Bauzá s'enorgulleix de l'increment de casos de qui dóna l'habitatge a canvi d'aliments

PalmaL'anunci de la rebaixa fiscal, un dels pocs aspectes concrets del discurs de José Ramón Bauzá, no ha deixat indiferents els agents socials. Una reducció de tipus que, segons ha anunciat el president, oscil·larà entre el 21% i el 9% per a les rendes que tinguin una base inferior a 53.000 euros, el 93% dels declarants de Balears.

Per descomptat, Bauzá no oblida tampoc els que tenen patrimoni acumulat i apuja el llistó a l'hora d'eximir de fer la declaració. Fins ara la norma obligava a tributar els que tenen 700.000 euros de patrimoni i ara ho faran només els que en tinguin més de 800.000.

El sindicat CCOO ha mostrat una certa estupefacció perquè es demanen “qui pagarà” els 60 milions d’euros que es deixaran d’ingressar per la reforma fiscal autonòmica, tenint en compte que el finançament de l'Estat mantindrà Balears a la coa. El secretari general d'organització de CCOO, José Luis García, considera que el discurs de Bauzá ha presentat “un món feliç, idíl·lic, que descriu una situació sense conflictivitat” i en què s’han incrementat totes les dotacions econòmiques, "mentre que en realitat no té en compte les dificultats de la gent del carrer i tothom recorda els conflictes, com l’educatiu, sense anar més lluny, i amb molts altres sectors d’aquesta comunitat”, ha assegurat.

Amb tot, un dels elements que han passat més desapercebuts no ho ha fet per Ana Landero, d'UGT, qui s'ha mostrat absolutament “impactada” que Bauzá vulgui millorar el tracte fiscal d'un model que posa en relleu “la desesperació social”, amb paraules de la sindicalista, d'aquells que donen casa seva a canvi d'aliments i manutenció. El president, en el seu discurs, ha dit que “s’introdueix un tractament fiscal més favorable a les operacions de donació d’habitatge a canvi d’aliments i manutenció, una figura que ha tingut un desenvolupament en aquests darrers anys i que contribueix a donar més fortalesa a la solidaritat en la nostra societat”.

Per Landero, és “trist” que s'hagi de recórrer a millorar aquestes fórmules en lloc de poder “desterrar-les” i que les persones puguin gaudir del seu habitatge sense haver-se'n de desprendre per trobar-se en “fallida econòmica”.

Per la seva banda, la federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca, Pimem, valora positivament la rebaixa d'impostos, tot i que lamenta “que arribin massa tard per a autònoms i petites empreses, i sobretot per a aquells que s'han vist obligats a tancar les empreses en els últims tres anys aclaparats per la falta de crèdit i la baixada del consum, com també per la caiguda en les inversions estatals i de la resta de les administracions públiques”. Pimem ha destacat el fet que les mesures s'anunciïn “a tan sols uns mesos de la realització de les eleccions autonòmiques”.

En matèria econòmica Pimem ha assegurat que estarà expectant respecte del desenvolupament reglamentari de lleis com la del joc, mines i comerç, si bé d'aquesta darrera ha criticat una vegada més que “no preveu la prohibició de canvi d'usos que actualment donen peu a un urbanisme concertat que destrueix el petit i mitjà comerç de Mallorca”.

Tant Afedeco, per boca del seu president Bartomeu Servera, com CAEB, mitjançant la presidenta Carmen Planas, han dit en declaracions a la Cadena Ser que la reducció impositiva “sempre és una bona notícia” i confien que pugui servir per reactivar l'economia. Servera ha recordat el patiment que acumulen les petites i mitjanes empreses de Balears.

La Federació hotelera, entregada

La valoració més eufòrica, com sol ser habitual quan es tracta del Govern, ha vengut de part de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca. El seu president ha volgut destacar la Llei de turisme 8/2012, “que ha permès més de 300 projectes de reforma i millores importants d'establiments turístics d'allotjament, amb una inversió total a la planta que ascendeix a més de 500 milions d'euros entre 2012 i 2014”.

Amb referència al paquet de mesures fiscals, Aurelio Vázquez ha assegurat que són conseqüència “d'un treball ben fet per part d'una administració que ha sabut controlar el dèficit públic i ajustar despeses als ingressos".