Prorroguen divuit mesos més la instrucció del cas Castor
Fiscalia i les acusacions havien demanat l'allargament del procediment, i ara s'hauran d'analitzar els informes sobre les causes de l'episodi sísmic
ValènciaEl titular del jutjat número quatre de Vinaròs (Baix Maestrat), Javier Verdeguer, ha acordat prorrogar divuit mesos més la instrucció sobre la responsabilitat pels terratrèmols provocats pel projecte Castor. Segons raona el jutge, la inclusió en el procés de l'informe del Massachusetts Institute of Technology i la Universitat Harvard sobre les causes de l'episodi sísmic i la necessitat de fer-ne la traducció íntegra per analitzar-lo reforça la necessitat de la pròrroga.
El gener del 2016 el mateix jutjat va declarar el cas Castor com a causa complexa, i en va allargar el termini inicial d'instrucció en divuit mesos, fins al 6 de juny d'aquest 2017. Precisament el ministeri fiscal va sol·licitar formalment fa unes quantes setmanes una nova pròrroga en la instrucció d'acord amb l'actual fase processal i la necessitat de possibles noves diligències. Les acusacions populars de la Plataforma d'Afectats pel Projecte Castor (Aplaca) i l'Associació Arca Ibérica també es van sumar a la petició.
D'acord amb la interlocutòria, amb data d'aquest 29 de maig, l'aportació de l'informe del Masschusetts Institute of Technology i la Universitat Harvard és una de les raons de pes que impedeix tancar la instrucció. Segons reconeix, el jutjat ja ha rebut l'informe "recentment". Però el fet que es trobi redactat en anglès –només hauria pogut accedir a les conclusions traduïdes al castellà– requereix que se n'efectuï la traducció per "poder efectuar una anàlisi més profunda dels motius que han portat els tècnics a emetre el referit informe". Així, continua, només a partir del "coneixement íntegre" del document es podran determinar les següents diligències instructores, que podrien suposar la realització de noves pericials per esclarir els fets i determinar responsabilitats.
L'informe exonera de responsabilitats l'empresa exconcessionària i el govern espanyol
Encarregat pel govern espanyol –amb un cost de 600.000 euros– per, suposadament, esclarir les causes i les responsabilitats en l'episodi sísmic que va causar fins a més d'un miler de terratrèmols, alguns de magnitud quatre a l'escala de Richter, l'informe ratifica, novament, la correlació causa-efecte entre les injeccions de gas i els terratrèmols que ja van establir l'Institut Geològic i Miner (IGME) i l'Institut Geogràfic Nacional. La gran novetat, però, és que exonera de responsabilitats l'empresa exconcessionària Escal UGS –investigada en el cas- i el mateix govern espanyol –amb diversos funcionaris i alts càrrecs també imputats- amb l'argument que difícilment podien preveure aquestes conseqüències amb els "estàndards" que utilitzava la indústria en aquell moment, una afirmació que ja ha estat refutada per diversos experts.
6 de desembre de 2018
Així doncs, la instrucció del cas Castor, d'acord amb la nova interlocutòria, hauria de finalitzar el 6 de desembre de 2018, "llevat que s'estimi convenient una nova pròrroga", raona Verdeguer. Ell és el quart jutge pel qual passa el cas al jutjat número quatre de Vinaròs, després d'anades i vingudes de substituts i de l'arribada de jutges de reforç per a una instància que investiga també els casos de violència de gènere.
Delictes de prevaricació ambiental i contra el medi ambient
El procediment acumula més de 13.000 fulls i una vintena d'investigats que ja han passat a declarar pels jutjats de Vinaròs –entre els quals, alts càrrecs i funcionaris dels ministeris d'Agricultura, d'Indústria, de l'Institut Geològic i Miner, el consell d'administració de l'exconcessionària Escal UGS i el seu president, Recaredo del Potro. Als investigats se'ls imputen els suposats delictes de prevaricació ambiental i contra el medi ambient.
El procediment, obert el gener de l'any 2015 després de la denúncia presentada per la fiscalia arran dels terratrèmols, en cap cas entra a abordar la trama econòmica del projecte ni afecta cap dels ministres implicats en la tramitació.
Indemnització de 1.350 milions d'euros
El govern espanyol del Partit Popular va decidir acceptar l'octubre de 2014 la renúncia de l'empresa i indemnitzar-la amb 1.350 milions d'euros per un magatzem de gas que, segons ha anunciat recentment, no s'ha pogut posar ni es posarà mai en funcionament pel perill que suposaria injectar o extreure gas del subsòl.
Fins a 3.500 milions d'euros
En diversos informes interns, el mateix govern espanyol ha reconegut possibles pràctiques irregulars en la concessió i construcció del projecte a càrrec de la constructora ACS, que controla Florentino Pérez, que s'hauria assignat comissions de fins al 17% per gestionar l'obra. Les instal·lacions es troben en aquests moments hibernades. El cost del seu manteniment –uns 15,7 milions anuals– i el retorn del préstec bancari demanat per Enagás per fer front a la indemnització, a càrrec dels peatges fixes a la tarifa del gas que paguen els consumidors, pot acabar elevant la factura al voltant de 3.500 milions d'euros.
