Unes ampolles amb el nom de les víctimes permeten identificar els cossos de quatre valencians afusellats durant la dictadura

ValènciaLa tasca de dignificació realitzada per les vídues de 12 valencians afusellats durant la dictadura ha tingut la seva recompensa més de 70 anys després. Les ampolles introduïdes per les dones a l'interior del taüt amb un paper que contenia el nom de les víctimes han permès que quatre d'aquestes persones hagin pogut ser identificades i soterrades pels seus familiars.

El coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) de València, Matías Alonso, ha explicat aquest dimarts que les anàlisis d'ADN de les restes dels 12 cossos han permès identificar-ne quatre, mentre que es busca els familiars d'un d'ells. En 5 casos no s'ha pogut llegir l'ADN i en dos el paper estava deteriorat i el nom era illegible.

Les investigacions es van iniciar ara fa quatre anys arran de la reclamació de Pepica Celda Soler, filla d'un dels afusellats l'any 1940, José Celda Beneyto, i coneixedora que el seu pare estava soterrat a la fossa comuna del cementiri de la localitat valenciana de Paterna, en un taüt amb una ampolla que duia al seu interior el nom.

En un principi es creia que tan sols hi havia el cas de José Celda, però les exhumacions van permetre localitzar un total de 12 taüts amb 12 ampolles i el nom a l'interior, segons el relat del mateix Matías Alonso.

Present a la roda de premsa, Pepica Celda ha manifestat la seva alegria per poder soterrar el seu pare al costat de la seva mare. "El meu pare en acomiadar-se ens va dir que no havia fet mal a ningú, que anéssim amb el cap ben alt i que no l'oblidéssim, aquest ha estat el motiu pel qual jo he volgut recuperar el meu pare", ha assegurat.

El treball del GRMH no sols ha permès recuperar el cos de José Celda, sinó que també s'han identificat els cossos de Francisco Fenollosa, Ramón Gandia i Manuel Gimeno Ballester. D'aquesta darrera persona no se n'han trobat familiars que reclamin la seva desaparició. En aquest sentit, el coordinador del GRMH ha fet una crida pública perquè els familiars es posin en contacte amb l'entitat.

Matías Alonso ha remarcat el risc que van córrer les vídues en soterrar els seus marits en taüts i poder introduir una ampolla amb el nom escrit al seu interior. Alonso ha afegit que això per ells "no és més que un mandat en la història" perquè les vídues volien dir "traieu-los d'aquí quan pugueu". La tasca d'introduir les ampolles va ser realitzada gràcies a la col·laboració de l'enterrador, un republicà a qui van commutar la pena a canvi que sepultés els seus companys.

Alonso ha assegurat aquest matí que aquestes exhumacions seran les darreres que es puguin realitzar, atès que s'han eliminat les subvencions que atorgava el govern espanyol. El coordinador del GRMH ha dit que a la fossa comuna de Paterna hi podria haver uns 200 afusellats durant la dictadura.

Les restes dels identificats seran lliurades el pròxim 12 d'abril als seus familiars al mateix cementiri de Paterna. El 13 d'abril, el municipi de Massamagrell, d'on provenien la majoria dels afusellats, farà un homenatge a les víctimes. Un dia després, el 14 d'abril, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la II República, les restes que no hagin estat reclamades seran retornades a la fossa comuna.