L'exalcalde de Torrevella ingressa a la presó per complir una condemna de tres anys per prevaricació

AlacantL'exalcalde de Torrevella, al Baix Segura, al País Valencià, i exdiputat autonòmic Pedro Hernández Mateo va ingressar anit a la presó murciana de Campos del Río per complir una pena de tres anys de privació de llibertat per prevaricació i falsedat en document oficial. Un dia abans que expirés el termini donat pel Tribunal Superior de Justícia valencià, Hernández Mateo va ingressar anit a la presó murciana, segons fonts sindicals.

Hernández Mateo va aconseguir l'alcaldia de Torrevella el maig de 1988 en prosperar una moció de censura contra el PSPV-PSOE, i des de llavors va governar durant cinc mandats amb majoria absoluta fins que, l'any 2011, va deixar de ser cartell electoral per dedicar-se a l'escó com a diputat en les Corts Valencianes; càrrec que va ocupar fins el novembre de 2012, moment en què el va deixar després de conèixer la condemna.

En aquesta data, el TSJ valencià el va condemnar a tres anys de presó i set d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental en l'adjudicació l'any 2004 del servei municipal de recollida d'escombraries. La causa es va iniciar el gener 2007 arran de la denúncia presentada pels Verds de Torrevella davant les presumptes il·legalitats en l'adjudicació de la citada contracta, l'import de la qual ascendia a 97,8 milions d'euros.

Segons la sentència, el llavors alcalde va manipular el procés d'adjudicació mitjançant un complex sistema per aconseguir un sol objectiu: adjudicar el contracte, valorat en 97,8 milions d'euros, a la UTE Necso Entrecanales-Grupo Generala de Servicios.

El "pla preconcebut" del llavors alcalde de Torrevella va començar a executar-se en la mesa de contractació municipal celebrada el 24 de març de 2004, en la qual van exposar els informes tècnics sobre les empreses candidates a l'adjudicació i en la qual ell es va postular a favor de l'oferta de Necso.

Davant les opinions discrepants dels tècnics municipals, Hernández Mateo va anunciar que anava a recórrer l'assessorament extern mitjançant la petició d'informes a tres despatxos d'advocats –mínim exigit per la llei de contractació pública–. No obstant això, només va consultar realment amb un despatx, Ariño y Asociados, que a més tenia una relació laboral amb l'empresa que va aconseguir l'adjudicació.

L'objectiu d'aquesta consulta externa, amb la qual "va faltar a la veritat", era "dotar el procés d'una extrema seguretat, professionalitat i objectivitat" per eludir els informes interns contraris.

L'alcalde va ordenar escriure i va signar dues resolucions municipals explicant que s'havia consultat als tres despatxos, i aquí és on radica el delicte de falsedat documental, perquè, tal com ha quedat provat, un d'aquests despatxos ni tan sols existia.

Segons va entendre la sala civil i penal, Hernández Mateo va alterar la composició de la mesa on s'estudiava l'assumpte en incrementar en dos el nombre de vocals per assegurar-se així el vot favorable a la seva proposta.

Encara que l'exalcalde va presentar un recurs de cassació contra la sentència del TSJ valencià, la seva petició va ser desestimada pel Tribunal Suprem l'octubre de 2013.

La segona iniciativa per evitar la presó va ser una petició d'indult impulsada i signada per prop de 2.500 persones, algunes d'elles polítics del Partit Popular que van firmar la petició amb l'argument que concorrien motius de salut per concedir la mesura de gràcia.

Encara que el TSJ valencià va acordar suspendre la pena de presó fins que el govern espanyol resolgués la petició d'indult, aquest mateix tribunal va informar desfavorablement per entendre que no es donava cap circumstància per concedir-ho.

En la seva reunió de l'11 de juliol, el consell de ministres va denegar la petició i el Tribunal Superior de Justícia valencià va fixar l'ingrés a la presó d'Hernández Mateo abans del 31 de juliol.

Segons Els Verds, l'exalcalde té encara dues causes judicials obertes, una per presumpte tràfic d'influències en una operació de compravenda de finques i un delicte contra les garanties individuals per no haver convocat nou plens ordinaris entre els anys 2003 i 2006. Hernández Mateo va estar en imputat en una altra causa per un presumpte delicte electora, encara que finalment va ser arxivat el cas.