El govern valencià paga 51.700 euros al Vaticà per una còpia dels arxius secrets dels papes Borja
El Consell va demanar còpia a la Santa Seu després que el juny passat l'Institut d'Estudis Borgians dipositara els seus fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya
ValènciaLa Generalitat Valenciana ha adquirit còpies digitals dels documents inclosos a l'Arxiu Secret Vaticà sobre els Papes Borja, els valencians Aleixandre VI i Calixt III, per un preu de 51.745 euros, segons han confirmat a l'ACN fonts de la conselleria de Cultura. El govern valencià va demanar al Vaticà còpia d'aquests documents després que l'Institut d'Estudis Borgians anunciara el passat juny que traslladava els més de dos milions i mig de còpies que custodiava des de 2007 a l'Arxiu Nacional de Catalunya a causa del "reiterat desinterès de les institucions del País Valencià".
En el moment de l'anunci, la consellera de Cultura, María José Català, va assenyalar que la Generalitat Valenciana anava a sol·licitar còpies dels documents perquè estigueren a l'Arxiu del Regne de València i pogueren ser estudiades pels investigadors. Malgrat que han passat uns 8 mesos des de l'anunci, la compra s'ha materialitzat recentment.
L'anunci de l'adquisició l'ha realitzat aquesta setmana la directora general de Cultura, Marta Alonso, durant la presentació d'una exposició sobre els Papes Borja a l'Arxiu del Regne de València. Fonts del departament han indicat a l'ACN que els arxius secrets recentment adquirits són per posar-los a disposició dels investigadors i que no seran exposats.
Des de l'1 de juliol, l'Institut d'Estudis Borgians va dipositar en custòdia a l'Arxiu Nacional de Catalunya la documentació en la qual treballen dos investigadors. La inversió en el finançament d'aquests estudis és d'uns 20.000 euros anuals, segons que va explicar el secretari de l'Institut d'Estudis Borgians, Eliseu Climent, en roda de premsa el passat mes de juny. Climent va afegir que era un préstec per a la investigació i que retornaran a València.
En aquell moment, el secretari de l'Institut d'Estudis Borgians va assenyalar que s'havia adreçat en diverses ocasions a la Generalitat Valenciana, a la Diputació de València, Diputació de Castelló, Diputació d'Alacant, Ajuntament de València, Ajuntament de Xàtiva, Ajuntament de Gandia, la Fundació CAM i la Fundació Bancaixa. La resposta per part de les institucions, segons Climent, havia estat en la majoria d'ocasions nul·la i en altres s'indicava que no era una qüestió prioritària.
La documentació va ser lliurada a l'Institut d'Estudis Borgians el novembre del 2007, en una cerimònia on varen participar, entre d'altres, Luca Carboni, secretari de l'Archivio Segreto Vaticà, Jaime de Marichalar, aleshores president de la Fundació Winterthur, entitat que va patrocinar l'adquisició.
El fons documental compta amb uns dos milions de documents, més de 500 volums (300 dedicats al papa Aleixandre VI, entre 1492 i 1503; i més de 150 al papat de Calixt III, entre 1455 i 1458). Entre la documentació, s'inclouen les butlles papals per les quals les terres descobertes per Cristòfol Colom serien propietat dels Reis Catòlics a canvi d'evangelitzar-les.
Els papes valencians de la família Borja
La història de la família Borja comença en el segle XV, amb la gran influència de la Corona d'Aragó al sud d'Itàlia, sobretot després de la conquista del regne de Nàpols per Alfons el Magnànim en 1442. Les relacions no sols van ser polítiques, sinó també eclesiàstiques. Això explica el fet que dos valencians de la família Borja varen ser designats papes de l'Església Catòlica.
El primer d'ells va ser Alfons de Borja, nascut a la Torre de Canals en 1378, que va ser nomenat papa el 8 d'abril de 1455 amb el nom de Calixt III. El seu pontificat va durar tres anys, fins a la seva mort, ocorreguda el 6 d'agost de 1458.
El segon va ser el seu nebot Roderic de Borja, nascut a Xàtiva l'1 de gener de 1431. Va ser anomenat papa l'11 d'agost de 1492 amb el nom d'Alexandre VI, i va ocupar el càrrec fins a la seva mort, el 18 d'agost de 1503.
