Una recuperació amb 'selfies'

PalmaLes enquestes no serveixen per predir resultats. Almenys ara. Queda massa per a les eleccions i hi ha massa ciutadans que es declaren indecisos però que acabaran votant. El PP té vot ocult i, en canvi, ara mateix costa poc identificar-se amb Podem, encara que a l'hora de la veritat no tots els que hauran dit que els votarien els acabaran votant. Podem hi serà, però unes europees no són unes autonòmiques.

Els sondejos, com a molt, mostren tendències. I una de les darreres és que a Podem se li pot fer llarg el camí fins a les eleccions. Una altra és que els socialistes no perdran tant com es preveia. Diversos dirigents del PSIB asseguren tenir la sensació que recuperen i posen com a exemple que en la visita que va fer el passat cap de setmana a Palma el seu secretari general, Pedro Sánchez, eren molts els que el reconeixien i els que l'aturaven per fer-se fotos ('selfies', en diuen) amb ell. Segurament és una de les conseqüències que té aquesta moda d'algunes televisions d'adaptar el model de les tertúlies del cor per parlar de política. Ara bé, caldrà que la sensació dels socialistes es basi en alguna cosa més. No és el mateix fer-se una foto que votar.

La banalització de la política planteja dubtes. Per un costat pot servir per acostar-la a segments poblacionals que l'havien avorrida o que mai no s'han interessat pel debat sobre la cosa pública. Ara bé... Què és el que realment se'ls ofereix? Plantejaments superficials i sovint populistes que no només distorsionen el debat, sinó que acaben arrossegant-lo.

Dir que la interlocutòria del jutge José Castro és la demostració que la justícia és igual per a tothom és una conclusió oportunista. Perquè la germana del rei s'assegui a la banqueta, el jutge ha estat sotmès a una sobreexigència que no li hauria calgut superar en un altre cas. Només aquesta setmana, el tercer grau concedit al promotor immobiliari i expresident del Barça Josep Lluís Núñez, només un mes després d'entrar a la presó per fets de fa més de 20 anys, i el pacte de la soprano Montserrat Caballé amb la Fiscalia per evitar l'empresonament evidencien que la conclusió a la qual tan fàcilment s'arriba darrerament flaqueja.

El discurs del rei, que mai no havia interessat a ningú, es planteja ara com una mena d'oracle que ha de resoldre tots els dubtes dels ciutadans. És el primer i arriba després de la decisió de Castro de fer seure a la banqueta sa germana. Hi ha certa expectació per saber què dirà, per si en parlarà sense dir-ne res. És sabut que la Casa del Rei voldria desmarcar-se encara més del cas Nóos, però de moment diu que la decisió de renunciar als drets dinàstics és només de la infanta. Planteja la qüestió com si fos personal o familiar, no com una qüestió d'estat. Això és el que tenim.