Mor Rafael Ninyoles, considerat un dels pares de la sociolingüística catalana

L'estudiós ha estat un referent en l'anàlisi de fenòmens com el conflicte lingüístic

“El conflicte lingüístic és un conflicte social, no un conflicte de llengües. Les llengües no es barallen entre elles”. Amb aquesta senzilla reflexió, el sociòleg valencià Rafael Lluís Ninyoles resumia ara fa dos anys l’origen de la cohabitació de dos idiomes -gairebé sempre complexa-, fenomen al qual va dedicar tota una vida d’estudis fins que va morir ahir als 76 anys.

Considerat un dels pares de la sociolingüística catalana i espanyola, l’exprofessor de les universitats de València i d’Alacant va destacar per l’anàlisi dels efectes del bilingüisme i de la possibilitat que la cohabitació de dos idiomes desemboqui en la normalització de la llengua més feble o, per contra, en la seva progressiva desaparició. A més, i de la mà de Lluís Vicent Aracil (també sociòleg), va introduir al País Valencià el concepte de diglòssia, que defineix com, en una societat on conviuen dos idiomes, una llengua es fa servir per a funcions formals -generalment en l’ús escrit-, mentre que la segona es restringeix als àmbits informals -bàsicament la parla oral.

Una figura clau al País Valencià

Els coneixements de Ninyoles provenien “d’una formació rigorosa” però també “d’un interès per realitats molt diverses que el van portar a residir temporalment a l’estranger [Canadà], un bagatge que va facilitar que importés certes teories que aquí no s’havien aplicat”. Així explica Eduard Mira, també sociòleg i amic personal de Ninyoles, la dimensió de l’estudiós valencià, a qui no dubta a qualificar de “figura fonamental” i “un dels intel·lectuals més importants de la segona meitat del segle XX al País Valencià”.

Les aportacions de qui també va dirigir el Servei d’Investigació i Estudis de la Generalitat Valenciana el van fer mereixedor el 2018 de la Medalla d’Or de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La institució va destacar de l’acadèmic: “És el referent ineludible en la reflexió sobre l’ús del valencià i la política lingüística des que el 1969 publicà Conflicte lingüístic valencià, estudi que conté plantejaments encara plenament vigents. De fet, és l’obra més citada per estudiosos de la sociologia del llenguatge, que, juntament amb Idioma i prejudici. Estructura social i política lingüística i Idioma y poder social, han tingut una influència molt notable”. “Ens deixa el pare de la sociolingüística valenciana, però el seu compromís i petjada en la recuperació i l’ús social de la nostra llengua quedarà per sempre”, va emfatitzar ahir el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

El + vist

El + comentat