Desprestigi oficial

El País Valencià és a punt de perdre l'oportunitat de dignificar la llengua des de l'administració

Unes angines que arrossegava des de feia uns dies, al final van obligar-me a anar a urgències en ple viatge pel País Valencià. Va ser al centre d'atenció primària d' Alcoi. La noia de la recepció, molt amable, em va posar totes les facilitats davant la inconveniència de ser beneficiari d'una seguretat social d'un altre estat, Andorra. A més, recordo que m'explicava amb il·lusió i amb un valencià ben autèntic que, el cap de setmana anterior, havia dut el fill de colònies ben a prop del meu poble. De seguida em va atendre el doctor. La visita, prou correcta. Ell m'anava parlant en castellà i jo m'explicava en català, sense que això incomodés, almenys aparentment, ni a l'un ni a l'altre. El fet és que no tothom sembla que tingui aquesta sort. Cada dos per tres, al País Valencià, hi ha casos de pacients que han de passar-se al castellà per ser entesos i atesos. I no només això, també hi ha situacions en què els facultatius es neguen a atendre si se'ls parla en valencià o, fins i tot, insulten els usuaris que ho fan. En més d'una ocasió m'hi he referit en aquest espai i, de fet, només cal fer una recerca ràpida a internet per constatar-ho.

Crec que no és difícil de pensar que, en un país normal, els metges atenen els usuaris en la llengua pròpia. A un extraterrestre que ho analitzés sense condicionants li costaria d'assimilar que algú volgués exercir, sense entendre la llengua pròpia dels seus interlocutors, una funció en què la comunicació és tan important, i que això requerís que els altres s'adaptessin a ell. Però el fet és que el valencià no és únicament l'idioma propi de pràcticament tot el País Valencià sinó que n'és oficial. Però el que també és pràcticament oficial és el desprestigi de la llengua; ni un extraterrestre ni gaire gent pot entendre com la Generalitat Valenciana tolera que no es respectin els drets lingüístics de més de la meitat de la població d'un territori en els serveis públics.

Aquests dies, les Corts Valencianes ultimen el tràmit parlamentari de la modificació de la Llei de la funció pública valenciana. Aquesta modificació fa mesos i mesos que s'allarga i això és justament per la qüestió de la llengua. Aquesta llei hauria d'acabar amb aquest desprestigi per part de l'administració valenciana, perquè hauria d'introduir l'acreditació del coneixement del valencià com a requisit indispensable per esdevenir funcionari en aquest territori. L'oposició, que ja sabem quin peu calça, ensenya els ullals davant del fet que calgui saber valencià tant si és per exercir d'administratiu com per fer de metge, cosa que demostra un cop més de quina manera aposten ja només per la vivacitat del patrimoni lingüístic i identitari de la terra que representen sinó també pel respecte dels drets lingüístics.

Mentrestant, el govern, format per PSPV, Compromís i Unides Podem, davant la manca d'atreviment, fa equilibris. I moltes vegades, per aconseguir l'equilibri, es tira de temps. I per guanyar temps, un solució: que la llei no es mulli i estableixi que un reglament elaborat posteriorment reguli les competències lingüístiques requerides als aspirants a funcionaris. Carpetada, i avall que fa baixada! Això sí, la vicepresidenta, Mónica Oltra, surt al faristol i defensa el dret dels valencians a ser atesos en valencià al sistema sanitari, quan tot apunta que no acaba de passar pels plans el requisit de valencià al personal mèdic. És ben bé que les paraules se les emporta el vent.

I el vent pot bufar ara o d'aquí a uns anys, i més fort. Perquè sí que és cert que la Conselleria de Justícia, Interior i Administració pública, del PSPV, s'ha compromès a redactar aquest reglament. I s'ha establert que, abans d'aprovar-se, ha de rebre el vistiplau de la direcció general de Política lingüística (Compromís). Això dona certes garanties a la protecció de la llengua. Però, per bé que jo no soc expert en dret, juraria que, mentre una llei s'ha d'aprovar per majoria a les corts, un reglament tan sols necessita l'aprovació de l'executiu. Per tant, amb una alteració de la composició del govern pot ser molt fàcil alterar els requisits lingüístics de la funció pública en contraposició al que passaria si estiguessin fixats en una llei.

Qüestions jurídiques a banda, l'activisme lingüístic també desconfia d'aquesta via per la qual han optat les Corts. Escola Valenciana no entén com un govern suposadament compromès amb la normalització lingüística torna a "postergar" aquest afer. Una posició similar manté la Plataforma per la Llengua. El Tempir d'Elx considera que s'ha tirat aigua al vi respecte a l'acord inicial sobre els requisits lingüístics i farà que els valencianoparlants segueixin sent "ciutadans de segona", fins i tot "per darrere de Galícia, governada pel PP". Per Acció cultural del País Valencià tot plegat és un brindis al sol i, mentrestant, el govern segueix "discriminant la població valencianoparlant".

Sigui com sigui, tot apunta que el País Valencià, per gentilesa de les seves institucions, és a punt de perdre l'oportunitat per dignificar des de l'administració la llengua pròpia i acabar amb aquest desprestigi oficial.

El + vist

El + comentat