À Punt continua en declivi amb una audiència del 2,5% el mes d'agost

Cau 0,1 punts i es queda lluny de la mitjana de les autonòmiques, que és del 7,8%

À Punt tanca l'estiu amb una tendència decreixent pel que fa a la seva audiència: la cadena ha registrat un 2,5%, 0,1 punts menys que el mes anterior. Aquestes dades situen la televisió pública valenciana notablement allunyada del conjunt de televisions autonòmiques, que han aconseguit una quota de pantalla mitjana d'un 7,8%, 0,2 punts menys que el mes anterior.

L'efecte pandèmia ha anat desapareixent a poc a poc de l'ens públic després d'un significatiu increment d'audiència el mes de març, quan va créixer 1,3 punts i va passar d'una quota de pantalla de l'1,9% al 3,2%. Aquestes xifres van coincidir amb l'èmfasi informatiu provocat per la crisi sanitària del coronavirus. El mes d'abril, però, va créixer només un 0,1, i va arribar al seu màxim de 3,3% de quota de pantalla. Des d'aleshores, la cadena ha encetat un declivi constant i no ha deixat de perdre espectadors amb uns índexs del 3,2% al maig, del 2,9% al juny i del 2,6% al juliol.

"Estem en un escenari molt complicat i totes les cadenes, no tan sols À Punt, estan perdent espectadors pels canvis en els hàbits de consum i per l'efecte de l'estiu", contextualitza l'analista de televisió Teresa Díez. "A la televisió, però, es juga a prova i error. És normal equivocar-se amb un format, però cal tenir capacitat per modificar-lo ràpidament, això és el que falla a la televisió pública valenciana", assenyala.

En aquesta ocasió, la corporació ha decidit no emetre cap comunicat per explicar l'audiència dels seus diferents programes, ni tampoc per analitzar el resultat conjunt del mes. Una mesura que contrasta amb altres mesos amb resultat més positius.

Preocupació pel canvi de rumb a À Punt

Els sectors més progressistes de la cultura i la comunicació valencianes ja van traslladar la desconfiança i la preocupació davant els canvis que està experimentant l'ens públic amb l'arribada del nou director general, Alfred Costa. Amb l'objectiu d'assolir una audiència del 3% a finals d'any i la mirada posada en el públic major de 45 anys, Costa ha apostat per un increment de continguts d'entreteniment, en detriments d'altres de tipus més divulgatiu o informatiu.

La llengua també ha estat al centre d'aquest nou rumb, amb l'objectiu que el castellà aconsegueixi un espai dins dels marges que li permet la legislació per aconseguir sumar espectadors a les comarques on és l'idioma predominant.

Aquest nou full de ruta va evidenciar-se amb la programació de pel·lícules en castellà. A l'abril va ser "de manera extraordinària" per la impossibilitat de doblar films a causa del coronavirus, però al juliol es va normalitzar amb l'emissió d'un cicle de comèdies espanyoles cada dijous i d'un altre amb els millors films del director Luis García Berlanga cada divendres.

També s'han rescatat formats que recorden l'antiga Canal 9, com el magazín de la tarda, La terrassa. "És un espai amb un objectiu clar: aconseguir més públic gran a la tarda, però no obté bones dades. Tal vegada la idea de fer una programació dirigida a la gent gran no funciona, i estem tirant enrere un públic jove que havíem recuperat", apunta Díez.

Eugeni Alemany, el rostre exitós d'À Punt

L'altra cara de la moneda és el concurs Atrapa'm si pots. "És el programa que millor funciona a la cadena i està captant un públic divers i transmèdia", assegura l'analista de televisió. "El presentador, Eugeni Alemany, ha aconseguit vincular el seu compte personal d'Instagram i el seu Diari de la quarantena amb el programa. És un exemple que cal tenir en compte", comenta.

Alfred Costa aposta perquè À Punt es dirigeixi a l'espectador de més de 45 anys

Una televisió dels anys 90

Un altre dels programes destacats és el de Terra viva, amb una audiència del 3,3% i 23.000 espectadors de mitjana. "El millor de l'etapa d'Empar Marco era la diversitat de formats, amb una graella més dinàmica. Ara hi ha compartiments estancs amb reposicions. Sembla una televisió dels anys 90 perquè no ens estem adaptant als temps moderns, als continguts transmèdia. La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) és molt més que una televisió: és ràdio, podcasts, YouTube, Instagram...", conclou Díez.

À Punt, dos anys d’audiència i finançament insuficients

L'ens públic valencià, encara lluny d'altres televisions autonòmiques

La insuficiència de pressupost, amb 55 milions d'euros, és l'altra de les principals debilitats de la radiotelevisió pública valenciana, que es va convertir el 2019 en la segona cadena autonòmica més barata de l'Estat, amb una despesa d'11,08 euros a l'any per ciutadà, només per darrere de la madrilenya, amb 10,79 euros. À Punt es manté encara lluny de canals com ara IB3, amb una audiència a l'agost del 4,5% (+0,1), Telemadrid, amb un 5,7% (0,0), o Canal Sur, amb un 7% (-0,5). En una altra lliga juguen televisions més consolidades i amb un finançament molt superior, com ara TVG, amb un 9,6% (-0,4), ETB, amb un 9,7% (-0,6), o TV3, amb un 11,5% (-1,4).