La fiscalia rebaixa de set a quatre anys la petició de presó per a Costa pel presumpte finançament il·legal del PP

ValènciaLa Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat a quatre anys i tres mesos la petició de pena per a l'exsecretari general dels populars valencians, Ricardo Costa, que s'enfrontava inicialment a una petició de pena de set anys i nou mesos de presó pel presumpte finançament il·legal del Partit Popular del País Valencià. El ministeri fiscal també ha modificat substancialment la pena sol·licitada per al líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, de 22 a set anys i tres mesos. Igualment, ha rebaixat les peticions de presó per als altres dos caps de la xarxa corrupta, Pablo Crespo, per a qui ha reclamat 13 anys i mig (abans en demanava 22) i Álvaro Pérez, per a qui ha demanat 16 anys i mig (abans 27). Per a l'exvicepresident de la Generalitat Vicente Rambla reclama ara sis anys i tres mesos, i per a l'exvicesecretari general del PP valencià David Serra, set anys i mig, cosa que suposa una rebaixa de tres mesos per als dos dirigents populars.

El canvi s'ha sabut aquest matí, minuts abans que comencés a l'Audiència Nacional l'última sessió del judici sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular del País Valencià, que avui quedarà vist per a sentència, i respon a les confessions realitzades durant el judici per Costa, Correa, Pérez i Crespo.

Costa assenyala Camps com a màxim responsable

La compareixença de l'exsecretari general del PP valencià ha estat el punt àlgid del judici que es va iniciar el passat 15 de gener. En la seva declaració Costa va reconèixer que el Partit Popular va finançar amb diner negre els actes a través d'aportacions d'alguns empresaris que tenien adjudicacions amb la Generalitat Valenciana.

L'ex número 2 del partit va apuntar a Camps, en aquell moment president del Consell, com la persona que prenia les decisions, i va demanar perdó per la seva participació. La declaració de Costa va propiciar que la fiscalia anunciés que revisarà el paper de Camps un cop s'acabi el procés, malgrat que el delicte electoral hauria prescrit.

En el mateix sentit, nou dels empresaris acusats van admetre la seva participació en el finançament irregular del PP valencià a canvi d'atenuar les seves condemnes. Es tracta dels empresaris Antonio i Alejandro Ponsa, de l'empresa Piaf, Enrique Gimeno (FACSA), Gabriel Batalla (Lubasa), Rafael Martínez i Tomás Martínez (Pavimentos Suroeste i CHN Obras), José Francisco Bevià, Enrique Ortiz i Vicente Cotino (Sedesa). Tots estan acusats de falsedat documental. Per a tots ells, la fiscalia manté la petició de menys de dos anys de presó substituïbles per una multa.

Tercera peça separada del 'Gürtel' valencià

El judici pel finançament irregular és la tercera de les peces separades del 'Gürtel' valencià que arriba al jutjat. La primera va ser el que es coneix com a 'cas dels vestits', jutjat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV), entre el desembre del 2011 i el gener del 2012. Un jurat popular va absoldre l'expresident Camps i l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa perquè no va considerar provat que vagin rebre regals a canvi de favors polítics.

Entre el 2015 i el 2016, amb diversos ajornaments, el TSJPV va acollir el judici per l'anomenat 'cas Fitur', que jutjava les irregularitats en l'organització del pavelló de la Generalitat Valenciana en la fira de turisme entre el 2005 i el 2009. La sentència va condemnar l'exconsellera de Turisme Milagrosa Martínez a nou anys de presó, Francisco Correa i Pablo Crespo a 13 anys, i Álvaro Pérez a 12. El tribunal va absoldre l'altra exconsellera investigada, Angélica Such, mentre que Milagrosa Martínez va poder evitar l'ingrés a presó pagant una fiança de 15.000 euros.