L'OBSERVATORI

Cort i l'Autoritat Portuària marquen territori al moll Vell

Les dues administracions volen intervenir en la zona més golosa del port per fer-hi un espai d'oci i comercial, però cadascuna vol controlar el procés

Tant l'Ajuntament de Palma com l'Autoritat Portuària de Balears volen obrir el moll vell per fer-hi un espai d'oci i comercial, però no es posen d'acord sobre com s'ha de fer, i el que és més important, sobre la zona més golosa del port de la ciutat, sobre qui ha de dir el que s'hi ha de fer. Són 300.000 metres quadrats a primera línia de la mar, davant la Seu, fins ara tancats per al seu ús com a moll comercial. Un espai sobredimensionat, guanyat a la mar en el seu moment, que passat un temps es vol reconvertir per a un ús vertaderament rendible: el comercial i d'oci.

El director de l'Autoritat Portuària, Alberto Pons, ha comprovat aquesta setmana que el seu flamant pla director per a l'ampliació del port de Palma no agrada a ningú. L'oposició d'arquitectes, comerciants i empresaris, especialment per la projecció d'una marina de luxe i un centre comercial davant la Seu, ja venia d'enfora. I encara que Pons segurament ja l'esperàs, més li degué saber greu l'oposició rotunda també manifestada pel tinent de batle d'Urbanisme, Jesús Valls.

El responsable d'Urbanisme de Cort ja havia posat alguns emperons a les intencions de l'Autoritat Portuària, però l'endemà que Pons suportàs la galtada general al seu pla, Valls el rematà afirmant als passadissos de Cort que "no és la solució més adient projectar una marina i edificis davant la Seu després que, per unanimitat, s'hagin iniciat els tràmits per declarar Palma com a Patrimoni de la Humanitat". El regidor afegí que en cap cas no es pot fer créixer el port cap a Llevant ni projectar un altre braç al dic de l'Oest, actuació sobre la qual se sustenta el pla director.

Pons degué pensar tot d'una que l'avanç del PGOU de Palma que ha impulsat el mateix Valls proposa crear al moll Vell "un gran centre d’atracció cultural, lúdica i d’oci que generi interès per a la ciutat" que s'aixequi a partir de cinc nous edificis de quatre plantes i fins a 15 metres d'altura que, segons el document, "definiran una nova façana marítima contínua i homogènia cap a Llevant" i que suposaran "una primera línia (parcial) de la ciutat que completi i formi unes noves condicions paisatgístiques de la façana marítima".

No li vengué de nou en qualsevol cas al responsable del ports perquè, l'endemà que Valls presentàs aquest avanç del PGOU, l'Autoritat Portuària li respongué amb un dur comunicat advertint Cort que no interferís en els usos del moll Vell i recordant que ja l'havia avisat que en aquell document "s’inclouen determinacions que suposen una interferència o pertorbació en l’exercici de les competències d’explotació portuària". Valls intentà rebaixar el to i acceptà que la competència d'actuació en aquesta zona del port de Palma és exclusivament estatal, però també va aprofitat per recordar que Cort té la darrera paraula sobre els paràmetres urbanístics amb l'aprovació d'un pla especial. No hi ha diferències substancials entre les dues administracions sobre el moll Vell: volen fer un gran espai d'oci. Només es marquen el terreny.

 

 

Més continguts de