L’Alt Pirineu i Aran: sí però no

Com s’explica que l’Alt Pirineu i Aran sigui regió sanitària i, en canvi, no sigui regió escolar?

Mai com en les darreres setmanes havia sortit tant als mitjans de comunicació el terme " Alt Pirineu i Aran". Ha hagut de ser a conseqüència de la crisi sanitària en què ens trobem i a la qual tantes ganes tenim, tots plegats, de deixar enrere. La denominació toponímica s'ha usat en referència a la regió sanitària que agrupa les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça i el territori d'Aran. Una regió que, amb la del Camp de Tarragona i la de les Terres de l'Ebre, ha passat al davant en el procés cap a l'anomenada "nova normalitat" gràcies a les seves bones dades en la frenada de l'expansió del virus.

El mapa de les regions sanitàries de Catalunya encaixa amb el de les vegueries, reivindicat amb insistència i perseverança per amplis sectors i col·lectius pirinencs i que, tanmateix, el govern de la Generalitat no acaba de desplegar totalment. Es troba a faltar un impuls decidit i coordinat dins de l'executiu. Si no, com s'explica que l'Alt Pirineu i Aran sigui regió sanitària i, en canvi, no sigui regió escolar? No fa gaires dies hem escoltat les queixes dels docents cerdans perquè estan obligats a inscriure's alhora a la borsa de treball de Girona i a la de Lleida. Un problema que quedaria resolt amb la creació dels serveis territorials de l'Alt Pirineu i Aran. Per què el departament d'Educació manté l'estructura provincial heretada de l'Espanya més jacobina? El Pirineu n'espera la resposta.