etapa del PP en la Generalitat) havia dividit l'equipament en sis lots diferents i es podien presentar ofertes a la totalitat del complex en un sol paquet, com ha fet 'Cinespace Ñ', o a la compra dividida en cadascuna de les parts.

En total s'han posat a la venda sis naus de platós, un espai de rodatge i edificis de producció, taller i magatzem, que sumen 366.000 metres quadrats.

El complex industrial audiovisual alacantí ha costat al voltant dels 500 milions d'euros i des de la seua inauguració, el 2005, i fins al 2012 s'hi han rodat un total de 63 pel·lícules.

El plec de la subhasta va ser imposat per la Unió Europea a conseqüència del fet que Brussel·les declarara il·legals les ajudes públiques rebudes per a la construcció i ordenara la devolució a la Generalitat Valenciana de 264 milions d'euros.

Entre les condicions, es va obligar que el licitador presentara un pla de negoci que podria haver estat o no vinculat a la indústria del cinema, i que l'activitat que proposés no generés sorolls ni danys ambientals, així com que la seua oferta econòmica no baixara el 50 per cent del preu d'eixida.

A més de la multa de 264 milions d'euros, que hauria quedat saldada amb el que es tragués de la compra, la Ciutat de la Llum deu 225 milions d'euros a la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, dependent de la Generalitat, i 9 més a l'Institut Valencià de Finances (IVF), imports que hauran de ser negociats després de la subhasta amb el Consell valencià.

A part de la subhasta, hi ha tres edificis més que no entren en la venda i que segueixen sent propietat de la Generalitat: un d'oficines, un altre de restauració i el que es va dedicar al Centre d'Estudis; entre els tres sumen més de 140.000 metres quadrats.

stats