València commemora el seu 80 aniversari com a capital de la II República

L'Ajuntament està rehabilitant dos refugis antiaeris i senyalitzarà els llocs més emblemàtics de la ciutat durant la capitalitat republicana

El 7 de novembre de 1936 la ciutat de València es va convertir a la capital de la Segona República espanyola durant gairebé un any quan en plena guerra civil el govern va decidir abandonar un Madrid assetjat per les tropes franquistes per instal·lar-se a la capital del Túria. Aquest dilluns, just 80 anys després, l'Ajuntament ha iniciat un programa d'activitats per evitar "l'oblit", retre homenatge als que van lluitar per la República i "trencar un període de silenci" per part de les institucions públiques sobre aquella època.

Així ho han manifestat aquest dilluns l'alcalde de València, Joan Ribó, i la regidora de Cultura, Glòria Tello, durant la presentació del llibre 'El món mira a València, capital de l'antifeixisme', amb el qual el consistori ha arrencat la commemoració de l'efemèride en un acte celebrat al Saló de Cristall de l'Ajuntament.

Aquest és el primer dels tres volums que l'Ajuntament publicarà per commemorar la capitalitat republicana i repassar els canvis polítics i econòmics del moment. El segon, que veurà la llum a l'abril versarà sobre la vida quotidiana de la València de l'època, mentre el tercer i últim exemplar que sortirà entre octubre i novembre de 2017 se centrarà en el món cultural.

El programa d'activitats que ha organitzat el consistori, en col·laboració amb la Universitat de València i l'agència EFE, inclou la r ehabilitació i posada en valor del refugi antiaeri situat al propi edifici municipal i del que hi ha al carrer Serrans, la senyalització dels punts més emblemàtics de la ciutat entre el 7 de novembre de 1936 al 31 d'octubre de 1937, una exposició fotogràfica en el Palau de Cervelló, una altra sobre refugis a la sala municipal d'exposicions i una tercera sobre ciència i exili, a més d'un acte protocol·lari, divendres que ve, d'homenatge al magisteri republicà.

"Un dia com avui de fa 80 anys, la ciutat de València iniciava una de les etapes més dures i al mateix temps més apassionants de la seva història en convertir-se, de la nit al dia, en capital d'Espanya amenaçada i assetjada per l'exèrcit colpista que tres mesos i mig abans s'havia aixecat contra la legalitat republicana", ha destacat Ribó.

Recordar la història de la ciutat

De la balconada de l'Ajuntament penja a més una pancarta commemorativa. Així, preguntat pels "problemes" que va haver-hi anteriorment amb delegació del govern espanyol quan el passat mes d'abril es va penjar una  altra pancarta per commemorar la II República i si en ara ha succeït alguna cosa similar, Ribó ha garantit que "han volgut defugir qualsevol element que pugui generar conflicte, no volem generar cap conflicte. La història és de tots", ha sentenciat.

Al seu entendre, "les parts bones, les menys bones i les pitjors i totes les hem d'assumir. No assumir parts de la història és automutilar-se d'alguna forma" i "qui perd les seves arrels perd la seva identitat", ha dit. Per això, segons l'alcalde, han evitat "qualsevol element que pogués generar confrontació" i fins i tot, s'ha utilitzat una tipografia històrica "per no generar cap conflicte", ha insistit.

"L'únic conflicte" que s'ha donat és que el dia que estava previst enviar la programació va ser el dia que va caure tot el sistema informàtic no solament a l'Ajuntament, sinó a tota València, ha recordat. "Però tinc aquí que es va enviar el dia 3 a les 12.51 hores a tots els portaveus", ha subratllat.

Ribó ha expressat la satisfacció per "el deure complert" del seu govern en haver promogut la publicació de l'exemplar 'El món mira a València, capital de l'antifeixisme' pel seu "esforç divulgatiu, de memòria històrica i de necessària higiene democràtica que comporta aquesta obra accessible a totes les persones interessades a conèixer més i millor el nostre passat".

En aquest sentit ha destacat que "obre la porta a un capítol excepcional de la nostra història recent i ens retorna l'orgull de ser part d'aquesta ciutat que va assumir aquella capitalitat com una forma més d'estar amb la major dignitat, al costat de la democràcia i la llibertat tan amenaçades".

Per la seva banda, la regidora Glòria Tello ha criticat que altres corporacions i altres administracions "no hagin escomès aquest treball necessari per la memòria històrica" del costat més valencià del que va ser el "primer assaig democràtic efectiu de la història d'Espanya, amb els seus errors i els seus encerts".

Amb aquesta publicació, ha dit, "trenquem un període de silenci" per part de les institucions entorn d'aquest moment històric de la ciutat i, a més de fer memòria, es vol "retre homenatge als qui van lluitar per la República i la democràcia, ha assenyalat.

El + vist

El + comentat