Cultura segura (i necessària)

Cal una dinamització cultural molt més forta i present de la que hi ha hagut fins ara

La pandèmia ha tocat fort a la cultura. S'han suspès centenars d'actes culturals que han abocat a l'abisme a un sector que ni tan sols arriba a l'1% del pressupost de la Generalitat de Catalunya per aquest any 2020. Però mentre cada dia trobem notícies sobre el sector turístic i les ajudes que aquest hauria de rebre, amb la cultura sembla que ja no passi res. Com si aquesta s'acabés, com sembla, amb el Festival Cruïlla de Barcelona o el Porta Ferrada de la Costa Brava.

Que el sector cultural porta anys en una trista precarietat és una realitat. Més encara al Pirineu, on viure'n d'ella és gairebé una quimera. Quin sentit té promocionar grans festivals a la costa o la ciutat mentre deixem morir l'escena alternativa i aquella que té lloc a les àrees menys poblades?

Cal una dinamització cultural molt més forta i present de la que hi ha hagut fins ara i això passa obligatòriament per augmentar el pressupost i les ajudes pel sector cultural. Totes i tots som consumidors culturals, ja sigui a través de la música, la literatura, el teatre, la dansa o la pintura, per citar només uns pocs exemples. I aquest 2020 ja no ens tornaran el  FeMAP, fires com la de les  Trementinaries a Tuixent o tantes i tantes festes majors, grans exponents de cultura popular.

Amb tot, una mica de llum a la foscor: a la Seu d'Urgell i comarca, les obres teatrals de la mà de Pirineus Creatius, els concerts de l' Orquestrina Trama i l' Arnau Obiols Trio, les propostes culturals de l'incansable Ateneu de l'Alt Urgell o l'espectacle de circ de l' Yldor Llach ens han demostrat aquest estiu més casolà de l'habitual que la cultura és segura i que a casa nostra tenim uns artistes i una cultura de gran qualitat que cal cuidar i mantenir. Perquè la cultura no és només segura, és necessària.