País Valencià 20/08/2020

Entitats humanitàries denuncien instruccions judicials "exprés" davant la mort de polissons a València

Assenyalen la "indefensió" dels migrants perquè no se'ls permet accedir a les embarcacions juntament amb la policia

Daniel Martín
3 min
L’Aquarius ahir arribant al port de València.

ValènciaInstruccions judicials "exprés" en les quals es permet que vaixells on han mort persones abandonin els ports en poc més de 24 hores "tot i transportar testimonis del succés i tripulants susceptibles de ser imputats per algun delicte". És una de les denúncies que llancen entitats humanitàries com la Comissió Espanyola d'Ajut al Refugiat (CEAR) davant de fets tràgics com la mort recent de quatre polissons al Port de València. Consultades per l'ARA, les entitats també apunten que se'ls impedeix l'accés a les embarcacions al mateix temps que els cossos policials i alerten de la "vulnerabilitat i la "indefensió" d'aquestes persones que arriben als ports espanyols. Afirmen que no se les pot assistir "com caldria" perquè puguin, entre altres coses, sol·licitar la protecció internacional.

En menys de 10 dies, la mort de quatre persones que viatjaven en vaixells ha causat commoció i ha fet que les entitat alcin la veu. Els fets es va produir exactament els dies 7 i 15 d'agost. Les víctimes van ser dos joves subsaharians que es van ofegar després de llançar-se al mar quan el pràctic conduïa l'embarcació on viatjaven fins al moll de descàrrega, i dos més que es van asfixiar dins d'un contenidor on s'havien amagat amb tres ciutadans més. Especialment polèmic va ser el primer succés, després que un estibador publiqués a les xarxes socials que es tractava de dos menors. Finalment, i segons han confirmat a l'ARA fonts de la Guàrdia Civil, les autòpsies òssies haurien indicat que eren dos homes de més de 20 anys. En el cas dels polissons asfixiats, superaven els 30.

Un altre motiu de controvèrsia ha sigut l'excepcionalitat de les morts, atès que són els primers polissons que s'haurien ofegat al port de València. La delegació del govern espanyol, la Guàrdia Civil i l'autoritat portuària afirmen que no tenen constància de cap víctima d'aquest tipus, "com a mínim, durant els últims anys".

Sí que es disposa d'informació sobre l'arribada de polissons. En concret, i segons xifres publicades per CEAR, el 2015 a l'estat espanyol en van arribar 72. El port de Las Palmas va ser el que més en va rebre, amb 14; seguit del de València, amb 13, i del de Barcelona, amb 7. Un any després, el 2016, la xifra va ser de 88. De nou, el que més, el port de Las Palmas, amb 28, seguit del d'Algesires, amb 16, i del de Barcelona, amb 15. Finalment, i fins a l'abril del 2017 havien arribat i havien estat detectats per les forces policials als ports espanyols 33 polissons.

Increment de l'arribada de polissons pel coronavirus?

Sobre si les quatre morts al port de València indiquen un increment en l'arribada de polissons i sobre una hipotètica vinculació amb el tancament de fronteres generat pel coronavirus, les entitats humanitàries i les forces de seguretat admeten no disposar encara d'una anàlisi concloent. Des de la Guàrdia Civil afirmen que la hipòtesi més ferma és que sí que hi ha una relació amb les restriccions de mobilitat generades per la pandèmia, una tesi a la qual fan costat algunes ONG.

Així ho creu la coordinadora general de la Fundació Cepaim per a la Convivència i la Cohesió Social, Gemma Miñarro: "Les rutes migratòries cada vegada són més complicades i les persones es veuen obligades a buscar altres vies". Ho corrobora Belén Abad, membre de l'associació València és Refugi, que reitera que al darrere d'aquest increment "es troba el tancament provocat pel coronavirus". Molt més prudent es mostra el coordinador general al País Valencià de CEAR, Jaume Durà, que alerta que encara és aviat per disposar d'una "explicació clara sobre el que està passant". "El que sí que sabem és que si disposàrem d'unes rutes segures per als migrants ens evitaríem totes les morts, les de les pasteres i les dels polissons", conclou.

stats