País Valencià 10/09/2020

DomusVi, al centre de la crisi sanitària de les residències valencianes

La Fiscalia ha obert diligències a un centre de Llíria dirigit per l’empresa DomusVi

Lourdes García
4 min
Familiars accedeixen a la residència Domus VI de Lliria (València), on han aparegut unes imatges, pel que sembla gravades per una empleada del centre, en les quals s'observen suposats casos de maltractament. EFE/ Biel Aliño

ValènciaPersones grans soles, lligades a cadires, amb ferides i, presumptament, desateses. Aquestes són les imatges que han fet que la Fiscalia Provincial de València hagi obert diligències a una residència de Llíria (Camp de Túria) després que una extreballadora gravés i fes públiques aquestes escenes.

La investigació que està portant a terme la Fiscalia pretén determinar si el geriàtric té responsabilitats penals i se suma a la via administrativa oberta pel Govern valencià, que ja va anunciar que obriria una investigació al centre. Aquesta residència, però, va ser sancionada fa temps per la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives amb una multa de 174.000 euros per irregularitats.

Segons ha concretat la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, aquest centre va rebre quatre inspeccions l’any 2019. En aquests controls, el departament va detectar "incompliments greus", entre els quals hi destacava la manca de personal mèdic i d'infermeria, que ja ha estat solucionat; mobiliari inadequat i defectuós, que estan tractant de resoldre; la inexistència d’un servei de perruqueria i podologia, la qual cosa suposava un incompliment contractual; i un tracte deficient cap als residents.

La gerència del centre recau sobre la multinacional DomusVi, l'empresa amb més residències de tot l'estat espanyol. "En un àmbit tan privatitzat com les residències, cal garantir que una empresa que té una residència, no té un negoci per a guanyar diners, sinó que ha de tenir la responsabilitat social de l'atenció digna a les persones majores", ha assenyalat Oltra. "Afortunadament, la majoria d'empreses que es dediquen al sector dels serveis socials ho fan, però hi ha unes altres que no", apunta en relació amb DomusVi.

La residència Jardines de Llíria, en un comunicat, ha condemnat "rotundament" les imatges i ha lamentat "el dolor que aquestes imatges i els fets que reflecteixen, fora de context, hagin pogut causar tant als familiars dels residents com als treballadors". A més, ha obert una investigació interna i assegura que arribarà "al fons de la qüestió per a depurar responsabilitats". "Cap de nosaltres hem desatès els residents, o hem actuat de manera poc diligent. Ens dol que el nostre treball quedi tacat per aquestes imatges", expressen els treballadors del centre en un comunicat. Sostenen que "aquestes imatges no es corresponen amb l'activitat diària del centre". De moment, mentre la Fiscalia i l'administració investiguen els fets, la conselleria ha ofert als familiars dels residents del centre un trasllat a una altra residència, si així ho desitgen.

"No es tracta de fets puntuals"

El drama de la residència de Llíria, però, s’ha repetit en altres centres del País Valencià gestionats per DomusVi, com ara a Alcoi. A la capital de la comarca de l'Alcoià, l'Associació de Familiars Afectats asseguren que hi ha hagut 74 víctimes mortals a un geriàtric. Durant els mesos més durs de la pandèmia, la meitat dels seus residents van morir i la seva totalitat van estar infectats. "En el cas de DomusVi no es tracta de fets puntuals", ha recordat Oltra en relació amb els incidents ocorreguts a Llíria i Alcoi, tot i que també ha citat d'altres a Catalunya, Galícia o Castella i Lleó. "No són casos aïllats, sinó que aquesta empresa confon l'atenció a les persones majors amb tenir un fons d'inversió per a guanyar diners". "En l'àmbit social, aquesta mentalitat empresarial no hi cap", ha rematat.

Durant l'estat d'alarma, quan les residències van ser intervingudes per l'administració, el cap de la Unitat d'Hospitalització Domiciliaria (UHD) de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi, Manuel Pérez, ja va alertar a la conselleria de Sanitat de les grans dificultats que tenien per dur a terme la seva funció assistencial a la residència de DomusVi d’Alcoi. Entre les carències que destaca hi havia la "descoordinació absoluta" dintre del servei mèdic de la residència, així com "ingerències contínues" en els tractaments pautats per la UHD. Al seu torn, advertien dels "múltiples casos de falta d'assistència" als residents.

La conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ja ha mostrat la seva intenció de revertir la privatització a aquest centre dirigit per la multinacional. Per aconseguir-ho, s'ha reunit amb l'empresa. "A Alcoi, gestionen una residència que el PP els va concedir per a 45 anys, amb el resultat nefast que hem viscut durant aquesta pandèmia", ha retret Oltra. "En aquest dies, ha sortit a la llum el que està ocorrent a Llíria, la qual cosa demostra que no són casos aïllats", ha insistit.

El negoci de les residències, a debat

Una altra residència també en mans de DomusVi, aquest cop ubicada a Vila-real (Plana Baixa), va fer saltar aquest dimecres totes les alarmes. Encara que la conselleria de Sanitat no informa dels casos concrets que hi ha a cada residència, dimarts diversos mitjans de comunicació, entre ells À Punt i Mediterráneo, van alertar d'un brot de 16 persones, dues d'elles treballadors i la resta residents.

Aquests fets situen l'empresa DomusVi com epicentre de les incidències registrades a les residències de persones grans i posen sobre la taula el debat de fer de les cures un negoci. Cal recordar que al País Valencià hi ha 27.429 places, de les quals 12.921 pertanyen a centres concertats, 8.827 a centres privats, i 2.345 són de gestió integral, és a dir, el centre és de titularitat pública però el gestiona una empresa privada.

La conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, que ha posat en qüestió aquest model de gestió privada, aposta per residències "més menudes, amb unitat de convivència i espais més amables", en lloc d'aquestes "residències creues", ha exposat Oltra. En aquest sentit, critica que la contractació pública marcada per la Llei de Contractes de l'Estat es faci d'acord amb els preus, i aposta per fer-ho segons criteris de qualitat: "Si et bases en els preus, passen aquestes coses, tens salaris baixos, incompliment de contractes..."

stats