TEMA DEL DIA

Els grans hotelers s'apunten a la festa quan ja s'ha pagat amb doblers públics

Barceló ara vol gestionar el palau de congressos després d'abandonar el projecte fa sis anys i obligar el Govern i Cort a costejar-lo, i també Melià, que presentà una oferta en fa tres però sense abonar el cànon

Els dos grups hotelers més importants de Balears, Melià i Barceló, han sortit a darrera hora per presentar  sengles ofertes per a l'explotació del palau de congressos de Palma i l'hotel annex. Ho han fet després de quatre concursos anteriors que quedaren deserts, quan per aquest motiu les condicions per a la licitació s'han hagut d'abaratir al màxim i després que la fi de les obres de la macroinfraestructura estigui assegurada perquè s'ha costejat amb doblers públics: uns 120 milions d'euros sobre els quals pesa una reclamació de 17 més de la constructora Acciona, per la paralització dels treballs durant dos anys per manca de recursos durant aquesta legislatura.

Aquests grups hotelers s'apunten a la festa del palau de congressos quan aquesta ja s'ha pagat entre tots, amb doblers públics, i després d'haver tingut una responsabilitat directa en aquesta situació. En major mesura el grup Barceló, que anuncià que abandonava el projecte fa gairebé sis anys, el juny de 2009, i es va desfer del 95% de les accions de la societat encarregada de la infraestructura i per les quals havia de fer una aportació d'almanco 80 milions d'euros. Va obligar així les administracions públiques, el Govern i l'Ajuntament de Palma, a fer-se càrrec en plena crisi d'uns treballs a la façana marítima que ja s'havien començat. Pel que fa a Melià, l'estiu de 2012 presentà una única oferta a un dels concursos convocats, però sense fer efectiu el cànon inicial de 8 milions d'euros que s'exigia llavors per a la concessió. El concurs s'hagué de declarar desert per això i tot seguit les obres s'aturaren durant dos anys.

Ara, amb la infraestructura pràcticament enllestida i assegurat el seu pagament, els dos grans grups hotelers sí que estan disposats a participar en la gestió del palau de congressos. Dijous es coneixerà si les seves propostes compleixen els requisits i el tipus d'oferta que presenten. En el termini d'un mes s'hauria de conèixer la guanyadora. Aquesta, segons va avançar el mateix tinent de batle i gerent de la societat pública del palau, Álvaro Gijón, probablement es limitarà a un lloguer permanent del palau i l'hotel per un preu mínim d'1,5 milions d'euros anuals, més un 5% de la facturació durant una concessió que s'allargarà fins al 2052. No obstant això, en el plec de condicions del concurs, Cort i el Govern prioritzaven les ofertes per a la compra de l'hotel per 40,5 milions d'euros o una opció de compra. A més, les condicions també s'han acabat rebaixant en altres qüestions per aconseguir algun licitador. Durant els dos primers anys, l'adjudicatari podrà abonar únicament el 15% de la facturació que obtingui amb l'explotació si el cànon és superior a aquesta quantitat.

Al projecte de Matas també s'hi apuntaren

Aquest interès a darrera hora dels grans grups hotelers, amb les obres ja fetes i pagades, reprodueix una situació molt semblant a la de l'any 2007, també just abans d'unes eleccions. El llavors president del Govern, Jaume Matas, aconseguí embarcar les grans empreses turístiques en el projecte del palau de congressos, llargament reclamat pel sector. Es configurà així una UTE integrada per Barceló (50%) –que a canvi de la seva aportació es quedaria la gestió de l'hotel annex–, Globalia (20%), Sampol (15%) i Iberostar (10%), a més de la constructora Acciona (5%). 

Tanmateix, l'acord amb Matas va esdevenir paper banyat per a les empreses quan aquest va perdre el poder després de les eleccions de 2007, encara que l'expresident va ser contractat durant un temps per Barceló als Estats Units, abans que esclatassin les investigacions judicials contra ell. Globalia, Sampol i Iberostar abandonaren ràpidament i successivament les seves participacions al palau de congressos. Barceló assumí de manera momentània aquests paquets accionarials, fins a tenir-ne el 95%, però el canvi de govern que també s'havia produït a l'Ajuntament de Palma li acabà servint d'excusa per abandonar el projecte i estalviar-se l'aportació d'un mínim de 80 milions euros quan els efectes de la crisi econòmica eren més intensos.

Els canvis fets per l'esquerra, l'excusa

El grup Barceló argumentà així, el juny de 2009, que les obres duien camí de patir un sobrecost de 30 milions d'euros que no pensava assumir –fins a arribar a un total de 150– i que el nou consistori presidit per Aina Calvo havia introduït modificacions urbanístiques sobre el projecte aprovat. Aquesta qüestió esdevingué clau perquè el palau de congressos i l'hotel s'havien projectat, sota el mandat de Rodrigo de Santos a Urbanisme, en un solar que no era de titularitat municipal. El nou equip de govern aprovà una modificació del planejament urbanístic per encaixar el projecte i es va decidir que l'hotel estaria en un únic edifici compost per una planta baixa més vuit altures i una planta baixa més set altures. Barceló podia al·legar així que s'havien alterat les condicions, i talment ho va fer amb l'amenaça d'acudir als tribunals.

Davant l'amenaça, amb una posició feble i el possible panorama que les obres començades a la façana marítima quedassin paralitzades durant anys, l'equip de govern de Calvo, amb el suport del PP i la divisió de l'aleshores Bloc –Esquerra Unida hi votà a favor i el PSM, en contra–, acordà just abans de les passades eleccions avalar amb doblers públics la fi de les obres perquè aquestes es poguessin acabar. Al grup Barceló no se li exigí cap indemnització per la retirada. A partir d'aquí, les obres han anat patint fins avui nombrosos entrebancs, amb aturades dels treballs perquè la constructora exigia pagaments endarrerits a les administracions públiques i amb fins a quatre concursos convocats per adjudicar la gestió, que llavors quedaven deserts.

 

Més continguts de

El + vist

El + comentat