Constaten que les marmotes es comuniquen mitjançant dialectes

Un equip de recerca ha analitzat poblacions de Cerdanya, el Ripollès i els Alps

Un estudi publicat a la revista sobre comportament animal Behavioral  Ecology  and  Sociobiology  conclou que els crits de les marmotes varien entre els diferents grups de població. D'aquesta manera, segons determina la investigació, es comuniquen mitjançant dialectes, la qual cosa els permet reconèixer exemplars 'forasters'. Així, en comptes d'investigar o enfrontar el perill com farien davant un crit familiar, surten corrents i s'amaguen al cau per si de cas. La recerca s'ha desenvolupat durant cinc anys, del 2011 al 2014, amb quatres poblacions de ' Marmota marmota ', dues natives dels Alps francesos (Vanoise) i dues reintroduïdes del Pirineu ( Cerdanya i Ripollès).

L'autora de l'estudi i ecòloga del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ( CREAF ) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mariona  Ferrandiz , afirma que "les marmotes són capaces de reconèixer el crit de les membres de la seva població, fins i tot, en una gravació, i hem vist que responen més temoroses si no saben qui és l'emissora". La recerca, alhora, ha indagat quin és el motiu d'aquestes diferències de llenguatge, però no s'ha trobat que hi tingui a veure ni la regió on viuen unes i altres, ni la genètica dels individus.

"Encara desconeixem perquè cada població xiscla d'una manera, però podria tractar-se d'un aprenentatge de pares i mares a fills o de l'entorn social", aclareix  Ferrandiz . Segons explica l'ecòloga, "la resposta  antidepredatòria  que apareix un cop  senten  els crits d'alarma d'altres marmotes té una despesa energètica i temporal, per això, aprendre a distingir els dialectes familiars els permet confiar-se i estalviar energia".

A més del  CREAF  i la UAB, l'estudi compta amb la participació de la Universitat de  Claude   Bernard  de  Lyon , la Universitat de Saskatchewan (Canadà) i l'Institut de recerca aviar " Vogelwarte   Helgoland " (Alemanya).