Un testimoni del cas Gürtel assegura que Juan Cotino era qui "tallava el bacallà" en la visita del Papa a València

ValènciaEl nom del president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, torna a estar enmig de la polèmica. La declaració d'un testimoni del cas Gürtel, que investiga en una de les seves peces la contractació amb les empreses de la trama de la sonorització de la visita del Papa a València l'any 2006, assenyala el president del Parlament valencià com el "factòtum" de la Fundación V Encuentro de las Familias, encarregada d'organitzar la visita de Benet XVI.

Segons la declaració de José Selva, que va ser el coordinador d'infraestructures d'eixa fundació a petició del llavors conseller d'Agricultura, Juan Cotino era qui "tallava el bacallà" i prenia totes les decisions respecte als preparatius de la visita del Sant Pare. Així ho va assegurar en la seva segona declaració sobre aquest assumpte, que avui recull el diari 'El Mundo'.

Selva, que havia conegut Cotino durant la seva etapa com a regidor de l'Ajuntament de València, va acceptar l'oferiment de participar en la comissió que organitzava els detalls de la visita del Papa el 2006. Tot i que estava participada per la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de València i l'arquebisbat, Selva explica en la seva declaració que "els polítics manaven" i l'arquebisbat "únicament es deixava portar".

Però entre tots eixos polítics, Selva assegura que Cotino era qui remenava les cireres. Assegura davant el jutge que l'actual president de les Corts Valencianes era qui "ho decidia tot, dins d'un grup de polítics que "ho van manejar tot". "Tot girava al voltant de Cotino, despatxàvem constantment amb ell, sempre amb ell", insisteix.

De fet, José Selva va explicar a la sala que es va assabentar que Álvaro Pérez 'el Bigotes' era l'adjudicatari de tots els serveis de sonorització de l'acte pel mateix Juan Cotino, quan ell, que era l'encarregat de demanar ofertes a diverses empreses per aquest servei, encara ni les tenia. Selva va relatar en el jutjat que un dia es va trobar amb Álvaro Pérez al parc del riu Túria amb una cinta mètrica, i que li va dir que estava "replantejant-s'ho tot, com a adjudicatari de l'obra". El testimoni continua: "En aquest moment va ser quan me'n vaig anar a parlar amb Cotino i ell em va dir que s'havia decidit així d'acord amb Televisió Valenciana i amb l'informe favorable dels tècnics de RTVV".

José Selva segueix amb la seva declaració dient que en eixe moment "una intuïció" li va fer pensar que hi havia "diners pel mig". Llavors, Selva va decidir presentar-li la dimissió al mateix Cotino perquè alguna cosa li "feia pudor". "Em sembla molt fort que estant el nom del Papa i de l'Església pel mig es jugui amb diners, bé per al partit, o bé per al que sigui", li va dir Selva a Cotino, qui li va contestar: "No vegis fantasmes on no n'hi ha", sempre segons la declaració del testimoni.

El Tribunal Superior de Justícia està investigant en una de les peces del cas Gürtel que s'instrueix a València el presumpte desviament de fons públics procedents de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) a les empreses de la trama. Segons els informes policials, el grup Correa s'hauria quedat amb tres dels set milions d'euros pels quals es va adjudicar el servei utilitzant una empresa pantalla que subcontractava després els serveis. La peça investiga també si els dirigents de RTVV i els polítics del govern valencià, llavors presidit per Francisco Camps, van pressionar perquè l'adjudicatària fos l'empresa Teconsa, vinculada amb Francisco Correa.

El president del Parlament valencià, Juan Cotino, no és la primera vegada que es veu relacionat amb casos de corrupció. De fet, el passat 17 de gener, va declarar en qualitat de testimoni en el cas Bárcenas perquè l'empresa Sedesa –propietat de la seva família– apareix en el quadern de l'extresorer del PP Luis Bárcenas.

Cotino també ha estat envoltat de polèmica pel que fa a l'accident de metro de València ocorregut el 3 de juliol de 2006. Alguns familiars de les víctimes van acusar-lo d'haver tractat de comprar el seu silenci a canvi de no denunciar i portar als tribunals l'accident en què van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides.