El Consell d'Europa reclama incrementar la presència del català a la justícia i l'administració de l'Estat

Denuncia la situació "preocupant" de la llengua al País Valencià i critica el model d'ensenyament

El Consell d’Europa ha reclamat modificar la llei orgànica del Poder Judicial per assegurar l'ús del català en l'administració de justícia i posar en marxa un paquet de mesures que garanteixin la seva presència a les delegacions de l'administració de l’Estat a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. L'informe sobre les llengües minoritàries de la institució comunitària fet públic ahir també reclama incrementar l'ús del català a les instal·lacions sanitàries i els senyals de trànsit, i posa especial atenció al País Valencià, on afirma que la salut de la llengua és "preocupant".

El document, dut a terme després de la visita d'un comitè d'experts el desembre del 2018, denuncia que "al poder judicial, sota la responsabilitat de l’estat central, rarament s’utilitza la llengua", i que aquesta és una "deficiència general a totes les comunitats autònomes amb llengües cooficials". "Tot i que des del 2015 s’ha establert una normativa a favor de l’ús de la llengua catalana a l’administració pública, fins ara s’ha avançat poc", emfatitza el Consell d'Europa.

Les sentències en català baixen del 12,4% al 8,4%

Sobre la situació a Catalunya, l'informe destaca que l'aplicació de la Lomce "impugna" el model d'immersió en "reiterar el dret a rebre l’ensenyament d’assignatures no lingüístiques només en castellà". Pel que fa a l'àmbit judicial, assenyala que, "tot i que la Generalitat ha continuat implementant extensos programes de formació en català per a tot el personal judicial", el número de sentències en català "està disminuint i ha passat del 12,4% el 2013 al 8,4% el 2016".

El Consell d'Europa també lamenta que l’ús del català per part de les autoritats administratives estatals "continua sent baix", i es queixa que la legislació estatal sobre etiquetatge, instruccions i documentació "imposa l’ús del castellà i fa només opcional el català". Amb tot, conclou que en comparació amb l’informe del 2016, la situació de la llengua a Catalunya "es manté en gran mesura, fins i tot en la complicada situació política".

Dificultats al País Valencià

Més delicada és, segons l'informe dels experts, la salut del català al País Valencià, "especialment a l’administració de l’Estat i al poder judicial". Amb tot, el document assenyala que la gran diferència amb Catalunya i les Illes Balears és l'àmbit educatiu. El Consell d'Europa critica que la llei d'educació aprovada el 2018, i que fixa que almenys el 25% de l’ensenyament ha de ser en valencià, castellà i anglès, "impedeix els programes d'immersió", una opció que fins a l'aplicació de la norma sí que existia, tot i que no era l'opció majoritària.

El Parlament valencià aprova la nova llei de plurilingüisme amb l'oposició de PP i Cs

Pel que fa als elements positius, l'informe que accepta per primera vegada l'ús de la denominació valencià/català recomanada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, destaca que l'ús del valencià "ha millorat notablement" en l’administració local i autonòmica, i subratlla que "la llengua és molt més present a la premsa digital".

"Canvis significatius a les Illes"

Sobre la situació a les Illes Balears, el document es felicita perquè "des del 2015 la política lingüística ha canviat significativament" i destaca l’aprovació el 2016 del decret que estableix que "cada centre pot definir de manera independent l’ensenyament i l’aprenentatge a condició que es respecti un percentatge mínim de l’ús del català", fet que deixa enrere la norma del Partit Popular que "obligava els centres educatius a ensenyar aproximadament el 33% de les matèries en castellà i el 33% en anglès".

El Consell de Govern aprova el nou decret de llengües

"Mesures urgents a Aragó i Múrcia"

Per al Consell d'Europa la situació del català a les Illes Balears, a Catalunya i al País Valencià és "bastant satisfactòria”, al contrari que a Aragó i Múrcia, on "es necessiten més mesures per protegir-la". El document reclama "incloure el nom del català" als seus estatuts d'autonomia, "sensibilitzar la població general de la presència del català" en el seu territori i adoptar mesures per al seu ús en les administracions locals i autonòmiques. "Cal adoptar mesures urgents per protegir i promoure el valencià/català a la Regió de Múrcia", destaca el document que cita la "formació a tots els nivells adequats" i la promoció "de les relacions" de la Regió de Múrcia amb el País Valencià per fomentar la llengua".