El TSJPV declara la nul·litat parcial del decret de plurilingüisme del País Valencià

Entén que discrimina els alumnes que opten per un ensenyament majoritàriament en castellà perquè reben menys hores de docència en anglès

La sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha declarat la nul·litat parcial del decret de plurilingüisme aprovat al gener pel govern de PSPV i Compromís perquè considera que existeix "una evident diferència de tracte entre el valencià i el castellà, i que aquesta té una clara incidència en el certificat que acredita el nivell d'anglès de l'alumnat en concloure les diferents etapes educatives (infantil i primària, secundària obligatòria i batxillerat). La resolució anul·la la disposició addicional cinquena que preveia l'expedició de certificats de coneixements de llengües.

Els magistrats han estimat parcialment el recurs interposat pel sindicat CSI-F i anul·len la disposició addicional per entendre que vulnera el dret fonamental a la igualtat i el dret a l'educació reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució en "discriminar els alumnes que opten per un ensenyament majoritàriament en castellà enfront dels que trien el valencià com a llengua vehicular, ja que aquests últims reben més hores de docència en anglès".

En la resolució, la sala del contenciós administratiu apel·la a la jurisprudència del Tribunal Suprem, del Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, i conclou que la norma "introdueix aquesta distinció arbitrària i injustificada entre les dues llengües oficials (en clar greuge comparatiu o desequilibri en perjudici del castellà) a compte de l'anglès". El TSJ també afegeix que l'administració autonòmica, "pot promoure accions positives per afavorir el valencià, però aquestes han de ser proporcionades i no han d'anar en detriment del castellà". 

Estratègia d'atracció cap al valencià

Per al tribunal, la diferència entre l'acreditació de l'anglès en els nivells bàsic, intermedi i avançat, "no es fonamenta en una mesura d'acció positiva o de promoció del valencià, sinó en una estratègia d'atracció cap a major dinamització o normalització favorable al valencià a través de l'oferiment de major nombre d'hores en anglès i la més elevada certificació d'aquest idioma estranger".

Com a conseqüència d'això, conclouen els magistrats, "s'infligeix una sanció indirecta (menys anglès i menor nivell de certificació d'aquest idioma) a l'alumnat que desitge optar per més presència del castellà", de manera que la disposició ara anul·lada "produeix un efecte inhibidor, descoratjador, desincentivador o dissuasori" en els estudiants que pretenguin exercir l'opció preferent pel castellà en lloc del valencià,"ressentint amb això l'exercici dels drets fonamentals" reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució.

Segons la sentència, la disposició suposa "un clar greuge comparatiu per a l'alumnat que opti per més presència del castellà". Referent a això, "la sala s'aprecia que la disposició addicional cinquena no supera el cànon de constitucionalitat, ja que la certificació diferenciada dels nivells d'anglès s'articula paral·lelament i en funció de la major incorporació del valencià com a mesura no justificada, el que implica un desequilibri per al castellà".

La sala afegeix que els diferents certificats d'anglès que rep l'alumnat d'acord al decret "s'articulen en funció de la major incorporació del valencià com a mesura discriminatòria". I això, a
judici dels magistrats "implica un desequilibri per al castellà, sense que superi el cànon de raonabilitat necessari" perquè "priva de manera mancada de justificació del mateix nombre d'hores d'anglès a l'alumnat que cursi en un nivell bàsic, i, com conseqüència d'això, de la major certificació d'anglès ".

Preocupació del govern valencià

La vicepresidenta i portaveu del govern valencià, Mónica Oltra, ha manifestat la seva preocupació per la sentència, però ha posposat una valoració a quan l'executiu autonòmic "tingui coneixement de causa i hagi llegit la resolució judicial".

Oltra, qui s'ha assabentat de la sentència mitjançant la premsa, ha afirmat que una valoració "rigorosa per part d'un govern no es fa a través d'una notícia, sinó es fa sobre un text legal".