Gol en pròpia porta

És poc versemblant que el PSOE vulgui blindar la immersió lingüística

Encara em ressonen a les orelles unes paraules de la malaguanyada Muriel Casals, en una entrevista que li feia en plena mobilització contra la llei Wert, amb què demanava que la Generalitat es fes valdre davant la deslleialtat institucional del govern espanyol. "Demanem a la Generalitat que apliqui la seva autoritat", deia, davant la invasió competencial espanyola. Era el juny del 2014, arran d'una manifestació multitudinària contra aquesta reforma educativa del Partit Popular, que pretenia segregar els estudiants per raó de llengua i obria la veda a les famílies que van començar a dur la Generalitat als tribunals contra la immersió lingüística.

Sis anys més tard, el govern del PSOE, amb el suport d'ERC i Podemos, treballa per reformar aquella llei no sense polèmica. El tràmit parlamentari ja ha començat i la primera notícia que en sorgeix és que ERC ha aconseguit tombar aquesta part més agressiva de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE) i ha aconseguit blindar la immersió lingüística; el castellà no podrà ser llengua vehicular a les aules públiques o concertades de Catalunya. Però, com sempre, cal llegir la lletra petita, i segons denuncia el diputat del Partit Demòcrata Sergi Miquel, el PSOE s'ha deixat oberta una porta al darrere, motiu pel qual els demòcrates han votat contra la proposta d'ERC. Com? Doncs el text del projecte de modificació de la llei indica que "s'entén per Sistema educatiu espanyol el conjunt d'administracions educatives, professionals de l'educació i altres agents, públics i privats, que desenvolupen funcions de regulació, de finançament o de prestació de serveis per a l'exercici del dret a l'educació a Espanya, i als titulars d'aquest dret, així com el conjunt de relacions, estructures, mesures i accions que s'implementen per prestar-lo". Aquest és el primer punt de l'article 2 bis. Si passem al segon punt del mateix article, diu que "les administracions educatives són els òrgans de l'administració general de l'estat i de les administracions de les comunitats autònomes competents en matèria educativa". En resum, l'article diu que les administracions educatives són les que maneguen com funciona el sistema educatiu i que l'administració general de l'estat és administració educativa. Per tant, ras i curt, que l'estat mana. No és estrany que el diari Ara, per exemple, tituli que "La nova llei [espanyola] d'educació enterra els plans de Wert però NO fa intocable la immersió lingüística". Per tant, potser no espanyolitzaran els nens catalans, com predicava l'exministre, però se'ls hi podran fer fer tantes hores de castellà com dicti el govern espanyol.

Molta fortuna va fer aquella afirmació de Josep Pla, que diu que "el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres". Sigui com sigui, al catalanisme i a l'independentisme, la història sempre li ha demostrat que uns potser les hi llancen de cara mentre que els altres, les llancen igualment però per darrere. Per tant, sabent que cada dos per tres Espanya canvia la legislació d'ensenyament i que aprovar un decret encara és més fàcil que modificar una llei, ja podem engegar el compte enrere per a una possible nova imposició del castellà. Sincerament, és poc versemblant que el PSOE vulgui blindar la immersió lingüística quan fa un any el PSC proposava flexibilitzar-la, o quan avui en dia té diputats que parlen en castellà al Parlament de Catalunya.

Una vegada més, l'espanyolisme es reserva la possibilitat imposar la majoria que té a Espanya per deixar en paper mullat a Catalunya les voluntats de la majoria de catalans. És per això que cal mantenir viu el clam de Muriel Casals: que la Generalitat es faci valdre, que dignifiqui la seva legitimitat i que els dirigents enterrin aquesta "actitud dimissionària en qüestió de llengua" que fins i tot assenyala ni més ni menys que Josep-Lluís Carod-Rovira, especialment entre les primeres files de l'independentisme. Una actitud que, malgrat  ho neguin, ara ha traspuat en aquest procés de reforma de la llei espanyola d'ensenyament, ja sigui perquè ERC no ha llegit aquesta lletra petita, per descuit, o perquè ha aconseguit una altra cosa a canvi. El fet és que aquesta reforma pot ben ser un gol en pròpia porta; a la porteria de la immersió lingüística.

El + vist

El + comentat