País Valencià 28/06/2016

El govern de Ximo Puig celebra un any marcat pels conflictes oberts amb l'executiu espanyol i la revisió del pacte en l'horitzó

La Generalitat Valenciana ha centrat el seu primer any de gestió en revertir moltes de les polítiques fetes pel PP durant 20 anys

Europa Press
4 min
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, amb el seu govern al complet.

ValènciaL'anomenat 'govern del Botànic' compleix aquesta setmana el seu primer any en la Generalitat Valenciana després de 20 anys de mandats del PP. Un temps que ha estat marcat en bona part pels fronts oberts amb el govern espanyol fins al punt que tant el president Ximo Puig com la vicepresidenta Mónica Oltra han denunciat la "fustigació" i el "maltractament" que sofreix el País Valencià per part de l'executiu de Mariano Rajoy.

A més, una vegada complert aquest primer exercici, està previst que a meitat del mes de juliol es revisi 'l'Acord del Botànic' que marca els objectius de l'executiu autonòmic i que va ser consensuat pel PSPV, Compromís i Podem, força que va preferir no entrar en el govern. Així mateix, el president té previst incorporar novetats en la composició del govern al llarg de la legislatura amb l'objectiu "d'optimitzar" la gestió i "millorar alguns engranatges" de l'administració.

Un dels punts de fricció entre el govern autonòmic i l'espanyol es deu als recursos d'inconstitucionalitat presentats per l'executiu de Rajoy contra tres lleis del dret civil valencià. El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit anul·lar aquest mateix mes de juny la llei de règim econòmic matrimonial i ha estimat parcialment el recurs contra la llei d'unions de fet, en considerar que aquestes normes envaeixen competències estatals. Queda pendent la llei de relacions familiars dels fills els progenitors dels quals no conviuen.

Finançament i préstecs

El primer any del nou Consell ha estat molt centrat en la reclamació del canvi del model de finançament autonòmic i, sobre aquest tema, Ximo Puig va impulsar la signatura d'un acord "per un finançament just" que compta amb el suport de tots els grups parlamentaris de les Corts, les universitats, els sindicats, els empresaris, els ajuntaments i part de la societat civil.

Unit al finançament, el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, ha exigit en nombroses ocasions al govern fons suficients del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per fer front als pagaments, i tant ell com altres membres del Consell com Mónica Oltra han acusat al ministre del ram, Cristóbal Montoro, d'utilitzar aquesta mecanisme com a "eina electoral" i de perjudicar al País Valencià per no tenir un govern del mateix color polític que l'espanyol.

També en matèria d'hisenda, la Generalitat va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos generals de l'Estat de 2016 –concretament contra el Fons de Suficiència Global– que va ser desestimat pel Constitucional.

Una altra de les guerres entre el govern i el Consell se centra en la multa imposada per la Comissió Europea per la manipulació de les estadístiques de dèficit durant anys de govern del PP. L'executiu estatal ha reclamat a la Generalitat el pagament dels 19 milions de la multa més 104.000 euros en concepte d'interessos, però el Consell entén que ha de ser l'executiu de Rajoy el que assumeixi l'import.

Polítiques del 'govern del Botànic'

D'altra banda, entre les principals mesures que ha fet realitat el nou govern valencià destaca la derogació completa del copagament per a persones majors i amb diversitat funcional als centres de dia i la seva eliminació parcial als centres residencials.

Així mateix, el Consell va aprovar un decret perquè els pensionistes i persones amb diversitat funcional deixessin de pagar el copagament farmacèutic a partir de l'1 de gener, decisió que el govern de Rajoy va recórrer al Constitucional. El contenciós està pendent de resoldre's.

De la mateixa manera, l'executiu espanyol també ha recorregut la mesura del Consell per garantir l'accés universal a l'atenció sanitària a persones migrants en situació administrativa irregular. En un primer moment, el TC va admetre el recurs el que va suposar la suspensió automàtica de la normativa, però posteriorment l'alt tribunal va decidir aixecar la suspensió.

En l'àmbit educatiu, el curs ha estat marcat per la polèmica entre el departament que dirigeix el conseller Vicent Marzà i part del sector de l'ensenyament concertat, que ha criticat alguns dels canvis aplicats per l'actual administració, com els introduïts en el decret d'admissió –s'ha posat fi al districte únic i han desaparegut els punts que donaven els col·legis per circumstàncies específiques o ser antic alumne– o l'arranjament escolar.

D'educació també destaca d'aquest primer any de govern el programa experimental d'aules de dos anys en centres públics d'infantil i Primària, així com el pla denominat #XarxaLlibres per a la gratuïtat dels llibres de text.

D'altra banda, la Generalitat Valenciana ha presentat un projecte de llei per la Funció Social de l'Habitatge, que garanteix l'accés a l'habitatge com un dret subjectiu i preveu la possibilitat d'expropiar immobles a entitats financeres.

Un dels temes més controvertits d'aquest govern ha estat el referent als horaris comercials, ja que ha hagut de tirar enrere –almenys de moment– la seva voluntat de reduir les zones de llibertat horària en diumenge i festius.

Gestos

Un dels primers actes de l'actual Consell va ser de "reparació" dels familiars de les víctimes de l'accident del metro de 2006, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides. La Generalitat els va demanar "perdó" i les Corts han desenvolupat una comissió d'investigació que, en la seva proposta de dictamen, conclou que la tragèdia va ser "previsible i evitable".

Una altra proposta electoral en la qual les Corts estan treballant és l'engegada de la nova Radiotelevisió Valenciana (RTVV), que passarà a anomenar-se Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que podria ser realitat durant la propera tardor.

Corrupció i sospites de nepotisme

El govern presidit per Ximo Puig ha insistit que ha hagut de centrar part dels seus esforços a solucionar els "forats" que va deixar l'anterior govern valencià. En aquest sentit, la Generalitat s'ha personat en diversos casos de presumpta corrupció com el de l'anomenada 'trama del foc' –en la qual es troba investigat el exconseller i exdelegat del govern espanyol Serafín Castellano–; o els referents al Palau dels Arts, l'IVAM o el centre tecnològic Aido, entre uns altres.

D'altra banda, la Generalitat també ha hagut de fer fronts a diverses acusacions de nepotisme en el seu executiu. És el cas de la contractació de la filla de la secretaria autonòmica de Sanitat, Dolores Sales, en la fundació Fisabio, dependent de la Generalitat, que està investigant la conselleria de Transparència.

El departament que dirigeix Manuel Alcaraz també està estudiant si la directora general d'Internacionalització de la conselleria d'Economia, Mónica Cucarella, ha incorregut en incompatibilitat en ser apoderada d'una gasolinera que està denunciada per desobediència al no haver-hi descontaminat les seves instal·lacions.

stats