Negociacions a contrarellotge per reeditar el govern d’esquerres al País Valencià

El PSPV i UP pressionen Compromís a un dia del ple que ha de permetre investir Ximo Puig

“Estiraran tot el possible les negociacions i tancaran l’acord a l’últim moment”. Era la previsió que va llançar un dels membres de Compromís quan van iniciar-se les reunions per reeditar el pacte d’esquerres al País Valencià. Dues setmanes després, el pronòstic s’ha complert. Ahir dilluns a la nit i a poques hores per a la celebració del ple que aquest dimecres ha de permetre la investidura de Ximo Puig, el PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida van aturar les converses que els han de permetre governar durant quatre anys més i que es reprendran avui a partir de les deu del matí.

A hores d'ara, la principal disputa es trobaria en la negativa de Compromís a cedir a les pressions de PSPV i Unides Podem - Esquerra Unida perquè els valencianistes renunciïn a les competències de Canvi Climàtic i que aquestes siguin assumides per la formació lila. Des de la formació que lidera Mónica Oltra rebutgen aquesta opció perquè consideren que ja han claudicat amb el fet que la conselleria de Transparència passi a mans del partit que lidera Rubén Martínez Dalmau, i demanen als socialistes que siguin ells els que els cedeixin alguna àrea, una opció que el PSPV rebutja perquè consideren que són la formació guanyadora de les eleccions i defensen que ja haurien renunciat a les competències d'Habitatge.

En aquest joc d’equilibris és també fonamental resoldre si Unides Podem - Esquerra Unida comptarà amb una vicepresidència a la mesa del Consell, com també quina de les conselleries acabarà disposant de les competències per atorgar llicències ambientals. Es tracta d’un espai que el PSPV no vol cedir per evitar que les exigències mediambientals dels seus socis, més estrictes en aquest àmbit, paralitzin projectes urbanístics o econòmics.

Un altre dels punts que queden en disputa és el volum de conselleries que tindrà el nou executiu, 12 o 13, una xifra que variarà en funció de si Presidència disposa o no d’un departament propi. Aquesta diferència serà fonamental, ja que els socialistes –que encapçalaran sis de la dotzena d’àrees totals– aspiren a sumar-ne encara una més en la persona de Ximo Puig, afegint a les tasques de cap de l’executiu la de gestió, entre d'altres, de les emergències. L’objectiu final és comptar amb una majoria de set vots en el ple del Consell.

Les altres sis conselleries les ocuparan Compromís (4) i Unides Podem - Esquerra Unida (2). Un dels dubtes és si EU, encapçalada per Rosa Pérez Garijo, tindrà en exclusiva un departament. En qualsevol cas, la formació vol que la conselleria de Transparència, Participació i Cooperació tingui també les competències de memòria històrica.

Votar sense saber el què

Un exemple de la improvisació que ha generat el retard en les negociacions és que les formacions van demanar ahir mateix a les seves bases que validessin un acord que, en el moment de la consulta, encara s’estava negociant. Així, a partir de les sis de la tarda i fins a les deu de la nit -i mitjançant una votació presencial en les agrupacions-, els militants socialistes van haver de donar el seu suport a un pacte del qual només sabien que permetria a Ximo Puig ser president fins al 2023.

Tot i que de manera més cibernètica, a Podem -que va optar per la consulta telemàtica- els inscrits van haver de contestar amb el mateix desconeixement si desitjaven o no que el partit entrés “a formar part del Consell” i que votés “favorablement la investidura de Ximo Puig”.

Un pèl més cauts es van mostrar ahir a la nit a Esquerra Unida, que al tancament d’aquesta edició i quan va ordenar-se un recés en les converses, desitjaven “esperar unes hores per veure’n l’evolució”, ja que els incomodava haver de preguntar a les bases amb la poca informació que tenien. També s’hi va resistir el Bloc, el principal soci de Compromís, que, no obstant això, avui haurà de transitar el camí de la consulta telemàtica a correcuita.

Però, més enllà de les presses, els nervis i el repartiment de quotes de poder, la prolongació de la negociació corre el perill d’impedir que el pacte es faci oficial a la ciutat d’Alacant, tal com havien acordat totes les formacions i assumint la petició formulada per Podem. El partit lila volia realitzar la rúbrica de l’acord a la capital del sud, en un gest que exemplifiqui la voluntat de vertebrar el País Valencià i abandonar el centralisme de la ciutat de València.

Més continguts de

El + vist

El + comentat