ENTREVISTA

Josep Barberà: "No rebaixar la barrera electoral valenciana al 3% seria una traïció"

Conversem amb el president d'Esquerra Republicana del País Valencià

Entrevistem el president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, per aprofundir en la radiografia de la salut del valencianisme polític iniciada amb la conversa amb la coordinadora nacional del Bloc Nacionalista Valencià, Àgueda Micó.

¿Tem que es pugui reproduir el conflicte identitari que va enfrontar la societat valenciana durant la Transició espanyola i  que coneixem com la  Batalla de València?
Crec que l'extrema dreta no té el múscul que tenia als anys 80. Jo dubto que ara mateix la societat estigui per una altra Batalla de València. El que sí que considero que pot passar és que aquest conflicte, com aleshores, li interessi a la dreta menys extrema per aconseguir preponderància electoral. De fet, crec que quan el Partit Popular va perdre la Generalitat, vam viure un any o un any i escaig en què el PP no va reaccionar. Es van quedar estupefactes perquè no comprenien com havia passat això. I ara ja comencen a jugar amb les seves armes, tant ells com els grupuscles que estan al seu voltant. El que està passant a Catalunya fa revifar una mica aquesta gent de l'extrema dreta, que no crec que arribi a allò que va arribar als anys 80, però que sí que serà instrumentalitzada per la dreta: pel Partit Popular i per Ciutadans.

En l'últim any del mandat d'Alberto Fabra el Partit Popular també va utilitzar aquest discurs, però no li va funcionar. Per què ara sí que hauria de ser efectiu?
Perquè estàvem en un context en què allò que interessava era la crisi econòmica. El que està passant a Catalunya ha servit d'excusa al PP de tot Espanya per amagar certes coses i situar el problema català com el gran conflicte: l'enemic interior. Perquè el PP valencià no pot dir que ells gestionaven millor que el Botànic [el govern valencià], com tampoc pot afirmar que l'actual executiu és més corrupte que ells. Perquè, tot i que jo sigui crític amb les coses que ha fet el Botànic, aquest govern és infinitament millor que el que teníem amb el Partit Popular. Per tant, què li queda? Aprofitar que socialment hi ha un espectre de gent que que veu que el que està passant a Catalunya és un problema o que li han fet creure que és un problema per al seu dia a dia.

"L'extrema dreta està instrumentalitzada pel PP i per Ciutadans"

Heu afirmat que durant la Transició es va perdre la batalla simbòlica. En què es va fallar?
Crec que el valencianisme polític va fer coses malament, però sobretot es va perdre per la covardia del PSPV, o per la submissió del PSPV al PSOE, que va fer els pactes que ja sabem. Què va fer malament l'esquerra o el valencianisme? Vist amb la perspectiva actual, el valencianisme va abandonar certs sectors socials per un, si em permet, elitisme cultural. És a dir, nosaltres estem molt a gust amb les universitats i no tenim cap necessitat d'anar a parlar amb els fallers, que és una cosa folklòrica. Nosaltres estem molt a gust amb els certamens literaris, i no hem d'anar a visitar les bandes de música. O la indiferència davant el València CF per la creença que el futbol és per a la massa i nosaltres estem per damunt d'aquestes coses. Crec que això va deixar una porositat absoluta al discurs més primari del blaverisme. Per tant, els errors també són nostres, però el PSOE ens van llançar als peus del cavall des de Madrid.

"No hem de basar el valencianisme en qüestions etnicistes"

El que critica és l'ortodòxia?
En el valencianisme aquesta ortodòxia té diferents mancances. La primera, la incapacitat d'arribar a cercles socials no extraordinàriament educats, i la segona, basar el corpus teòric d'un independentisme o d'un valencianisme en qüestions pràcticament etnicistes: parlar valencià, la senyera… I crec que allò que ens ha demostrat la història, i sobretot el que està passant a Catalunya, és que, sense abandonar la defensa de la llengua, la cultura o la tradició, el valencianisme, entenent-lo com a independentista, el que ha de fer és crear un marc mental que expliqui que la independència no és només per parlar més en valencià o per tenir una senyera o una altra, sinó que és per viure millor. Aquest marc teòric no pot excloure els que parlem en valencià, els que se senten espanyols, els que se senten valencians, els que se senten catalans… Al final, el sentiment crec que l'hem de deixar de banda.

Això és el que ha fet Compromís amb perfils com els de Mónica Oltra.
Sí, amb un però: jo crec que la matisació és bona sense abandonar la fita. Què ha fet Esquerra Republicana a Catalunya? Fa 10 anys, era impensable veure un diputat castellanoparlant o persones fent discursos en castellà d'ERC, o la gent de Súmate. S'han integrat aquests perfils, però no hem deixat de ser independentistes. El que ha fet Compromís ha sigut també transversalitzar el seu propi discurs, però massa sovint ha deixat de banda o, com a mínim, no explicita quin és l'horitzó cap al qual vol dirigir aquest país. ERC va governar amb el PSC, però continuava sent independentista, i va pactar un Estatut, perquè el joc de les majories és el que és; però crec que amagar allò que eres per temor d'espantar la gent és innecessari, menys encara quan ja governes. Crec que s'han perdut oportunitats d'explicar que hi ha un projecte de País, però que hi ha un joc de majories que no permet arribar fins on voldries, però que el teu projecte és aquest. Jo crec que aquí està la diferència.

¿I aquest missatge no espantaria a aquelles capes socials no lletrades que citàveu abans?
Jo crec que estem veient dia a dia que, encara que amaguis aquest horitzó, certs mitjans de comunicació continuaran visibilitzant-te d'aquesta manera. Per molt que t'amaguis, per a 'Las Provincias' seràs un catalanista facis el que facis i diguis el que diguis. Doncs aleshores, per què amagar-ho si ho eres? Per a certs sectors propagandístics, el president Puig és un catalanista. És la persona que va posar TV3, que va començar l'Aplec dels Ports. Nosaltres, i quan dic nosaltres em refereixo a l'independentisme, no hem d'espantar ningú, però tampoc hem de ser tan puristes com hem estat fins ara. Jo li he de poder explicar a una persona que no sap qui era Joan Fuster perquè crec que els valencians viuríem millor si tinguéssim un estat independent. Al marge de Països Catalans, al marge de Fuster o de qui sigui. Li he d'explicar que el projecte és econòmic, social, cívic… Si li dius a una persona que el nostre projecte és el millor perquè tindràs una sanitat millor, perquè les pensions, perquè els impostos… Això és més fàcil de comprendre.

Com valoreu les polítiques del govern valencià vinculades a les reivindicacions històriques del valencianisme polític? En primer lloc, l'ensenyament en valencià. 

La nostra proposta és la immersió lingüística. A partir d'aquest punt, tot pas que es doni en aquesta direcció serà benvingut.

Sou més comprensius que Podem, que és el soci parlamentari del Consell.
Jo no diria comprensius. Tal vegada, ens hem acostumat a veure que no arriben on nosaltres voldríem i no esperem res que vagi més enllà. I això no és bo. Si nosaltres diem quinze, ells diuen vuit. Ens quedem despagats, i tampoc podem estar cada dia fent una nota de premsa criticant cada decisió. El que sí que hem de fer és explicar que hi ha una opció política que aniria més enllà.

"És dramàtic que es mantingui l'exempció lingüística"

I com avalueu que es mantingui l'exempció lingüística en l'ensenyament?
És dramàtic, perquè hi ha comarques d'aquest país on nens que tenen 5 anys no han sentit parlar valencià en la seva vida.

Com valoreu les mesures per aprofundir en la normalització lingüística?
Una cosa que no és oficial, però que veig que està funcionant bé, és el prestigi que se li està donant al valencià. Jo crec que tenir un alcalde de València que parla en valencià i tenir un president i una vicepresidenta de la Generalitat que fan servir la llengua és positiu. Prestigia l'ús i, per tant, la gent no té la necessitat d'amagar la llengua en llocs formals, sinó que pot usar-la en qualsevol àmbit. I això es nota al carrer. Ara bé, el requisit lingüístic és una necessitat. També cal una llei d'igualtat lingüística. No podem permetre els abusos que els valencianoparlants patim per la senzilla raó de voler expressar-nos en la nostra llengua.

¿Considereu que la recuperació de ls mitjans públics s'ha gestionat bé?
Em consta que s'està fent la feina. Crec que la llei de la nova radiotelevisió deixa massa escletxes obertes a la privatització i a l'ús del castellà. El que sí que crec que és una errada és que ara mateix no estem veient TV3.

¿No creieu que la seva recuperació sense disposar d'À Punt hauria generat una resposta de l'anticatalanisme?
No, perquè a la fi la quota de pantalla de TV3 al País Valencià tampoc era una cosa escandalosa, i va estar oberta moltíssims anys. Per tant, aquell que la volgués veure, la veuria, i aquell que no, no la veuria. I si això ho fas al principi de la legislatura, ¿el discurs anticatalanista què dura? ¿Tres, quatre mesos? Ara ja estaríem veient TV3 amb normalitat i els nens podrien veure la televisió en la seva llengua. Jo espero que, tal com han promès, el dia que engeguin À Punt també connectin la reciprocitat de TV3 i IB3.

"Nosaltres no estem per un finançament just, sinó per la sobirania fiscal"

Quina és la transcendència de la lluita per un més bon finançament?
És fonamental, i un punt bàsic del valencianisme polític. Som l'única comunitat per sota de la mitjana de l'Estat que aporta en lloc de rebre. Sense solucionar això, el benestar dels valencians no millorarà. També cal dir que els lemes "un finançament just" o "un tracte just" són pedaços. Si un diu que és just que li perdonin el deute històric, el dia que vulgui més finançament li diran que no, que un volia una justícia que ja se li va donar. Hem d'anar amb molt de compte amb els termes que emprem. Nosaltres estem per la sobirania fiscal.

Durant els últims mesos heu criticat el govern valencià per considerar que han estan tous en la defensa del procés que viu Catalunya. ¿Creieu que Compromís, que és una formació que inclou un ideari de reivindicació nacional,  ha estat poc contundent?
Crec que sí que ha existit tacticisme. Puc entendre que el PSPV o fins i tot Podem facin les declaracions que han fet, perquè està en el seu ADN. A la fi, la direcció del PSPV és la que és i el seu plantejament és que no hi ha opció a l'independentisme ni al referèndum. A Podem, un sector considerava que havia de donar suport al referèndum com a mobilització, i un altre que el referèndum havia de ser pactat. Jo això ho respecto. El PP i Ciutadans també tenen el seu posicionament i crec que no han enganyat ningú. Per a nosaltres, el problema es produeix quan una força nacionalista o valencianista es posa de perfil. Crec que el tacticisme de "no parlem gaire del tema perquè espantarem les iaies", és una errada. Jo no sóc ningú per a dir-li a un partit què ha d'opinar. Senzillament li demano que es mulli, perquè a la base social de Compromís, o del Bloc, hi ha gent que estava als col·legis de Catalunya [durant el referèndum de l'1 d'octubre], igual que la nostra militància, que va anar a ajudar i a donar suport als companys del Principat. Doncs jo crec que aquesta gent no entén, o jo no ho entendria, que el seu partit, que ve de la Unió del Poble Valencià, no es col·loqui explícitament defensant el referèndum.

Conscients, però, que una defensa clara del referèndum suposaria una penalització electoral, ¿no és lògic que l'objectiu de PSPV i Compromís sigui salvaguardar el govern de progrés?
Això ja és una decisió que ha de prendre cada partit. Jo vinc del món municipal [Josep Barberà és regidor de Cultura a la localitat de Benicarló (Baix Maestrat)], on el Partit Popular feia més de 20 anys que governava, i ara ja no hi és. I tothom sap qui soc jo, i quin és el meu projecte, i no me n'amago. ¿Això pot posar en dificultats un futur govern d'esquerres? Jo crec que no. Perquè una penalització electoral implica que els vots que tenies no combregaven amb el teu programa. Jo crec que no hem de mirar el govern pel govern. A la fi, el poder és una manera d'aplicar el teu programa.

Abans, però, citàveu la necessitat de bastir una estratègia i, amb referència a la Transició, criticàveu l'ortodòxia del valencianisme polític d'aquells anys.

La política sempre són estratègies per eixamplar la teva base, però davant d'un atac a la democràcia ningú s'ha de posar de perfil. Perquè tots som demòcrates. I quan l'altre dia la gent d'España 2000 van anar a la casa de la vicepresidenta, la nostra solidaritat i la de tothom va ser allà. Perquè hi ha coses que no es poden posar en dubte. I quan a Catalunya hi ha una repressió brutal, o la negació del dret a decidir, crec que hi ha unes posicions ètiques de l'esquerra que tampoc es poden posar de perfil. Jo del PSPV no n'espero gran cosa, però els companys de Compromís i de Podem crec que haurien d'haver explicitat que hi ha una part de la societat valenciana que diu "no senyors, creiem que aquesta gent ha de decidir". No podem posar en el mateix costat l'article 155 i la declaració unilateral d'independència. A la fi, un és l'agressor i l'altre és l'agredit. Un ha de decidir on posar-se.

"Amb la independència de Catalunya, els valencians tindrem on emmirallar-nos"

¿Una hipotètica independència de Catalunya perjudicaria les reivindicacions del País Valencià?
A la curta sí. De fet, ja hem vist com l'Estat ha amenaçat el País Basc, Navarra o Castella-la Manxa per sortir-se del solc que teòricament té marcat el PP. D'altra banda, també veig que si Catalunya s'independitza i aconsegueix un model d'èxit social, cultural, polític, tindrem on emmirallar-nos. I jo crec que hi haurà gent que, sense haver estat gaire valencianista, veient que en un territori semblant al nostre, situat a pocs quilòmetres, la gent pot viure millor, ho reivindicaran amb més força.

¿Com valoreu que molts edificis de la ciutat de València estiguin plens de banderes espanyoles però quasi buits de senyeres?
Jo crec que la despersonalització dels valencians també té a veure amb la quantitat de banderes espanyoles que podem veure. Ara mateix, per demostrar la teva espanyolitat no hi ha més que treure una bandera espanyola i, per tant, crec que s'ha aconseguit arrencar la senyera oficial del País Valencià de les mans de l'espanyolisme més furibund. Que convisquin estelades amb banderes amb blau a les manifestacions del Nou d'Octubre, del 25 d'abril, és molt positiu. I que ara una senyera al balcó sola signifiqui potser solidaritat amb Catalunya, enfront d'una bandera espanyola, això també és positiu.

Al País Valencià hem vist la violència del Nou d'Octubre, l'assetjament al domicili de Mónica Oltra, les amenaces a l'Aplec del Puig… ¿Hem de pensar que la societat valenciana és intolerant?
No. Jo crec que hi ha un sector intolerant de la societat valenciana igual que n'hi ha en la madrilenya o en d'altres. La societat valenciana en la seva majoria crec que és una societat oberta, democràtica i amb uns valors ètics profunds. Ara bé, també és veritat que la societat valenciana, dins de l'estat espanyol, ha estat la més bombardejada i la més adoctrinada en els últims 20 anys.

Què penseu de l'Espanya federal?
Nosaltres defensem que cada pas que doni més competències i, per tant, més autogovern, igual que més finançament, serà positiu. Quin és el nostre horitzó? La federació europea dels pobles lliures. Mentrestant, a cada pas que es faci cap a la millora de l'autogovern i, per tant, cap a la federalització de l'Estat, nosaltres hi donarem suport.

¿L'horitzó d'Esquerra Republicana del País Valencià és els Països Catalans?
L'horitzó previ d'ERPV és la independència del País Valencià.

¿Una independència autònoma?
Sí. A partir d'aquest punt, si els valencians consideren que han de tenir una relació especial, més pròxima, en la fórmula que sigui, amb la resta de Països Catalans, perfecte, però la independència és la del País Valencià.

"Els Països Catalans ja existeixen"

¿El projecte de Països Catalans és plausible?
Jo crec que és plausible perquè, políticament, en aquest món, totes les coses bones són plausibles. I crec que el projecte de Països Catalans milloraria el benestar dels valencians. Un cop dit això, crec que els Països Catalans ja existeixen com un continu cultural i de relacions humanes i socials. A partir d'aquí, la forma que prenguin, això crec que ja resulta irrellevant sempre que siguem capaços de millorar el benestar de la nostra gent.

En aquesta entrevista, per referir-se al projecte d'ERPV heu utilitzat el terme 'valencianisme polític' alternant-lo amb el mot 'independentista'. ¿El valencianisme és també una denominació que us representa?
Sí. Jo crec que ERPV és valencianisme polític, però no és tot el valencianisme polític. Hi ha diferències. El corrent més valencianista del PSPV amb el conseller Vicent Soler, per exemple, o Compromís amb els seus diferents vessants, són valencianisme polític. Ara bé, en quin grau? ¿Autonomista, federalista, independentista? Això ja són matisos.

"No rebaixar al 3% la barrera electoral seria una traïció"

¿Confieu que es rebaixi la barrera electoral al 3% en aquesta legislatura?
Si no és rebaixa seria una traïció als principis fonamentals tant del PSPV com de totes les forces. Si no es baixa aquesta legislatura em quedaré molt despagat, sincerament.

Compromís diu que ells volen fer-ho, però que no tenen la majoria.
Llavors hi haurà responsabilitats. Jo espero que aquells que ho portaven en el programa electoral, i hi incloc òbviament des del PSPV fins a qui sigui, compleixin eixa part del programa electoral. 

Quina és l'estratègia d'ERPV per a les eleccions del 2019?
El País necessita menys tacticisme i afrontar certs reptes clarament. Dic això perquè hi ha certes coses que no s'estan dient pel seu nom i la societat valenciana necessita que algú ho faci. No infrafinançament, sinó espoli fiscal; no escola trilingüe, sinó immersió lingüística, i altres coses que potser van més enllà del que està fent l'actual govern. Allò que necessita el País Valencià és una àmplia plataforma d'esquerres i valencianista que pugui influir en les decisions que es prenguin en el govern valencià, ja sigui des de dins o des de fora de l'executiu. Hi ha una desvertebració de l'independentisme en aquest país, i cal que el sobiranisme valencianista es presenti unit. Sol o amb més gent, però unit.