OBSERVATORI
Portada 06/10/2015

El Pacte balla quan el PP es baralla

La llei de símbols només serveix quan la deroguen, serveix per tapar la divisió del Pacte i destapar la del PP

Q. Torres
3 min
Membres del Govern i del Pacte ballen en rotlo a les portes del Parlament després de la derogació de la Llei de símbols / ISAAC BUJ

PalmaLa llei de símbols només serveix quan la deroguen. Serveix per tapar la divisió del Pacte i per destapar la divisió del PP. Qui ho havia de dir. Una iniciativa del PP que dividia la societat acaba dividint el PP. I el Pacte ho celebra, ballant al carrer al so d'una xaranga. El Pacte balla quan el PP es baralla. La celebració, que té un punt 'friki', està a l'alçada de la llei morta. La imatge de la festa permet veure ballar en rotlo la presidenta, Francina Armengol, amb la portaveu de Podem, Laura Camargo, tot i que una se situa en una punta i l'altra a l'altra.

El ple d’aquest dimarts començava, com sempre, amb la divisió del Pacte en un debat que contraposava Podem amb el Govern i que evidenciava unes posicions irreconciliables en la polèmica dels nomenaments. Però acabava amb la divisió del PP, que el partit ha intentat tapar a base de no votar. A finals del 2013, el Pacte va abandonar l’hemicicle quan es va aprovar la llei de símbols com a mostra d’indignació. Aquest dimarts, el PP ha abandonat el ple quan es derogava la llei com a mostra d'incapacitat.

La polèmica llei ja no hi és. El Parlament l’ha derogat gairebé dos anys després. Ha durat poc i s’ha aplicat manco. La llei només era per fer por. Era un “aquí comand jo” de l’expresident José Ramón Bauzá. Un mecanisme per atemorir els docents i aturar l’allau de llaços quadribarrats que s’anaven penjant a les escoles en defensa de la llengua catalana. Precisament perquè la llei no s’ha aplicat, no té sentit que el PP al·legàs la necessitat d'una llei de símbols consensuada. En realitat això només era una excusa, una coartada per no haver de decidir, una cortina de fum per intentar amagar la divisió interna. Les transicions no són fàcils i la del PP tampoc ho és. La manca d’autoritat de la seva direcció transitòria duu el partit a desaprofitar una oportunitat per passar pàgina i amollar llast.

La imatge del ple l'ofereix el PP sortint de l'hemicicle. Abans, però, el diputat popular que fa de portaveu en el debat, Miquel Jerez, ha de demanar què han de fer a la seva portaveu, Marga Prohens, primer i al seu president interí, Miquel Vidal, després. L’episodi serveix per valorar la debilitat de la direcció actual del PP. Serveix per apreciar que el ‘bauzanisme’ perdura i pesa dins el PP, fins al punt de capgirar la decisió perquè els diputats populars s’abstinguessin. Serveix també per posicionar el president interí, Miquel Vidal, en el bàndol dels qui voldrien passar pàgina. I serveix per constatar que, a costa de la divisió del Pacte, el PP ha pogut anar amagant la seva.

El PP gairebé no defensa la seva llei. A poc a poc, els populars van assumint el canvi. Al matí, el PP assumia que s'aplicarà l'ecotaxa. A l'horabaixa, que es derogaria la llei de símbols. La posició del PP de Bauzá és defensada ara per Ciutadans. La seva portaveu descriu els centres escolars de les Illes com si fossin una mena de castell del terror independentista i anticapitalista. Segur que un local de les CUP és més acollidor. Descriu, fins i tot, que estan plens de cartells que tenen un puny alçat, aferrat a un llapis de manera “amenaçant”. En un plis, els dos diputats s'abstenen i tornen a passar desapercebuts.

Les altres imatges del ple són la del portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, desplegant el mateix llaç quadribarrat des de la tribuna que dos anys abans, en el debat per aprovar la polèmica llei, no li deixaren desplegar. És la del diputat de Podem, Baltasar Picornell, entregant una camiseta verda a la portaveu popular Marga Prohens. O és la de la diputada de MÉS, Margalida Capellà, recordant el tràgicament desaparegut Miquel Albero. Per cert, en la cursa per veure qui fa el roll més enfora torna a guanyar Podem. Els seus llaços quadribarrats eren, de llarg, els més grossos que hi havia a l’hemicicle.

stats