El magistrat Antonio Ferrer decidirà si el TSJ valencià investiga Camps i Barberá pel cas Nóos
L'alt tribunal valencià ha rebut avui l'exposició raonada del jutge Castro que assegura que hi ha indicis de delicte en l'actuació de l'expresident i l'alcaldessa de València
ValènciaEl magistrat del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià Antonio Ferrer serà el ponent encarregat d'elaborar la proposta de resolució sobre si aquest tribunal assumeix la instrucció de la branca valenciana del cas Nóos i que suposaria investigar la vinculació de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, amb els convenis que les dues administracions van signar amb l'Instituto Nóos, presidit per Iñaki Urdangarin.
La sala civil i penal del TSJ ha rebut avui per missatgeria l'exposició raonada de 71 pàgines remesa pel titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, José Castro, en la qual s'inhibeix a favor del tribunal valencià perquè investigui els fets ocorreguts a València i en els quals s'hauria d'investigar els diputats Camps i Barberá, competència que recau en el tribunal valencià.
A més de l'exposició raonada, en la qual el jutge aprecia indicis de la possible participació de l'expresident de la Generalitat i l'alcaldessa de València en delictes de falsedat documental, prevaricació, malversació de fons públics i frau a l'administració, s'ha remès la documentació considerada oportuna.
Segons han informat fonts del TSJ valencià, s'ha designat el magistrat Ferrer com a ponent de la causa seguint el torn que fixa la llei, alhora que s'ha obert rotllo penal amb el número 35/13.
El jutge Castro assenyala en la seva exposició que de la investigació del cas Nóos es desprenen "indicis racionals que a la ciutat de València havien tingut lloc una sèrie de fets d'aparença delictiva" en els quals Camps i Barberá van poder tenir "decisiva i imputable intervenció".
En aquesta causa s'investiga el presumpte desviament de fons públics a l'Instituto Nóos, presidit per Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres. Aquests fons haurien estat malversats de les aportacions que la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València van fer, en total 3,5 milions d'euros, per a l'organització de les tres edicions de la cimera 'Valencia Summit' i l'elaboració d'un porjecte per a la candidatura de València a acollir els Jocs Europeus, que mai van celebrar-se.
