País Valencià 08/03/2016

Un jutjat investiga Rita Barberá per un possible delicte de desobediència per no aplicar la llei de memòria històrica

L'existència d'escuts anticonstitucionals i monuments en record a membres de la dictadura va motivar la denúncia presentada per membres del PSPV

Efe
2 min
Rita Barberá ha assegurat en una compareixença pública que no pensa deixar el Senat.

ValènciaEl jutjat d'instrucció número 16 de València investiga l'exalcaldessa de València i actual senadora territorial Rita Barberá per un possible delicte de desobediència a la llei de Memòria Històrica, en existir a la ciutat escuts anticonstitucionals i monuments en record dels dirigents de la dictadura franquista.

La Mesa del Senat ha vist avui l'escrit de la titular del citat jutjat que busca acreditar la condició d'aforada de l'exalcaldessa de València, la qual cosa li impediria investigar-la i li obligaria a remetre la causa al Tribunal Suprem.

L'origen d'aquesta causa és una denúncia presentada a l'abril de 2015 per José Luis Ábalos, diputat socialista per València al Congrés; Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, i l'advocat madrileny Eduardo Ranz Alonso contra Barberá per la possible comissió d'un delicte de desobediència.

Els fets denunciats es referien a l'existència a la ciutat de València de monument als caiguts, escuts anticonstitucionals, plaques amb signes anticonstitucionals i quadres d'honors de València amb exponents del franquisme, que per als denunciants constituïen un manifest incompliment de la llei de la Memòria Històrica.

Segons assenyalaven, fins avui l'Ajuntament de València no havia procedit a donar compliment ni a la llei de Memòria Històrica, ni al pronunciat pel Tribunal Suprem sobre aquest tema el 17 de febrer de 2005. També sostenien que no existia elaboració alguna de catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la dictadura efectuada per l'Ajuntament de València.

El Tribunal Superior de Justícia valencià es va declarar a principis de maig no competent per investigar la denúncia, ja que en aquell moment el Parlament valencià, del qual formava part Barberá com a diputada autonòmica, estava dissolt per la convocatòria d'eleccions autonòmiques.

Els denunciants van presentar al maig una nova denúncia en via ordinària contra la llavors encara alcaldessa, si bé el jutjat d'instrucció número 16 de València es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia valencià, que al setembre va rebutjar aquesta inhibició i va retornar la denúncia al jutjat perquè l'enviés al Suprem, atès que des de juliol Barberá era senadora territorial.

La Mesa del Senat ha acordat avui traslladar al Suprem la sol·licitud del jutjat valencià, en considerar que no correspon al Senat contestar al jutjat. El mateix va ocórrer a la fi de febrer, quan el titular del jutjat d'instrucció número 18, que investiga el suposat cobrament de comissions a canvi de contractes fraudulents i la possible derivació en un suposat finançament il·legal del PP de València, va sol·licitar al Senat l'acreditació.

stats