El fiscal del 'cas Nóos' demana penes de presó d'entre 6 i 8 anys per a quatre exalts càrrecs valencians

Palma / ValènciaEl fiscal Pedro Horrach demana penes d'entre 6 i 8 anys de presó per a quatre exalts càrrecs de la Generalitat Valenciana per presumptes delictes de corrupció en beneficiar amb 3,5 milions de fons públics a l'Instituto Nóos durant la presidència d'Iñaki Urdangarin, i exonera al vicealcalde de València, Alfonso Grau. En l'escrit de qualificació que ha lliurat avui al jutge José Castro, el fiscal sol·licita l'obertura de judici oral pel 'cas Nóos' contra 14 persones per a les quals reclama penes que sumen 107 anys de presó.

De la trama valenciana demana que s'obri judici contra l'exsecretari de Turisme Luis Lobón, l'exdirector de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València José Manuel Aguilar, l'exdirector de l'Institut Valencià de Finances Jorge Vela, i la que va ser responsable jurídica de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València Elisa Maldonado.

Per a Lobón, Vela i Maldonado demana 8 anys de presó (6 per un presumpte delicte continuat de malversació de cabals públics en concurs amb els delictes continuats de prevaricació i falsedat en document públic i 2 per frau a l'administració), així com 15 d'inhabilitació absoluta i 8 d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.

Per a Aguilar reclama una condemna de 6 anys (4 anys per malversació en concurs amb prevaricació i 2 per frau), 15 anys d'inhabilitació absoluta i 8 d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.

En el cas del vicealcalde de València, Alfonso Grau, el fiscal l'exonera de tota responsabilitat perquè considera que no existeixen "indicis racionals de criminalitat" en la seva actuació referent a la signatura del conveni de FTVCB amb l'Instituto Nóos per a la celebració de les cimeres 'Valencia Summit'.

Segons l'escrit del fiscal, Urdangarin va coincidir en un acte públic amb l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i li va comentar els projectes de l'Instituto Nóos. Posteriorment va concertar cites amb l'alcaldessa i amb el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps. Una de les reunions va tenir lloc al Palau de la Zarzuela el 29 de gener de 2004.

Setmanes després, tots dos representants polítics van acceptar la proposta de celebrar fòrums de turisme i esport, els anomenats 'Valencia Summit', "en atenció bàsicament al fet que Iñaki Urdangarin era gendre del Rei" i van ordenar als seus respectius subordinats que la rebessin i analitzessin per determinar si era factible legalment.

Els diferents responsables valencians van optar per la fórmula del conveni de col·laboració "triada per eludir deliberadament la llei de Contractes de l'Administració Pública" (LCAP) per obviar la realització d'un concurs públic i el compliment dels principis de publicitat i concurrència, i poder beneficiar directament a l'Instituto Nóos, indica el fiscal.

Segons ha revelat la instrucció, no es va obrir procediment de contractació, ni es va investigar la solvència de l'Instituto Nóos, no es va encarregar informe jurídic sobre la legalitat del procediment de contractació triat ni es van comparar preus.

Van triar l'empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències SA (Cacsa) per signar els convenis per evitar controls previs de fiscalització i limitacions pressupostàries, assegura Horrach.

El conveni en la Fundación Turismo Valencia Convention Bureau (FTVCB), Cacsa i l'Instituto Nóos, de setembre de 2004, donava cobertura administrativa formal a l'acord verbal i els representants polítics "es van concertar per eludir de manera dolosa l'aplicació de la LCAP i beneficiar de forma fraudulenta a l'Instituto Nóos", indica.

El primer 'Valencia Summit' es va celebrar l'octubre de 2004 i va costar 1.044.000 euros. El fiscal ha calculat les despeses imputables al fòrum per part de l'Instituto Nóos, en 194.436 euros, per la qual cosa la quantitat de la qual presumptament es van apropiar els responsables de l'entitat ascendeix a 849.563,19 euros.

L'octubre de 2005 se signa un segon conveni de col·laboració per celebrar un altre 'Valencia Summit', amb les mateixes irregularitats, per altres 1.044.000 euros i a més van obtenir patrocinis privats. El fiscal estima que les despeses imputables a Nóos per la celebració de l'esdeveniment són de 375.672,71 euros i calcula que es van apropiar d'1.158.512 euros.

Per a la tercera edició del 'Valencia Summit' se signa un conveni el maig de 2006 per altres 1.044.000 euros. Deixant de costat les despeses per l'organització de la cimera, el fiscal considera que els responsables de Nóos es van apropiar de 868.365,09 euros.

Els Jocs Europeus

El fiscal detalla que l'abril de 2007, atès que la Sindicatura de Comptes del País Valencià havia posat de manifest la falta de justificació de la contractació de l'Instituto Nóos el 2004, l'exidirector de l'Institut Valencià de Finances, Jorge Vela, va ordenar a la responsable jurídica de Cacsa, Elisa Maldonado, que elaborés un informe tècnic de justificació per incorporar-ho al conveni per a la celebració del 'Valencia Summit' de 2006. L'informe va ser redactat l'abril de 2007, però amb data d'un any abans.

A més, l'any 2005 el llavors president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va aprovar que es realitzés la candidatura valenciana als Jocs Europeus tal com li van proposar Urdangarin, Torres i un empresari, sosté Horrach. Després de l'acord verbal, es va signar el conveni pel qual l'Instituto Nóos va ingressar 382.203,7 euros de la Generalitat Valenciana el 2006 malgrat que la candidatura mai va arribar a presentar-se.

La Generalitat va rebutjar factures per un valor d'1.983.479,27 euros presentades per l'Instituto Nóos per no estar justificada la realització del servei objecte de les mateixes i per simulació de serveis mitjançant factures falses, indica el ministeri públic.

La Generalitat vol recuperar els fons perduts

D'altra banda, la Generalitat Valenciana s'ha adherit a les peticions del ministeri fiscal en el 'cas Nóos' en el que es refereix únicament al possible perjudici econòmic per a les arques públiques, amb la finalitat de recuperar els fons públics pels quals hagués pogut resultar perjudicada.

Segons han indicat a EFE fonts de la Generalitat, l'Advocacia de la Generalitat, que està personada per la via civil en el 'cas Nóos', ha presentat un escrit en el qual s'adhereix a les peticions del ministeri fiscal en el que es refereix exclusivament al possible perjudici econòmic per a les arques públiques.