L'Audiència de València reobre la investigació per l'accident de metro en què van morir 43 persones

És la tercera vegada que la justícia ordena continuar amb les diligències

L'Audiència Provincial de València ha ordenat al jutjat instructor que reobri la causa de l'accident de la línia 1 del metro de la ciutat de València, que va tenir lloc el 3 de juny del 2006 i en el qual van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides.

El jutjat d'instrucció número 21 de València va arxivar el procediment al mes de maig, per tercera vegada des que es va iniciar la investigació, en descartar que existissin responsables penals i en no veure acreditat que el sinistre "fos causat per una avaria o per mal estat del material mòbil o de la infraestructura". Tant la fiscalia com l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol van recórrer aquesta decisió, i ara l'Audiència Provincial els ha donat la raó i ha ordenat a la instructora que reobri el cas. No obstant això, la magistratura ha rebutjat practicar nous interrogatoris tal com van sol·licitar les acusacions.

La sala també ha acordat que s'ofereixi la possibilitat de declarar com a investigats a Marisa Gràcia, exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), i a set persones més, entre les quals Salvador Orts, que ocupava el càrrec de cap d'estudis i projectes i membre del comitè de seguretat; Francisco Gracía, director tècnic de l'explotació i membre del comitè de seguretat; Vicente Antonio Contreras, ex director adjunt d'explotació; Sebastià Argente, excap de la línia 1; Juan José Gimeno, exdirector de l'auditoria per a la seguretat i circulació, i Manuel Sansano, exdirector d'operacions.

Obertura de judici oral

Després d'aquestes actuacions, i si de les declaracions no se'n deriven deligències noves, el tribunal estableix que s'ha de continuar amb el que preveu l'article 779 de la llei i que segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) suposa que s'ordeni l'obertura de judici oral.

En aquest sentit, l'audiència subratlla a la instructora: "No es tracta d'arribar a la convicció o constatació que hi hagi indici o prova de culpabilitat, matèria reservada als òrgans jurisdiccionals que tenen encomanada la valoració probatòria, sinó el descobriment que hi hagi algun indici racional de criminalitat, suficient en el procediment ordinari per dictar el corresponent ordre de processament". 

Indicis de delicte

L'audiència, en la seva resolució, afirma que la instructora ha fet un "exercici d'instrucció processal extraordinari" a partir d'una investigació extensa i perllongada per més de 10 anys, però considera que s'obren "alternatives raonables" que impedeixen ratificar el sobreseïment acordat.

Entre elles, el tribunal assenyala que les actes del comitè de seguretat recullen els problemes puntuals del sistema de frenada FAP, i que aquests problemes "evidenciaven anomalies" i "incidències" pròpies de la instal·lació d'un nou sistema tecnològic, "i es va arribar al punt que l'assemblea de maquinistes del 20 de setembre del 2005 va reclamar la necessitat d'instal·lar balises prèvies a tots els senyals lluminosos".

Així mateix, l'audiència sosté la "necessitat" d'haver previngut el risc generat per l'excés de velocitat, "que es va minimitzar per la falta de resposta adequada", i recorda que després d'un accident del setembre del 2005, el col·lectiu de maquinistes va exigir a la directora gerent de FGV el dictat de normes de procediment i control més estricte del compliment del reglament de circulació "sense que això passés".

Juntament amb aquests arguments, recull que s'havien produït dos descarrilaments previs a l'accident per excés de velocitat a la línia 4 a l'octubre del 1998 i el març del 2006 i, fins i tot, es va reduir la velocitat de 50 a 40 quilòmetres per hora en aquest mateix tram "sense adoptar mesures de seguretat addicionals al senyal de limitació de velocitat".

I, finalment, afirma: "Una vegada adoptada la mesura correctiva de limitació de la velocitat al tram on el sinistre es va produir, no es va adoptar cap mesura addicional que reduís el risc derivat d'omissions d'atenció per part del maquinista". "Amb aquesta limitació -afegeix el tribunal- la diligència deguda per al compliment de la prohibició es feia recaure exclusivament sobre l'acció del maquinista, i això no evitava possibilitats aparentment previsibles d'incompliment dels cànons exigibles de velocitat màxima autoritzada".

Les víctimes del metro de València i la fiscalia recorren l'arxiu del cas