Correa assenyala Camps pel finançament del PP valencià

Els populars inicien el seu calvari judicial per la corrupció

El PP del País Valencià afrontarà un veritable calvari judicial aquest 2018. Començarà dilluns, amb el primer judici de l’activitat de la trama Gürtel a la comunitat. Les perspectives per al partit que durant anys va comandar l’expresident de la Generalitat Francisco Camps són cada cop més negatives. El cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, ha reconegut davant la fiscalia que el PP va pagar amb diners negres encàrrecs a Orange Market, la filial valenciana de la xarxa corrupta. L’empresari també assegura que van començar a treballar per als populars després que un contacte d’Álvaro Pérez, el Bigotes, els permetés arribar fins a l’aleshores president Camps.

Amb la seva confessió a la Fiscalia Anticorrupció, menys d’una setmana abans de l’inici del judici, que tindrà lloc dilluns vinent, Correa persegueix el mateix que han aconseguit els nou empresaris, dels deu encausats, que també han reconegut els fets: una rebaixa de la pena. En el seu escrit, que va transcendir dimarts a la nit, l’excap de la Gürtel admetia que els actes electorals del PP s’haurien pagat a Orange Market de tres maneres: mitjançant factures legals, amb pagaments en B o a través de la creació de factures fictícies que van abonar empresaris tot i que no s’hagués fet cap servei.

Tot i les confessions, la figura de Camps en aquest cas sembla estar salvaguardada, ja que l’expresident valencià només està citat com a testimoni. A diferència del seu excap, els que sí que estan acusats són l’exvicepresident del govern valencià Vicente Rambla, l’exsecretari general del PP, Ricardo Costa, la mà dreta de Costa, David Serra, i l’exgerent de la formació Cristina Ibáñez.

Tot i que només hi anirà com a testimoni, l’excap del Consell ha esdevingut l’epicentre del judici que analitzarà el presumpte finançament il·legal del Partit Popular durant les campanyes electorals autonòmiques i municipals del 2007 i les estatals del 2008. Ahir Camps, igual que la resta del PP valencià, va guardar silenci sobre la confessió de Correa.

12 judicis en dos anys

La presència dels populars als jutjats serà una constant aquest 2018, en què hi haurà un reguitzell de casos judicials (entre aquest any i el que ve hauran d’afrontar fins a 12 judicis) que poden passar-li factura per a les municipals i autonòmiques del 2019. La feina d’oposició dels populars valencians al govern de Ximo Puig (PSPV) i Mónica Oltra (Compromís) es veurà afectada per cada citació judicial a què han de respondre.

El presumpte finançament il·legal, en aquest cas, a la ciutat de València, també protagonitzarà una altra de les etapes del martiri judicial del populars valencians. Es tracta del cas Taula, que investiga el període 2007-2015 i pel qual hi ha imputades 50 persones, entre les quals tots els actuals regidors i assessors populars excepte un. També hi està implicat l’exvicealcalde Alfonso Grau, que, a més, haurà de defensar-se de l’acusació de suborn i blanqueig de capitals per presumptament haver acceptat d’un empresari rellotges d’alta gamma.

En el cas de l’exgovern valencià del PP destaquen dos casos més. El primer afecta l’exconseller de Cooperació Rafael Blasco, que ja és a la presó per la primera peça de la investigació, i per a qui demanen 16 anys per presumptes irregularitats en la concessió de subvencions a ONG de desenvolupament. El segon està a l’espera de l’obertura del judici oral per un presumpte frau al Palau de les Arts Reina Sofia de València.

Per completar la radiografia judicial cal viatjar al sud. La primera parada té lloc a Alacant, on seran jutjats els dos últims alcaldes del PP, Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo, així com el totpoderós empresari Enrique Ortiz, pels delictes de tràfic d’influències, revelació d’informació privilegiada i suborn en la planificació urbanística de la ciutat.

El recorregut judicial acaba a l’extrem sud del País Valencià, a Oriola, on s’espera el judici per la recollida i el tractament d’escombraries que afecta l’empresari Ángel Fenoll i els exalcaldes José Manuel Medina i Mónica Lorente.

Més continguts de

El + vist

El + comentat