País Valencià 29/01/2021

Multen amb 800 euros una usuària de Rodalies de València per protestar contra els retards constants

La Delegació del govern espanyol li atribueix una infracció de l'estat d'alarma malgrat que l'incident es va produir dos mesos abans que s'aprovés

3 min
A.S. en un dels tren del servei de Rodalies en una imatge del 2019

València800 euros de multa i la pressió de sentir-se assenyalada. És el peatge que ha hagut de pagar A.S., una usuària de Rodalies de València que ha estat sancionada per haver dificultat que la identifiquessin dos agents de la Policia Nacional el 24 de gener del 2020, en una de les protestes que durant gairebé deu mesos va fer diàriament per denunciar els constants retards en el servei.

Les protestes d'aquesta veïna de València, que demana no ser identificada per sentir-se "superada" per la difusió dels fets, van començar arran de la "indiferència" que rebia per les seves queixes. Inicialment va anar a l'oficina d'atenció al client i, "en lloc de respostes", afirma que hi va trobar "menyspreu". Tot seguit va presentar una reclamació escrita que tampoc va rebre contestació. I aleshores, "farta" de la "indefensió", un dia es va adreçar a la resta de passatgers habituals del tren que connecta la ciutat de València amb la població de Moixent (Costera) entre les 7.23 i les 8.38 del matí i els va encoratjar a protestar tots plegats des de l'endemà mateix. L'èxit de convocatòria va ser nul i cap altre usuari la va secundar. Malgrat tot, A.S. no es va desanimar i, primer amb la tapa d'una cassola i una cullera i més endavant colpejant el recobriment metàl·lic dels pilars de l'andana, va decidir que dedicaria "els entre 15 i 25 minuts" de retard "sistemàtic" del tren a fer soroll. Gairebé sempre sense el suport de la resta de viatgers, que en alguns casos li demanaven que parés "perquè els molestava".

La indiferència de la resta de passatgers es va esvair quan el 24 de gener dos agents van demanar a A.S. que deixés de picar el pilar, una petició a la qual la dona va accedir però substituint l'acció per fer soroll amb la tapadora de la cassola i la cullera. Aleshores els policies li van demanar que s'identifiqués i ella s'hi va resistir "durant cinc minuts". Va ser aleshores quan va rebre la solidaritat de la resta de passatgers, que van dir que si la identificaven també els haurien d'identificar a ells, tal com va passar. Per sorpresa d'A.S., l'incident va suposar un punt i a part en la seva lluita i durant dues setmanes la majoria de passatgers es van sumar a les seves protestes. Van aconseguir que, quinze dies després, "per fi" els combois arribessin puntuals.

Identificació de A.S. per protestar contra el continus retards del servei de Rodalies

D'aquell episodi, publicat per alguns usuaris a les xarxes socials, aquesta veïna de València en va tornar a tenir notícies el 21 de gener quan va rebre una sanció de la Delegació del govern espanyol al País Valencià a la qual ha tingut accés l'ARA i en què s'afirma que la dona, amb "actitud xulesca i desafiant", va "dificultar" la identificació "colpejant objectes metàl·lics a escassos centímetres de la cara dels agents", a més "d'alterar l'ordre públic" i cridar: "Em negue a donar-vos el DNI". Per aquest comportament, el govern espanyol atribueix a la denunciada una infracció greu de la llei de seguretat ciutadana per "desobediència i resistència a l'autoritat", atès que ho vincula a un incompliment de les restriccions del decret d'estat d'alarma, tot i que l'incident es va produir gairebé dos mesos abans que s'aprovés.

"Resistir-se a una identificació i finalment accedir-hi no és cap delicte, així com tampoc tindre una actitud desafiant, però la cosa més greu és que afirmen que estàvem incomplint l'estat d'alarma. Això, a més de ser fals, no és seriós perquè estem parlant d'una sanció de la Delegació del govern. No poden fer les coses tan malament", destaca A.S.

Mentre prepara el recurs a la sanció, aquesta veïna de València no s'oblida de demanar a la resta de ciutadans que exerceixin un paper més actiu a la societat: "Reclamar uns serveis públics de qualitat no és un deure, sinó una obligació, perquè hem de recordar que aquests retards sistemàtics no passen en infraestructures com l'AVE, sinó en aquelles que utilitzem la majoria de treballadors. És positiu que els governs ens demanen que utilitzem el transport públic i no el cotxe, però l'administració hi ha de respondre oferint un servei de qualitat".

stats