El valencià s'obre pas a la xarxa i aposta per la creació de vídeos per a YouTube i mems

Iniciatives com l'associació Valentúbers impulsen la difusió de la llengua a internet

"El català és fort a internet: quatre de les cinc webs més visitades del món tenen versió catalana, és la 24a llengua més utilitzada a Twitter (de les 6.000 que existeixen) i té una de les Viquipèdies més potents, amb més de 600.000 articles. Però, alhora, té poca presència a YouTube o a les plataformes de streaming, i a més és censurat a TripAdvisor". Aquest és el senyal d'alerta que al juliol va llançar Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, que va advertir de la necessitat que el català  s’adapti a les noves necessitats i escenaris si pretén connectar amb les generacions més joves.

De la transcendència del diagnòstic formulat per Escuder en són ben conscients al País Valencià, on durant l'últim any s'han posat en marxa diverses iniciatives per incentivar la generació de continguts audiovisuals a internet i, molt especialment, a les xarxes socials. Dues de les més destacades són el grup Valentúbers, una agrupació de 40 autors de vídeos a l'omnipresent plataforma de Google, i el col·lectiu de creadors de mems, que, tot i no haver-se constituït encara formalment, sí que van celebrar la seva primera trobada al novembre a València.

La impulsora de Valentúbers és la periodista Rosella Espinós, que, amb el suport econòmic de la Plataforma per la Llengua al País Valencià i l'Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom), al juliol va transformar un bloc personal en una web que reuneix els continguts d'aquests autors i que inclou canals de temàtiques tan variades com els videojocs, la música, la literatura, la història, entrevistes a referents de la cultura o la política, reportatges en clau d'humor o l'ensenyament del valencià.

Espinós destaca que en poc més d'un any l'evolució del col·lectiu ha sigut clarament "positiva" i "cada vegada més s'afegeixen un o dos canals". Sobre el perfil dels creadors, subratlla que la majoria es troben en la franja d'entre 18 i 30 anys, tot i que també hi ha "un nodrit grup de més de 35". Més destacat el és cas de dos autors molt joves, de tan sols 10 i 11 anys: el més petit és el Lluc, que, tot i no comptar amb un canal propi, sí que elabora vídeos col·lectius, i l'altre és Renat Oliver, amb el seu espai sobre videojocs Ratatuil g. Amb més experiència, però connectat a les últimes tendències comunicatives, trobem tot un catedràtic d'organització d'empreses de la Universitat de València, Joan Ramon Sanchis, amb el seu canal Parlem d'Economia.

A més del talent creatiu, una de les resistències que han de vèncer els creadors valencians és la lingüística. Ho reconeix Rosella Espinós. "Pràcticament tots, per no dir tots, hem hagut d'explicar per què hem triat el valencià i no el castellà", lamenta. Més optimista és Nina Baixauli, autora del canal Nina Baiferr, que afirma que el valencià, lluny de ser una dificultat, "és beneficiós perquè permet diferenciar-se". 

Pel que fa als continguts de més èxit, destaquen l'espai de reportatges i reflexions en clau d'humor de Sílvia P. Sesé  Miss Tagless, amb 13.000 subscriptors; el canal d'ensenyament del valencià de  Salva Pérez, amb 1.800, i el d'humor i consells de moda de  Nerea San Félix, amb més de 1.200. En el cas de Nerea San Félix i l'humorista Pepiu de Castellar, aquesta visibilitat els ha catapultat a la gran pantalla i s'han convertit en col·laboradors habituals del magazín de la tarda d'À Punt, on també participa Sílvia P. Sesé, tot i que de manera més esporàdica.

També és notable l'èxit dels grups de creadors de mems que, gràcies al seu to irreverent, han aconseguit convertir-se en perfils amb molta penetració social. El que té més audiència és el de  Suecanismes, amb més de 22.000 seguidors a Instagram; seguit de  Xufet, amb gairebé 7.000; Els bancals, amb 6.725, i  Kalebarraka, amb 6.400. Per a Pau Picó, coordinador d'aquest últim compte, que completa la comunicació d'un incisiu i crític programa de ràdio amb el mateix nom, l'èxit dels mems neix de "la llibertat dels seus autors": "La dependència de l'administració de forma directa o indirecta de molts mitjans de comunicació frena la seva creativitat. L'autocensura llasta els seus continguts i això provoca que acaben sent una representació falsa de la societat, especialment amb una excessiva sobrietat, que el ciutadà rebutja per irreal".

La ficció en valencià i l'internet de les coses

Per afavorir la normalització del valencià en els espais on té escassa presència, una de les entitats que impulsen la creació de contingut a la xarxa és la Plataforma per la Llengua, que ja treballa en nous projectes, com un espai per difondre la ficció en valencià. Destaca la importància del format el seu president, Manuel Carceller, que subratlla que "l'impacte comunicatiu d'un contingut audiovisual és molt superior al que té una web de text". Secunda aquesta tesi Carles López, coordinador d'Acicom, que afegeix que amb la comunicació oral "s'eludeixen les dificultats que molts ciutadans, sobretot de certa edat, encara tenen a l'hora d'escriure i llegir en valencià". Per a López, el nou pas ha de ser promoure l'ús del valencià en els programaris dels mòbils, en el conegut com a internet de les coses o aparells i en les plataformes de compra, projectes en els quals ja treballa l'associació.