Alguns ajuntaments i EMD es plantegen abandonar el Parc Natural de l’Alt Pirineu per manca de suport econòmic
Denuncien que dotze entitats locals propietàries de terrenys del parc s’han quedat enguany sense el suport econòmic de la Generalitat en detriment de propietaris privats
SortAlguns ajuntaments i Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell que tenen terrenys dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu es plantegen abandonar-lo. El motiu, tal com s’ha explicat en un comunicat de premsa enviat des del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, és que se senten perjudicats a nivell econòmic.
A la nota, expliquen que dotze ajuntaments i EMD que formen part del parc natural han denunciat que no han rebut l’ajut que han sol·licitat, a l’empara de la convocatòria de subvencions destinades als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies per a l'any 2020, en detriment d’altres entitats i col·lectius privats, que rebran 227.106 euros en ajuts en el marc d’aquesta mateixa convocatòria”.
En el comunicat s’especifica que les entitats municipals perjudicades per aquesta decisió són els ajuntaments de Farrera, la Vall de Cardós, Tírvia, Soriguera i Rialp i les Entitats Municipals Descentalitzades de Civís, Baiasca, Sorpe, Ainet de Besan, Arestui, Montenartró, i la Vila i vall de Castellbò. A la nota, s’assegura que aquestes entitats no entenen com propietaris de terrenys del parc es poden quedar sense rebre cap ajut i que hagin d’esperar a la propera convocatòria per intentar tirar endavant els seus projectes, alguns d’ells adreçats al manteniment de l’activitat ramadera en el seu municipi. Així, alerten que aquestes entitats quedarien sense rebre cap ajut durant tres anys consecutius.
Entre aquestes dotze administracions locals, afegeixen, aporten més de 35.000 hectàrees al parc natural, que té una superfície total de 79.317,21 hectàrees. És per aquest motiu que algunes d’elles es plantegen abandonar-lo, ja que les expectatives que durant anys s’hi han dipositat han quedat totalment qüestionades amb aquesta decisió. Creuen que aquest fet posa en evidència que la proposta del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per a la conservació dels espais naturals de Catalunya està mancada de pressupostos dignes des de fa anys. L’ARA Andorra ha contactat amb el departament de Territori i Sostenibilitat per conèixer la seva versió i està a l’espera de resposta.
