L'ús del català retrocedí 10 anys a Cort amb el PP
L'índex de normalització lingüística caigué en tots els àmbits de l'Ajuntament a partir de la instrucció de fa quatre anys de l'exbatle Mateu Isern
PalmaL'ús del català a l'administració municipal de Cort retrocedí als nivells de fa deu anys durant el darrer mandat del PP a l'Ajuntament de Palma. La comparativa de l'índex de normalització lingüística entre el darrer semestre del govern d'Aina Calvo i el de Mateu Isern mostra una caiguda de gairebé set punts en l'ús de la llengua catalana, fins a situar-se en 88,3, un nivell que no es registrava des de l'any 2005, sota el mandat de la també popular Catalina Cirer. Durant els darrers quatre anys, el català ha patit un retrocés en tot els àmbits de l'administració municipal, i en les seves comunicacions exteriors i interiors.
Aquests informes semestrals sobre el compliment de la normalització lingüística al Consistori palmesà i els seus organismes autònoms són elaborats periòdicament pels tècnics municipals d'ençà del 1996, any en què s'aprovà el reglament en aquesta matèria. El nou equip de govern tripartit de Palma –PSIB, MÉS i Som– ha donat a conèixer la comparativa l'endemà que s'anunciàs que el batle José Hila havia dictat una instrucció per recuperar el català com a la llengua vehicular de l'administració municipal. A partir de l'acord programàtic del govern tripartit s'ha derogat la instrucció dictada fa quatre anys per l'exbatle Mateu Isern (PP), que contravenia bona part del Reglament de normalització lingüística de l'Ajuntament de Palma.
La comparativa no fa més que mostrar l'efecte de l'esmentada instrucció d'Isern, segons la qual a partir de juliol de 2011 l’Ajuntament va començar a contestar obligatòriament en castellà totes les sol·licituds i requeriments presentats en aquesta llengua, independentment que qui es dirigís a Cort ho hagués demanat expressament o no. De la mateixa manera, qualsevol departament de Cort podia emetre en castellà les seves comunicacions, internes o externes, si així ho considerava oportú.
D'aquesta manera, els informes mostren que el retrocés del català s'ha registrat en totes les àrees i actuacions municipals durant els darrers quatre anys. L'ús de la llengua catalana en els decrets emesos per Cort ha descendit un 26,3%, mentre que ho ha fet un 21,2% en el cas dels documents que passen pel registre de sortida municipal. La caiguda menys pronunciada dels àmbits analitzats en la comparativa es produeix en les propostes al ple i la junta de govern fetes per cadascuna de totes les àrees, que tot i així ha caigut més d'un 5%. L'informe sobre el compliment de la normalització lingüística, que ha registrat l'esmentada baixada global de gairebé set punts en el seu índex, també té en compte les comunicacions internes de l'administració i la seva difusió exterior.
