"Estem esgotats, farts i atabalats"

València"Estem esgotats, farts i atabalats". Així resumeix el moment que viu la societat valenciana Elena Rausell, una fisioterapeuta escolar minuts abans que els facin a ella i a la seva filla una PCR prèvia a una prova mèdica de la petita. Són les deu d'un matí ventós i assolellat i l'Elena i la seva filla esperen disciplinades el seu torn al cotxe, l'últim d'una filera que neix a les portes del recinte de campanya instal·lat junt a l'enorme i alhora saturat Hospital La Fe, el principal centre sanitari d'una ciutat alarmada per l'expansió d'un virus que només aquest dimarts ha provocat al País Valencià 106 morts, el rècord registrat fins ara, 4.963 des del principi de la pandèmia.

Juntament al desconcert per l'evolució del virus, en una autonomia que en dos mesos ha passat de ser un dels territoris amb menys casos a encapçalar la xifra de víctimes a nivell estatal i la de contagis a nivell europeu, el sentiment que comparteixen milers de valencians és la por. Així ho creu Daniel Pérez, un metge de 53 anys que conversa amb l’ARA mentre fa un descans. "Evidentment que estem espantats. Jo tinc por de contagiar-me, però sobretot tinc por de transmetre la malaltia als meus familiars", explica.

El temor a una infecció i cada cop més probable podria ser el causant de l'increment de l’ús de les mascaretes FFP2, les més segures juntament amb les FFP3, que fins fa poc eren residuals. Tot i que es tracta d'una mostra molt reduïda, confirmaria aquesta tesi un senzill recompte. I és que de les vint persones que travessen una de les portes del centre sanitari en només dos minuts, quinze han optat per la FFP2. Una preocupació que té el seu contrapunt amb una dona que passeja sense mascareta però amb un globus en forma de cor a la mà, probablement per regalar-lo a algun pacient ingressat, i que només és conscient del seu oblit al creuar-se amb dues persones que sí que la porten. "Quina felicitat la meua!", exclama mentre corre fins al vehicle per esmenar el seu error.

Per comprovar com sobreviu la resta de la ciutat a l'impacte de la pandèmia, caminem cap al centre i ens aturem al barri de Malilla, on conversem amb Clara Báez, la propietària de l’ultramarí San Roque, nom amb el qual evoca la seva localitat natal del Paraguai. Aquesta botiguera de 53 anys ens explica que les vendes han caigut. "Si abans els clients feien una compra de 50 euros, ara la fan de 25. De fet, ja fa un temps que a finals de mes em toca fiar molts clients. Quan arribem al 22 o al 23 ja no els queden diners. Si sumo tot el que he d'avançar potser arribo als 300 o 400 euros entre tots. Però només cobrar, de seguida em paguen". Tot i la naturalitat amb què Báez explica la seva flexibilitat, reconeix que la reducció dels ingressos l’ha obligat a prescindir de l'única treballadora que l’ajudava.

Encara és més és complexa la situació que trobem 50 metres més endavant, a El Cafelito, un bar que, com tots els establiments de restauració, des del 21 de gener només pot oferir menjar per emportar-se. "Com que les restriccions s'allarguen més [estan previstes fins al 15 de febrer] em tocarà tancar. Amb el servei per emportar-se només recupero el 5% del que ingressava. Així és impossible", ens explica Cristina, la propietària i única treballadora.

Arribem a la modernista Estació del Nord, on comprovem que l’ús de la mascareta FFP2 ja no és tan majoritari. Fem un ràpid recompte i només l'han triat deu de dinou persones. Acabem el nostre recorregut a la plaça de l’Ajuntament, on conversem amb la Maria José i la Lola, dues jubilades que descansen en un banc. "Esperem que no ens toqui i puguem salvar-nos", ens contesten esgarrifades quan els expliquem la situació a l'Hospital La Fe.