Més de cent entitats denuncien davant la Fiscalia General la filtració de les dades de la víctima de la Manada

ValènciaMés d'un centenar d'entitats, la majoria col·lectius de dones però també partits polítics i sindicats, han presentat a València una denúncia dirigida a la Fiscalia General de l'Estat perquè investigui la filtració de dades de la víctima de la Manada, una iniciativa que a través d'Alerta Feminista en només cinc dies ha sumat suports a tot l'Estat per denunciar que s'han "triturat" els drets de la víctima.

"L'objectiu és mostrar la nostra força i dir-li al patriarcat que no estem disposades a tolerar aquestes conductes", ha dit als mitjans de comunicació Herminia Royo, portaveu de l'Associació de Dones Separades i Divorciades del País Valencià, que ha recordat que l'article 198 del Codi Penal estableix penes de fins a set anys de presó per als responsables de filtracions.

L'acció va dirigida tant als mitjans de comunicació que van difondre les dades com a les persones individuals que se'n van fer ressò. Així mateix, Raquel Gaspar, activista feminista i fotoperiodista, que signa la denúncia, demana la depuració de responsabilitats a la mateixa justícia per la inclusió en la sentència del codi de verificació que ha permès l'accés a les dades. "La primera responsable subsidiària que hi ha és la justícia, el tribunal de Navarra", assenyala Gaspar.

La presentació de la denúncia s'ha fet a València perquè és d'aquesta ciutat d'on va sorgir la proposta, i es dirigeix a la Fiscalia General perquè algunes de les webs on es van publicar les dades de la víctima tenen els servidors als Estats Units, i una altra publicació és de Cartagena.

En el text s'especifica que després de la sentència de la Manada "hem assistit a la publicació de manera massiva i successiva de multitud de dades personals de la víctima", tant en mitjans de comunicació com a les xarxes socials a internet, i a Twitter fins i tot s'han arribat a suspendre dos perfils per infracció de les normes d'ús.

Per a Gaspar, la publicació de dades personals de la víctima extretes de les xarxes socials o del codi de verificació de la mateixa sentència del tribunal de l'Audiència de Navarra suposa un "tracte denigrant i vexatori", no només per a la víctima sinó per a totes les dones. Aquest fet el va posar en coneixement d'Alerta Feminista i en tot just cinc dies s'ha aconseguit el suport de 118 col·lectius a aquesta acció de denúncia.

Més por del jutjat que del maltractador

Gaspar ha defensat que els poders judicials són una arma més de revictimització i que moltes dones "tenen més por d'anar a un jutjat que del maltractador". Així, ha fet al·lusió al crim de Castrogonzalo (Zamora), on un menor ha sigut detingut per la seva presumpta implicació en la mort d'una dona de 33 anys.

"La presumpta justícia no ho va a considerar violació, però està claríssim que la intencionalitat era violar-la, i com que s'hi va negar la va assassinar amb pedres", ha assegurat la fotoperiodista, que després ha recalcat: "Si no t'hi resisteixes i et quedes en xoc, la societat masclista i el tribunal t'acusen de puta o 'guarra', segons els termes que s'usen a la xarxa. Si t'hi resisteixes perds la vida".

"Estan triturant els pocs drets de la víctima de la Manada i de totes les dones que denuncien en aquest país, i ho fa una dona cada sis hores", diuen les portaveus de la iniciativa, que lamenten que a les dones no se'ls creu "i per això les denúncies per violència masclista suposen un 20% del total".

"I hi ha més dones que no denuncien violació perquè saben que no serveix de res. Per això és tan important que es faci justícia, perquè ens estan condemnant a l'existència de moltes més Manades. I si ja tenen impunitat, a partir d'ara serà carta blanca", ha lamentat Gaspar, que ha recordat que un dels condemnats per abusos a Pamplona "ha fet un escrit que denigra més la víctima", tot i que ha dit que dubta de la capacitat intel·lectual del condemnat per redactar un text en aquests termes.