PSPV, Compromís i Podem inicien la tramitació de la reforma electoral i deixen la seva aprovació en mans de Cs

El text rebaixa el llistó electoral al 3% i introdueix les llistes desbloquejades i paritàries

"Ara comença la partida de veritat. Deixem de parlar de farol i iniciem un temps amb un calendari concret on caldrà posicionar-se", amb aquestes paraules el diputat de Podem, Antonio Montiel, ha dibuixat l'escenari que obri l'inici de la tramitació de la reforma de la llei electoral que han presentat aquest matí la formació lila, PSPV i Compromís a les Corts Valencianes. Amb aquest pas, els grups que van signar l'Acord del Botànic pretenen forçar la negociació amb Ciutadans, partit que inicialment donava suport a la modificació, i sense el qual, les formacions progressistes no disposen dels vots necessaris per tirar endavant la reforma.

En concret, la proposta rebaixa del 5% al 3% a nivell autonòmic i a cada circumscripció provincial el percentatge de vots necessaris per aconseguir representació parlamentària. A més, introdueix el sufragi preferencial a través de llistes desbloquejades, aposta per la paritat amb llistes cremallera i impulsa incentius a les formacions que convoquin primàries obertes. També estableix incompatibilitats com la limitació a un únic càrrec, evitant així, la condició, per exemple, de regidor municipal i diputat autonòmic.

La partida serà però, difícil, ja que a Ciutadans disposen de l'as a la màniga que li atorguen les enquestes. Segons els càlculs demoscòpics, en les eleccions de l'any que ve Cs no sols superarà amplament l'actual llistó electoral del 5%, sinó que, fins i tot, lluitarà per esdevenir una de les formacions capdavanteres del parlament valencià. 

Les reticències del partit que encapçala Albert Rivera les ha concretades el diputat Antonio Subiela que ha assegurat que la seva formació "no tanca la porta a res, però no és la reforma en profunditat que reclamàvem". Per a Subiela, la proposta és "decebedora" i, per això, el suport de Cs és "molt difícil". 

Des de la formació taronja expliquen que no donaran suport a la reforma si no inclou la creació de la circumscripció única en substitució de les tres circumscripcions provincials. Per a Cs cal introduir aquest canvi i, així, afavorir "la proporcionalitat" del model electoral. L'obstacle d'aquesta reivindicació, que comparteixen PSPV, Compromís i Podem, és que exigiria un modificació de l'Estatut, el que impossibilitaria que s'aprovés en aquesta legislatura i, per tant, s'apliqués en les properes eleccions de juny del 2019. Des de les formacions progressistes defensen aprovar ara la reforma presentada avui, i després dels comicis del proper any, tirar endavant el canvi de circumscripció. Per a Cs, aquest plantejament suposa deixar la feina a mitges i prioritzar una reforma insuficient a una bona modificació.

Més nítid és el posicionament del Partit Popular que, com avui ha refermat el diputat Luis Santamaría, no donarà suport a la reforma de la llei i que ha assegurat que la seva formació no ha pogut participar del debat perquè la negociació se situava sota les coordenades plantejades per les formacions de l'Acord del Botànic. Per a Santamaría, una modificació "tan fonamental" com la de la llei electoral exigeix un consens molt major.

Vot preferencial i incompatibilitats

Segons la proposta presentada avui, el vot preferencial consistirà en què l'elector continuarà votant la candidatura d'una única formació però tindrà la possibilitat, si això ho desitja, d'expressar la seva preferència per un màxim de tres candidats d'aquesta llista marcant una creueta. Els candidats que comptin amb un vot preferencial superior al 10% del total dels sufragis vàlids ascendiran dins de la seva llista. El cap de llista i els suplents quedaran exclosos.

Pel que fa a les incompatibilitats, la reforma afectaria els membres de les corporacions locals, els integrants dels gabinets de membres del Consell, persones que ostentin la presidència o direcció general de caixes d'estalvi o titulars d'autoritats portuàries, que no podran ser diputats a les Corts Valencianes.

A més, el text preveu que s'incrementi un 5% la subvenció electoral per aquelles formacions que hagin fet primàries obertes a la ciutadania i també l'obligatorietat de la celebració de debats electorals a la televisió pública valenciana, on no només participin les candidatures amb representació a les Corts Valencianes, sinó aquelles que hagin obtingut almenys un 3% dels sufragis vàlids en altres eleccions celebrades al mateix àmbit territorial.

Més continguts de